::Inici >La LLiga

La LLiga

L'Espai dels Partits que ens fan sufrir, ens fan riure, ens fan disfrutar, ens fan plorar...en fi...els nostres moments!!!

A poc a poc, desprès de cada partit tindrem els resultats i les noticies referents a la jornada del R.C.D Espanyol...

Jornada 19 .- Almería 1 - Espanyol 0

Es va acabar la ratxa... Un gol d’Uche, gairebé al final, deixa l'Espanyol sense premi a Almeria

Apareixia l'Espanyol per Almeria, davant d'un nou ascendit, escaldat i desconfiat. Les experiències anteriors, en situacions similars, havien deixat certa empremta entre els blanc-i-blaus. Valverde havia insistit durant la setmana de la 'por' a aquesta doble sortida consecutiva a Almeria i diumenge a Valladolid. I tenia raó la mateixa que per exigir als seus jugadors la màxima concentració en les accions a pilota parada on l'Almeria és un autèntic 'sacapuntos'.

Era la primera oportunitat que els blanc-i-blaus trepitjaven l'estadi dels ‘Juegos Mediterráneos’ i davant tenien un equip molt ben treballat en l'estratègia i que utilitza la velocitat de les seves puntes com l'arma més eficaç per intentar sumar els tres punts. A més, era dia de retrobaments. Bruno, Crusat i Carlos García –a més de Kalu Uche- formats en el planter blanc-i-blau s'han convertit en peces titulars del blanc-i-vermells i fins a Jonathan Soriano va estar aquí l'any passat per intentar continuar amb la seva formació com a professional.

Però, més que salutacions, actituds contemplatives i bones intencions, els dos equips van deixar clar des del principi que anirien pels tres punts. Cadascun a la seva manera. Lafuente va haver d'estirar-se per aturar una pilota complicada només treure de centre i Diego Alves va rebutjar apuradament amb els peus un xut llunyà de Luis García. No es portaven ni tres minuts i els dos equips ja s'havien ensenyat les ungles.

El partit va resultar especialment incòmode pel fort vent a ratxes que es notava al camp i que va tombar un dels banderins que assenyalen el servei de córner. A la gespa els jugadors intentaven treure els seus millors recursos per iniciar les jugades, però no sempre podien. El vent obligava a un esforç afegit per buscar la continuïtat del joc.

La primera meitat va tenir, malgrat això, algun detall per la polèmica com un enderroc de Carlos García a Tamudo dins l'àrea i un gol anul•lat a l'Almeria per mans. Només en els últims minuts es va animar una mica el joc amb accions a les dues porteries.

Després del descans, tot va seguir més o menys igual. Crusat es va obstinar a agitar el partit i posar aquesta velocitat extra que tant li agrada, però en una rematada on estava lliure de marca, va rematar de cap fora. A falta d'un dominador clar, el joc va ser més lent amb contínues faltes i detencions. No hi havia treva, però tampoc continuïtat. A l'Espanyol no li agradava aquest cos a cos que buscaven els locals, però tampoc acabava de poder treure's de sobre la pressió.

Valverde va treure a Clemente i Lola per donar frescor a l'equip i Unai Emery va fer el mateix amb Uche i després amb Ortiz. Ningú volia rendir-se en un partit que continuava totalment obert i a l'espera d'alguna espurna que el sentenciés. Tant anava la pilota d'un costat a un altre que més aviat semblava un duel de 'esprintadors'. I en aquesta guerra estava quan l'Almeria va treure profit d'una jugada d'estratègia. Una falta treta per Bruno, la va cedir de cap Negredo cap a Uche, que només va haver d'empènyer-la al fons de la xarxa. No quedava temps per recuperar-se i l'Espanyol, que va començar la primera volta perdent, l'acaba igual, amb idèntic resultat a més. Enrere deixa una impressionant ratxa de 14 partits consecutius en Lliga i tres de Copa sense caure derrotat. Enrere deixa, també, gairebé un any marcant en tots els desplaçaments de Lliga. Des del 28 de gener de 2007, a Tarragona, no succeïa.



