::Inici >Dades Interessants >Ermita de Puigcerver

Ermita de Puigcerver

Situada entre el Baix camp i el Priorat

El santuari de la Mare de Déu de Puigcerver, ubicat entre el Baix Camp i el Priorat, n'és un bon exemple. De bon començament, l'edifici -d'un volum prou superior al que habitualment identifiquem com una ermita- i la contemplació del paisatge ens indiquen que ens trobem en un d'aquests indrets singulars. Però a partir de 1227 ja ens consten llegats testamentaris a favor del santuari. La imatge antiga de la Mare de Déu venerada a Puigcerver era una talla romànica.
La llegenda relaciona els orígens de l'ermita amb la troballa miraculosa de la imatge. Es tracta d'una narració tòpica
La llegenda, com succeeix en altres llocs, relaciona els orígens de l'ermita amb la troballa miraculosa de la imatge. Tal com anota F. Blasi a la seva obra sobre els santuaris marians a la diòcesi de Tarragona: «Es conta que els veïns d'Alforja s'adonaren d'unes resplendors baixades del cel, projectades amb intensitat damunt el bosc de Puigdarenes, com si fossin llengües de foc. Moguts per aïtal meravella, que cada
dia tenia lloc mentres el sol anava esfonsant-se pausadament dins les muntanyes properes, el Consell del poble menà tres homes a esbrinar l'esdeveniment i, en ésser a l'indret esmentat, constataren el fet. Poderen admirar com les resplendors meravelloses embolcallaven tota la muntanya de Puigcerver situada enfront. Animosos, s'adreçaren al cim d'aquesta muntanya i foren corpresos per l'aparició d'una imatge de la Verge, ombrejada per la copa alterosa d'una cervera. L'anaren a cercar en processó tota la gent d'Alforja, per tal de venerar-la en una capella prop del poble, però per tres vegades la Verge s'entorna a la soca de la cervera i aleshores resolgueren aixecar l'ermita en l'indret on havia estat trobada la imatge.»
Es tracta, efectivament, d'una narració tòpica d'imatge trobada per un senyal celestial. La imatge hauria estat prèviament oculta i, al respecte, la tradició popular apunta que anteriorment hauria estat venerada a la parròquia de Santa Maria de Cortiella i que fou amagada en temps dels sarraïns.
El santuari, tal com el coneixem en l'actualitat, s'anà bastint en diferents moments. En bona part és anterior al segle XVII, però, després de successives guerres, va ser refet a la segona meitat del segle XIX. Puigcerver és al mig d'un gran bosc que durant molts anys fou font de riquesa per al santuari. La llenya i el carbó que se n'obtenia serví per mantenir els ermitans que, a més, comptaven amb un hort.
La història del santuari de Puigcerver està farcida d'exemples que ens permeten il·lustrar la importància simbòlica de l'indret. Quant a les processons de pregàries, en tenim documentades diverses, per causa d'epidèmies o de la sequera. Com per exemple el 1783, quan després d'un període de malalties i de manca de pluja s'acorda anar a cercar la imatge i portar-la a la parròquia d'Alforja. La festa d'acció de gràcies, el 1784, fou molt solemne, i consta la participació de danses populars com el ball de Cavallets, el Pastorets, el de Bastonets, el de Prims, la Moixiganga o el ball de Valencians, a més del ball de diables. La imatge va ser retornada a l'ermita. També es va portar la imatge de la marededéu a Alforja durant la guerra del francès, el 1808, o durant les guerres carlines, el 1835 i el 1873. En aquest
s períodes en què la imatge restà a la població també es van fer pregàries, com per exemple el 1859, en demanda de pluja, o el 1879. Al tombant del segle, hi hagué pregàries el 1896, generals arreu de la comarca, o el 1905. I encara, per la pluja, l'agost de 1925.

 

publicat al diari el punt el 3-08-03
1024px-Ermita_Puigcerver.jpg