::Inici >El monestir de Santes Creus

El monestir de Santes Creus

 L’ordre del cister

Amb el desig de servir a Déu i recuperar la vida monàstica establerta per sant Benet durant el segle VI, un petit grup de monjos benedictins del monestir de Molesmes (Borgonya), dirigits per Robert, Alberic i Esteve Harding, fundaren, el 1058, el cenobi de Cîteau (França). El retorn a la regla, va donar un nou impuls al monacat i, uns anys després, sant Bernat de Claravall iniciava la gran expansió europea del cister.

Continuant amb aquesta línia, l’any 1150, el gran senescal català G. R. de Montcada, donà el territori de Valldaura al monestir mare de la Granselve (Tolosa) per a la construcció d’un cenobi filial, però les condicions del terreny aconsellaren, el 1158, el seu nou i definitiu emplaçament a Santes Creus (Tarragona).

Arquitectònicament, tots els monestirs cistercencs segueixen l’esquema establert per Cîteau. Així, entorn del claustre s’organitzen les estances necessàries per a la vida dels monjos: l’església, el dormidor, el refetó, la cuina i la sala capitular. En un segon espai: la residència de l’abat, l’alberg, l’infermeria i les dependències administratives. En darrer lloc: els estables, els tallers, els magatzems i els serveis.