Fitxa tècnica:

UD Almería: Diego Alves, Bruno, F.Melo, Crusat, Negredo (Cisma, min.89), Juanma Ortiz (Ortiz, min.80), Santi Acasiete, Carlos García, Mané, Soriano (Uche, min.73) i Juanito

RCD Espanyol: Lafuente, David García (Clemente, min.68), Lacruz, Zabaleta, Luis García, Riera, Ángel (Lola, min.64), Torrejón, Coro (Valdo, min.81), Moisés i Tamudo

Àrbitre: Bernardino González Vázquez (C.Gallec). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a David García (min.42), Ángel (min.47), Lacruz (min.78), Moisés (min.89). Per part de l'Almería, a Carlos García (min.57), Mané (min.60)

Gols: 1-0, Uche (min.87)

Incidències: 13.373 espectadors



Jornada 18 .- Espanyol 3 - Vilarreal 0

Això si que és un Regal de Reis... L'Espanyol fa patir un Vila-real que no ha sabut contrarestar l'eficàcia blanc-i-blava

Tercer contra quart. Ni més ni menys. Partit gran. D'aquells que prometen, per molt que l'horari tingui una traïdora nocturnitat en un dia què, a més, hi ha d'altres protagonistes i d'altres il·lusions en totes les llars. En qualsevol cas, s'han complert les expectatives i Espanyol i Vila-real han mostrat les seves credencials per consolidar-se en els llocs capdavanters. L'Espanyol, molt més, òbviament, per joc, per efectivitat, per convenciment i per la intensitat. Els de Valverde han volgut premiar els 14.100 fidels que han desafiat el fred i els embussos en la nit de Reis.

Valverde havia mentalitzat als seus jugadors per exigir-los un esforç extra malgrat que ja s'havien buidat dimecres per aconseguir la classificació a la Copa del Rei. Una mica més. Un pas més, semblava que els demanava. En joc estava la tercera posició, però també el risc de caure a la cinquena en funció del que succeeixi demà amb l'Atlético de Madrid.

Amb aquest convenciment ha sortit l'Espanyol al camp i quan molts espectadors encara estaven ocupant les seves localitats, Tamudo els ha obligat a cridar el primer gol culminant una espectacular triangulació que ha nascut en els peus de De la Peña i ha passat per Luis García. El partit estava obert. Ara li tocava al Vila-real assumir cert risc, tant que en els següents minuts l'Espanyol s'ha convertit en un frontó defensiu, però amb un impagable encert ofensiu.

Luis García ha aprofitat una falta directa per estavellar la pilota al travesser i el rebot l'ha caçat de taló Valdo. Resultat: gol. Una acrobàtica carambola per portar un punt més de tranquil·litat. Dues aproximacions, dos gols. Increïble. Però hi ha hagut més, com una intencionada vaselina de Luis que ha marxat desviada per poc i un batibull a l'àrea que tampoc ha trobat un rematador clar.

El domini local, però sobretot l'eficàcia rematadora era tan alta que Tamudo s'ha camuflat en el segon pal en un córner i ha aparegut després de la primera rematada de Valdo. Tamudo, intuïtiu, ho ha endevinat i ha posat el cap aconseguint el tercer de l'equip i el segon seu, desè en el que porta de campionat. El gran capità ha augmentat encara més la seva grandiosa llegenda davant l'equip que ha intentat amb certs titubejos fitxar-lo aquest estiu.

Els defenses del Vila-real no sabien com frenar les onades atacants dels blanc-i-blaus. Fins a set ocasions clares han sumat els locals a la primera meitat, el que no està gens malament si es té en compte que des de la temporada 2001-2002 el 'submarí groc' no queia derrotat a Montjuïc.

