::Inici >Barcelona >Bustia Casa de l'Ardiaca (Barcelona)

Bustia Casa de l'Ardiaca (Barcelona)

Bustia-Ardiaca.jpg
Introducció

Al costat dret de la porta renaixentista de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona descobrim l’original bústia que conté una al·legoria de la Justicia. La història de l’edifici s’inicia al segle XII, quan aprofitant un mur de la muralla romana, els templaris, hi bastiren un convent-fortalesa. Tres segle més tard passà a mans de l’Ardiaca major de la Seu, Lluís Desplà i Oms (1444-1524), qui la reconstruí i l’atorgà als seus successors, fet que li donà el nom.
El 1835 l’edifici fou expropiat i convertit temporalment en Palau de Justícia. L’any 1870, el seu nou propietari, Josep Altamira, encarregà la restauració a l’arquitecte J. Garriga, qui eliminà part del gruix de la muralla romana, canvià les portes i les finestres de lloc i reformà el pati central, encara que respectà les façanes exteriors i la porta d’estil renaixentista arcaic. El 1895, el Col·legi d’Advocats de Barcelona, constituït el 1833, va adquirir la casa per ubicar-hi la seu i proposà a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner la seva adequació. Fins aquest moment el Col·legi havia tingut la seu a l’església exclaustrada de St Felip Neri (1836) i posteriorment, el 1866, al número 14 del carrer Lleona.
El 1919, l’Ajuntament l’expropiava al Col·legi, i aquest es traslladava al carrer Mallorca. El 1921, J. Goday la remodelava i, acollia l’Arxiu Municipal d’Història. El 1924, per R.O. del 21 de desembre, es declarava Monument Nacional i el 1991, R. Amadó, dirigí les obres de consolidació.

L’autor

A petició de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’any 1902, la bústia, va ser projectada i dissenyada per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), qui, des de la seva càtedra de l’Escola d’Arquitectura barcelonina, exercí una gran influencia en la difusió d’aquest moviment. En les seves obres, va comptar amb la col·laboració dels millors artistes catalans del moment els quals asseguraven uns extraordinaris resultats, que es reflectiren en la seva obra. L’artífex de la bústia va ser l’escultor Alfons Juyol i Bach, autor també dels caps de Fortuny, Wagner i Cervantes de la Casa Serra de Barcelona, de la façana del cementiri de Vilassar de Mar i dels mosaics de l’escala principal de la casa Navàs de Reus. Tanmateix, va posar el seu mestratge al servei dels principals arquitectes modernistes de l’època, com l’esmentat Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, per qui realitzà treballs escultòrics en les cases barcelonines: Macayo, Palau del Baró de Quadres, Amatller, de les Punxes i Serra.

Descripció

Seguint el repertori naturalista, propi del modernisme, i esculpit en marbre blanc, el mestre ens presenta, sobre un esquema geomètric rectangular, una bústia limitada i seccionada en la seva meitat, per un fris de mitja canya llis. A la part superior i sobre un perfil de cavet, descobrim, a l’extrem esquerre, l’escut del Col·legi d’Advocats de Barcelona. És tracta d’un blasó cordonat amb puntes, filetat i quarterat: al 1r una creu plena de gules i al 2n, 4 pals de gules; el 3r i 4rt quarter són carregats amb una balança; en el camper, l’espasa posada en pal i amb la punta cap amunt. Per timbre té una corona. És per tant una combinació de les armes heràldiques de la diòcesis de Barcelona (creu de sant Jordi), dels Comtes de Barcelona (quatre pals de gules sobre camper d’or), reials (corona) i de la justícia (balança i espasa). 
Omplen la resta de l’espai curvilini cinc orenetes, amb grans ales esplaiades que sobremunten el límit de la motllura, i mostren un vol entrecreuat alternant, tres d’elles, la posició dorsal i, altres dues, la pectoral. Destaca el bon treball de l’artista que amb un fi dibuix diferencia les plomes rèmiges, timoneres i cobertores a més d’esculpir les potes plegades sobre la barca.
A la part inferior, l’artista juga amb una tija vegetal que inscriu set fulles d’heure nervades, que ens presenta capgirades i que mostren, en alternaça, l’anvers i el revés. A l’extrem dret, localitzem una tortuga proveïda de cap i potes a més de la cuirassa dorsal amb tres carenes longitudinals voltades de plaques de carei distribuïdes a dos nivells.

Simbologia

Quan el Degà del Col·legi preguntà a l’arquitecte el significat d’aquest estrany relleu, aquest li contestà que simbolitzava la Justícia que vola molt alt, però que els procediments administra-tius, simbolitzats per l’heura, que s’han de seguir, la fan tan lenta com el pas d’una tortuga. L’explicació no va el va satisfer i li proposà de canviar-ho per una inscripció al·lusiva a l’advocacia. L’arquitecte li recordà un dit popular que s’adeia per l’ocasió: Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos. El disseny en discòrdia fou aprovat d’immediat.
Els motius fitomòrfics i zoomòrfics que conformen la bústia ens permeten descobrir el realisme suau d’Alfons Juyol i la imaginació enèrgica de Domènech i Montaner.

M. Joana Virgili Gasol
Tarragona, 22 de novembre de 2004