::Inici >L'església romànica del Pla de Santa Maria

L'església romànica del Pla de Santa Maria

Portada Pla Sta Maria

L'església del Pla de Santa Maria
(Un exemple del romànic tardà)

Fa vint-i-tres anys que aquesta monografia es va editar per primera vegada i va comptar amb la valuosa col·laboració de la doctora Isabel Companys i Farrerons. Aquesta nova edició és el resultat de la revisió i actualització de l’anterior i suposa una mostra més de la sensibilitat i el compromís de l’Ajuntament del Pla de Santa Maria i de la Diputació de Tarragona amb la societat planenca i la cultura catalana.

L’edició que us presentem inclou una important primícia, com és la confirmació de l’exis-tència de policromia a la façana.

L’església de Santa Maria del Pla, avui de Sant Ramon, és una construcció emblemàtica, amb un context artístic molt valuós i a la vegada desdibuixat per la personalitat històrica i els valors artístics de l’església abacial de Santes Creus o la catedral de Tarragona. L’edifici no en-caixa en esquemes d’una valoració rígida i exigent que no ha sabut judicar la importància de les esglésies construïdes en aquest moment tan conflictiu com és el pas del segle XII al segle XIII. Diversos autors li han dedicat atenció, encara que d’una manera molt breu. Podem citar Jaume Valls i Grau; José Sánchez Real, que en un article fa referència a les actes de la Comissió de Monuments; Ll. Roca i Florejachs, que ja la considerava pertanyent a l’escola de Lleida; J. Puig i Cadafalch, que la inclogué entre els temples amb pla de creu i d’un sol absis, a més de fer una curta menció de la seva portalada; J. Gudiol i Ricart, que fa una descripció molt breu de la portalada; o E. Carbonell i Ricart, que comet alguns errors a l’hora de descriure o situar alguns dels seus elements arquitectònics. Núria de Dalmases i Antoni José i Pitarch situen cronològicament l’obra arquitectònica entre el primer quart i la meitat del segle XIII i la relacionen amb la seu tarragonina, Santa Tecla la Vella, Sant Pau del Seminari i Escornalbou.

Hem de destacar el treball de la historiadora F. Español, que, després d’un detallat estudi, veu mostres, a la portalada del Pla, de l’escultura romànica tardana, característica del món tar-ragoní del segle XIII, que culmina en el gran frontal de la catedral de Tarragona, amb les històries de Sant Pau i Santa Tecla, però que s’escampà més enllà fins a constituir una escola. L’enquadra dins l’estil 1200, seguint la tradició tolosana, i cita semblances amb exemplars italians com ara el timpà de Troia (Foggia). Observa paral·lels amb altres indrets de la catedral de Tarragona, com ara el relleu del Calvari que sobremunta la porta de Santa Tecla, la façana de l’Hospital Vell tarragoní, la decoració d’entrellaçats vegetals, la presència d’ondes d’arrel clàssica als cimacis, les columnes entorxades, el tractament del plegatge dels vestits i l’ús del trepà. Anota similituds amb les claus de volta de la Sala Capitular de Poblet, una de Sant Cugat del Vallès o el sepulcre dels Montcada a Santes Creus. 

F. Fité i Llevot reprèn la idea de l’autora de situar estilísticament l’església del Pla com una derivació tarragonina, estimant que el taller de la seu de Tarragona s’hauria originat a partir de la influència d’un altre de lleidatà primerenc. Un any més tard de la primera monografia, tres autors, M. Bové, J. M. Torrell i W. Praet, detallen els seus elements arquitectònics i esculturals, i a més hi afegeixen l’estudi de l’orgue de 1876, incorporat recentment a l’església. El volum XXI de la Catalunya romànica incorpora una monografia de les autores. I la darrera publicació de la qual tenim notícia correspon a Verónica Zaragoza. 

En l’obra que presentem hem tractat de compilar tota la informació, tant gràfica com do-cumental, aflorada gràcies a l’esforç i a l’entusiasme dels nostres predecessors en el seu estudi. Hem intentat sistematitzar-la i analitzar-la valent-nos dels coneixements actuals. Considereu-la com un homenatge a tots aquells que han contribuït a la conservació, al coneixement i a la difusió del monument.