Amb tanta renda, la segona meitat es presumia un mer tràmit. Es tractava de dosificar l'esforç, controlar el rellotge i recuperar l'alè pels pròxims partits en un mes de gener carregadíssim i en el que perdrà a Kameni que se'n va dilluns a disputar la Copa d'Àfrica amb Camerun. No obstant això, no ha estat del tot així. Rossi ha estavellat espectacularment una falta al pal de la porteria blanc-i-blava i Fuentes ha tret -almenys ho va semblar al camp- una rematada de Tamudo des de dins de la porteria. Fins i tot De la Peña s'ha permès un detall de qualitat en el descompte. Donava igual. El regal de Reis d'aquest any era un gran regal, un d'aqueslls que et deixa amb la bocabadat i una revenja per d'altres anys més raquítics. I ara, a gaudir d'un 6 de gener extraordinàriament feliç.

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kameni, D.García, Lacruz, Valdo, Zabaleta, De la Peña, Luis García (Lola, min.71), Riera (Moha,min.58), Torrejón, Moisés i Tamudo (Coro, min.82).

Villarreal CF: Viera, Godin, Capdevila, Pires, Cani, Mati Fernández, Ángel, Senna (Cazorla, min.64), Fuentes, Rossi i Mavuba.

Àrbitre: Arturo Daudén Ibáñez (C.Aragonés). Ha tret groga a Cani (min.42), De la Peña (min.45), Capdevila (min.66).

Gols: 1-0 Tamudo (min.8) , 2-0 Valdo (min.13), 3-0 Tamudo (min.37)

Incidències: 14.100 aficionats a Montjuïc



Jornada 17 .- At.Madrid 2 - Espanyol 1

Cap d'any en Champions... L'Espanyol es va sobreposar al gol inicial de Simao davant un At.Madrid que va acabar amb nou

El que havia d'haver estat un partit prenadalenc, d'aquests dolços, ple de pau i bons desitjos, es va convertir durant molts minuts en un partit sense treva entre dos equips que es resisteixen a caure de la zona noble de la taula. Just el tipus de partits que vol l'Espanyol, "de tralla", com li agrada dir a Valverde. I en aquesta guerra, els blanc-i-blaus es mouen amb solvència com van demostrar al Calderón amb una victòria que els torna a zona de Champions i que tanca un 2007 brillantíssim.

L’Espanyol va començar manant territorialment i acostant-se amb relativa freqüència a la porteria d’Abbiati, en un signe inequívoc que no oferiria cap concessió a un equip que el superava en la taula per un punt. De fet, Kameni va ser un mer espectador durant la primera meitat, fins al punt que no va tenir més treball que rebutjar atropelladament una mala cessió de Torrejón i recollir, molt més tard, la pilota de dins de la porteria en el llançament inapel•lable de Simao.

Des de l'inici i, fins aleshores, van ocórrer moltes coses. I totes molt accelerades. Des d'una caiguda de Tamudo dins l'àrea, passant per una claríssima oportunitat de Coro que va avortar Abbiati amb el peu, fins a un gol anul•lat al de Banyoles pocs segons més tard per fora de joc. També va succeir que l'Atlético no trobava la manera de superar a l'ordenada defensa blanc-i-blava per molt que es moguessin en atac el Kun Agüero, Maxi, Simao o Forlán. I va succeir que els blanc-i-vermells van treure la ràbia d'equip dur immediatament després de la vermella que va veure Agüero. Torrejón li va fer una entrada poc aparatosa per darrere, però el Kun es va tornar i li va deixar anar una manotada en tota la cara al de Mataró. L'àrbitre estava davant i va sancionar amb groga la falta del català i, amb vermella, la de l'argentí enmig d'un mar de protestes.

El partit va cobrar una altra dimensió des d'aquest moment perquè l'Atlético va viure amagat i confiant tot a la velocitat de la resta de les seves puntes. I així, en una discutidíssima falta a la vora de l'àrea, va néixer el gol de Simao. Segon en tres dies.

