::Inici >Dades Interessants >Barraques de pedra seca

Barraques de pedra seca

Situades per tot el terme de Mont- Roig del camp

Al llarg de la història i arreu del món on hi ha hagut pedra s’ha aprofitat de la millor manera possible, ja fos en forma d’eines o com a matèria primera de diverses construccions. En el capítol agrícola, els camps erms requerien un seguit de feines preparatòries per tal de poder-los conrear. Sovint, en arrabassar-los, afloraven, a la superfície , pedres de forma més o menys abundant; unes pedres que van servir-li a l’incipient pagès per a construir habitatges, com les cabanes o les barraques; per enlairar els marges que aguantaven els mateixos conreus; i també per bastir amagatalls, pous aljubs, etc. Les barraques i les cabanes són de ben segur, l’exponent més notable de les construccions de pedra seca realitzades per la pagesia, amb una tècnica que constitueix en anar muntant pedra sobre pedra, sense l’ajut de cap material d’unió, com pot ser el ciment,el guix o la calç. Les barraques les construïen els pagesos més especialitzats, doncs tenien els coneixements i experiència necessària per bastir-les. També construïen el marges que esglaonaven uns terres en pendent cosa que facilitava el seu conreu, com també enlairaven els murs que separen les propietats o que delimiten els camins. Una altre constricció singular són les trones un conjunt de pedres disposades harmònicament al voltant dels arbres per assegurar-los del vent i alhora protegir-los de l’acció de l’arada. I, si era el cas que encara sobraven pedres, s’amuntegaven en algun lloc que no molestessin. Sovint ens sorprèn trobar munts de pedra amb una perfecte distribució, definint formes geomètriques que expressen una certa intencionalitat estètica. Les barraques de Mont –Roig tenen una notable diversitat d’estils formes. Cal remarcar la seva important quantitat –passen del centenar- el seu relatiu bon etat de conservació i, sobretot, la seva magnificència d’algunes construccions singulars. Per donar-les a conèixer, n’hem escollit onze fàcilment accessibles, ja que es troben gairebé a peu de camí. Totes tenen les portes d’accés orientades al sud, per tal d’aprofitar el màxim recorregut del sol, i alhora, evitar el vent de mestral o seré que domina en la zona. A l’interior de les barraques hi trobem petites cavitats, algunes situades a ran de terra; els cocons. Aquests elements s’utilitzaven per conservar frescos l’aigua i el vi. Altres armaris situats a mitja altura servien per guardar alguns estris del camp, també per protegir els aliments de l’acció d’algunes bèsties. També a l’interior de les barraques i a prop de l’entrada, les pedres resten ennegrides pel fum, donant-nos testimoni del foc a terra que ajudava a coure els aliments, i que dotava d’un cert confort les estances. Dins de la barraca, el millor espai era per a l’animal; ja que ell era la part més important del patrimoni del pagès. La majoria de les nostres barraques estan cobertes amb la tècnica denominada de cúpula. Am partir del terra, es posava una filada de pedres damunt d’una altra, totes lleugerament desplomades cap a l’interior, per tancar-se definitivament la construcció a partir d’una certa alçada. Les pedres es col·locaven lleugerament inclinades cap a l’exterior, per dificultar l’entrada de l’aigua de pluja que lliscava cap enfora. Moltes de les barraques del nostre terme culminen la construcció amb una pedra clau situada a dalt de tot, que amb el seu pes lliga amb les altres. Sovint per damunt del sostre s’hi posava una capa de terra i pedruscall i s’hi plantaven lliris de Sant Josep. Això feia que les seves arrels rellisquessin i aïllessin el sostre.

 

Informació extreta del tríptic fet per Esther Bargalló i Martí rom de les barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp

barraca del tutu