El cert és que el temible Atlético, de xut fàcil i eficàcia reconeguda en atac, no va estar fi. L'Espanyol va ser capaç de lligar de mans els seus previsibles moviments i fins a la grada va viure amb temor cada acció visitant. De fet, el camp es va silenciar per una claríssima mà dins l'àrea d'un defensa local a l'intentar rebutjar un córner.

Després del descans, Valverde, que havia fet escalfar a De la Peña des del final de la primera meitat, el va treure en una jugada d'atac en la qual Tamudo, en el segon pal va aprofitar una badada defensiva local per empatar el partit.

Encara acusant el cop anímic, Pernía va enderrocar per darrere a Tamudo i va veure la segona groga. Amb nou al camp i empatats, l'Atlético va voler claudicar d'immediat. Sabia que, per aquí se li escaparia el partit. Aguirre va posar al camp a Antonio López per recompondre les seves línies, mentre De la Peña començava a dibuixar precisos passis per proveir a Coro, Luis i Tamudo. Forlán va voler demostrar la seva extraordinària qualitat i, en alguna acció individual, encara va aconseguir animar a un estadi que volia que el partit acabés amb dignitat.

Abbiati va cobrar protagonisme a la segona meitat amb un parell d'intervencions de mèrit, sobretot, una a peus de Tamudo en la recta final del partit i quan el seu equip es defensava amb tots els seus efectius dins el seu camp. Valverde va posar encara més pólvora al camp amb l'entrada de Jonathan Soriano. El gol rondava la porteria d’Abbiati i va arribar en el 84, quan De la Peña va dibuixar una excel•lent passada per a Luis García i, aquest, no va perdonar. L'1-2 final col•loca una altra vegada a l'Espanyol en Champions i premia l'extraordinari treball blanc-i-blau.



Fitxa tècnica:

Atlético de Madrid: Abiati, Pernía, Cleber, Forlán, Raúl García (Luis García, min.86), Kun Agüero, Maxi (Antonio López, min.58), Eller, Perea, Pablo y Simao (Jurado, min.71).

RCD Espanyol: Kameni, David García (Clemente, min.73), Zabaleta, Luis García, Riera (Jonathan, min.80), Ángel (De la Peña, min.51), Torrejón, Coro, Jarque, Moisés y Tamudo.

Àrbitre: David Fernández Borbalán (C.Andalús). Per part de l'At.Madrid, ensenya targeta vermella directa a Kun Agüero (min.29); i groga a Pernía (min.44 i 54), Raúl García (min.63). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Torrejón (min.29), Zabaleta (min.42).

Goles: 1-0, Simao (min.36); 1-1, Tamudo (min.52); 1-2, Luis García (min.84)

Incidències: 38.000 espectadors



Jornada 16 .- Espanyol 1 - Llevant 1

Gèlida victòria... Un gol de Jarque val per superar a un Llevant que només al final es va acostar a la porteria de Kameni

Una vegada més l'Espanyol va tornar a demostrar que li costa els partits amb rivals tancats i que només surten a l'atac molt al final, quan surten a la desesperada, cosa que provoca no pocs nervis a la grada i l'angoixant sensació que tot havia d'haver quedat resolt molt abans.

L'Espanyol arribava a aquest partit amb sensibles baixes en atac (Luis García i Riera) per sanció, però amb les bones notícies de la recuperació de David García (titular avui) i Rufete, que no tornaven a l'equip des de la pretemporada i la d'Iván de la Peña, a qui Valverde vol seguir dosificant i a qui va fer entrar a la segona meitat al camp. Davant estava el Llevant, actual cuer, un equip que aixecava certes suspicàcies perquè està ple de jugadors que l'any passat van fer un paper més que raonable i aquesta temporada, en canvi, no acaben de funcionar del tot. Per molt que Valverde i els seus jugadors s'haguessin cansat de repetir durant la setmana el recel amb el qual esperaven al Llevant, el gèlid ambient va fer que només els més fidels i valents acudissin a Montjuïc.

Per sort, el partit es va desembussar aviat amb un gol de Jarque que tornava a veure porta després que es passés inèdit tota la temporada passada i part de l'anterior. El defensa, un bon rematador de cap, va ser tan eficaç en la seva primera rematada que Storari només va poder repel·lir en curt la seva rematada, tan en curt que el propi Jarque la va recollir i va afusellar amb el peu dins l'àrea petita.

Amb l'1-0 l'Espanyol es va plantar al camp amb solvència, dominant el ritme de joc, la possessió i el 'tempo' del partit, però sense massa profunditat i amb la sensació que el Llevant no oferiria més concessions i ho deixaria tot a la possible inspiració d'algun dels seus davanters.

Alvaro va estar a punt d'introduir la pilota en la seva pròpia porteria uns minuts més tard i aquí sí que ja els 'granotas' van decidir que no volien més perill. La seva porteria no va passar dificultats durant la primera meitat, però la seva única aproximació en els primers 45 minuts va ser un xut llunyà de Riga que se'n va anar molt desviat.

Després del descans res va canviar, tret que els blaugrana es van estirar una mica més a partir del primer quart d'hora i Álvaro va obligar a Kameni a estar més atent. En defensa seguien igual: fins a vuit jugadors corrien a ajudar enrere mentre Rigano i Riga es quedaven una mica més avançats.

El joc havia entrat en una fase anodina que es veia dificultada, a més, per les ratxes de vent que s'observaven sobre la gespa. Amb aquest panorama, Valverde va posar en joc a De la Peña per desembussar el partit. De les seves botes va néixer una passada per a Tamudo que el davanter va rematar de manera acrobàtica amb el taló i que va posar en dificultats a Storari. El Llevant va semblar despertar i es va anar acostant amb més intensitat a la porteria de Kameni. Però l'Espanyol també i Tamudo va protagonitzar una jugada per la polèmica. Una puntada de peu per darrere d'Álvaro quan el capità trepitjava amb un peu la vora de l'àrea, es va quedar en falta que no va tenir cap conseqüència, com tampoc la van tenir la resta de minuts fins a tancar un partit dur però que permet als blanc-i-blaus sumar dotze jornades sense perdre i arribar als 30 punts, l'objectiu que s'havia fixat el tècnic per abans de Nadal.


Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kameni, D.García, Valdo (Lola, min.77), Zabaleta, Ángel (Lacruz, min.90), Moha (De la Peña, min.66), Torrejón, Coro, Jarque, Moisés i Tamudo.

Levante UD: Storari, Álvaro, Bruno Cirillo, Javi Fuego, Riga, Tomassi (Ettien, min.68), Serrano, Rigano, Courtois (Geijo, min.82), Juanma (Berson, min.56) i Descarga.

Àrbitre: Alberto Undiano Mallenco (C.Navarrès). Per part del Levante, ensenya targeta groga a Serrano (min.24), Javi Fuego (min.65), Alvaro (min.75), Berson (min.78). Per part de l'Espanyol, a Valdo (min.71)

Gols: 1-0, Jarque (min.8)

Incidències: 10.900 espectadors a l'Estadi Olímpic



Jornada 15 .- Zaragaza 3 - Espanyol 3

D'infart...L'Espanyol va tenir tot el partit contra les cordes a un Zaragoza que es va créixer al final

La Romareda esperava expectant al seu equip i, amb certa incomoditat, a l'Espanyol, un equip que encara està en la memòria col•lectiva pel cop que li va suposar la Copa del Rei del 2006. En aquest punt de l'Ebre encara ningú pot explicar-se aquella derrota i les doloroses conseqüències que va tenir. El partit, a més, contenia elements d'intriga i d'embolic suficients. Intriga perquè tot apuntava que, tret d'una victòria, Víctor Fernández estaria realment en entredit. D'embolic, perquè els blanc-i-blaus, en una posició còmoda a la taula i una posició dolça en el joc, aspiraven a mantenir la ratxa positiva a tota costa.

A Saragossa, els d'aficionats que s'acostaven al camp recordaven que, l'actual, és la plantilla més cara i amb més estrelles dels seus 75 anys d'història, el que venia a ser una cosa així com que el que es veu en el terreny de joc no està d'acord amb la llarga i aclaparadora nòmina d 'excel•lents jugadors.

Com bé havien apuntat des d'alguns cercles, calia esperar a veure quin Real Zaragoza es veuria al camp: el desesperat o el desesperador. I mentre a la grada encara no s'havia iniciat el referèndum, Diego Milito va sorprendre per velocitat a Torrejón i va batre en la seva sortida a Kameni. Minut 5. 1-0. El que els locals volien. El partit somiat. Però mentre els aficionats locals es llepaven els dits, Tamudo, lliure de marca, es va fabricar un d'aquests gols extraordinaris que engrandeixen encara més la seva història personal i va aconseguir l'empat tot just dos minuts després.

L'empat va posar tranquil•litat a les files de Valverde i va intranquil•litzar als locals perquè, tot just tres minuts després, Valdo, en una acció des de fora de l'àrea va col•locar la pilota lluny de l'abast de César. 1-2.

El R.Zaragoza va reaccionar amb més coratge que encert i Sergio García va tenir una magnífica oportunitat gairebé sota pals. Però, el que són les coses, en l'atac posterior, l'Espanyol no va donar per perduda mai l'esperança i, enviant la pilota d'un costat a l'altre del camp, va possibilitar que Zabaleta aconseguís l'1-3. Màxima eficàcia. Màxima concentració. Màxima solvència ofensiva.

Els locals van canviar el 'xip'. No trobaven la manera de superar la defensa blanc-i-blava i només a pilota parada van inquietar en alguna oportunitat la porteria de Kameni. Es van aferrar a aquesta idea i la van posar en pràctica una vegada i una altra, encara que sense conseqüències.

Després del descans, l'Espanyol havia d'administrar el seu avantatge i el R.Zaragoza jugar contra el marcador i contra el rellotge. Tan accelerats van sortir els de Víctor Fernández que Luccin li va plantar els tacs de la seva bota a Riera al genoll i va haver d'anar-se'n expulsat.

El partit no només no es va frenar, sinó que va haver fases de fogueig, d'accelerades i d'oportunitats increïbles a les dues porteries. Tot l'encert de la primera meitat, se n'anava quedant en res conforme avançaven els minuts. L'Espanyol volia tancar definitivament el partit i el R.Zaragoza, que s'obrís amb un segon gol.

Valverde va haver de canviar a Moisés, malparat pels cops, i Víctor va optar per dotar al seu equip de més criteri al centre del camp amb l'entrada de Celades i Óscar. Per a uns minuts més tard va deixar a Oliveira, que va sortir en lloc de Diogo. Tota la pólvora al camp. Tot o res. No hi havia una altra aposta per un final que s'estava eternitzant.

Amb aquests símptomes, l'Espanyol afrontava la recta final amb la sensació que, malgrat la renda, li tocava patir una persecució insistent. I així va ser. En un minut va tenir l'opció de rematar definitivament el partit, però es va trobar amb una bona contra de Milito que va rematar Oliveira amb el 2-3. Només uns minuts per seguir patint. El partit s'assemblava massa al del Bernabéu l'any passat. I Oliveira es va encarregar de recordar-lo un minut més tard a l'empatar en el 90.

Per si de cas faltava alguna cosa. Lizondo Cortés va anul•lar un gol de Coro en el descompte per fora de joc, per a desesperació dels blanc-i-blaus i alegria de la grada de La Romareda, que encara no sap com han sumat aquest punt. A l'Espanyol li queda el consol de seguir en ratxa (11 jornades consecutives sense perdre) i d'augmentar el seu rècord particular de partits marcant a domicili.



Fitxa tècnica:

Real Zaragoza: César Sánchez, Diogo (Oliveira, min.74), Paredes, Ayala, Luccin, Aimar (Celades, min.68), Sergio García, D'Alessandro (Óscar, min.68), Zapater, Diego Milito i Sergio.

RCD Espanyol: Kameni, Lacruz, Clemente, Valdo, Zabaleta, Luis García, Riera, Ángel, Torrejón, Moisés (Lola, min.63) i Tamudo (Coro, min.77).

Àrbitre: Vicente Lizondo Cortés (C.Valencià). Per part del R.Zaragoza, ensenya targeta groga a Luccin (min.29 i min.48), D'Alessandro (min.42), Ayala (min.80), Zapater (min.86). Per part de l'Espanyol, a Moisés (min.38), Riera (min.80), Luis García (min.90).

Gols: 1-0, Diego Milito (min.5); 1-1, Tamudo (min.7); 1-2, Valdo (min.10); 1-3, Zabaleta (min.15); 2-3, Oliveira (min.85); 3-3, Oliveira (min.89).



Jornada 14 .- Espanyol 1 - FC Barcelona 1

Derbi amb majúscules... Coro empata un partit que s'havia posat difícil amb el gol d'Iniesta

Valverde va atorgar a Messi durant la setmana rang de general per evocar metafòricament el poder ofensiu del Barcelona. Just per sota de l'argentí va col·locar a Xavi i Iniesta i va elogiar l'eficàcia del joc de tots dos. Malgrat això, tenia clar que el veritable desequilibrant era l'esquerrà blaugrana. I aquest va ser el seu mal de cap durant els últims dies. Es diria, fins i tot, que l'argentí s'havia donat per al·ludit i va voler demostrar que el tècnic blanc-i-blau tenia raó. Des del primer minut.

Aquest primer derbi de la temporada, aquest clàssic barceloní, tenia tots els ingredients de partit gran, intens tant al camp com a la grada, tant a les banquetes com al menjador de cadascun dels que ho van veure per televisió. Les distàncies a la classificació entre els dos equips s'havien reduït extraordinàriament i en joc estaven tres punts, cert, però, també, el tercer lloc de la classificació. Hi havia, a més, aquest esperit de revenja continguda per tot el que va succeir la temporada passada, tant a Montjuïc com al Camp Nou i hi havia, també, el convenciment blanc-i-blau que tot el que porta aconseguit l'equip aquesta temporada no és per casualitat sinó que respon al bon moment de joc d'una plantilla ambiciosa i convençuda.

Però molt aviat es va trencar el dibuixat a la pissarra de Valverde. A la que Messi va llançar la seva primera carrera va deixar pel camí a Clemente i la seva passada enrere la va rematar amb comoditat Iniesta aconseguint el primer gol en el minut 5.

El duel de ‘correcaminos' argentins entre Messi i Clemente va començar amb clar color visitant i es va igualar a mesura que passaven els minuts. El Barça, incòmode sempre que va per darrere al marcador, volia manejar el partit sense ensurts i per això va trobar el bàlsam en el gol d'Iniesta. A l'Espanyol li tocava pressionar, córrer més, buscar buits impossibles i no rendir-se. Perfecte perquè els de Rijkaard veiessin el partit amb distància i a la contra, buscant la velocitat de Bojan i Messi i l'acompanyament d'Iniesta, Xavi i Gudjohnsen. Així van arribar un altre parell d'ocasions de l'argentí i una doble rematada al travesser de Xavi i Bojan.

L'Espanyol no tenia la fluïdesa d'altres tardes i Tamudo i Luis, molt vigilats, no trobaven espais per incomodar a Valdés. De fet, Riera i Àngel van haver d'intentar-ho des de lluny perquè no hi havia manera de superar la barrera visitant.

Jarque, que es perdrà el proper partit per acumulació d'amonestacions, va voler desembussar el partit només començar la segona part. El seu xut, enmig d'un mar de cames, es va escapar lleugerament desviat a la primera gran oportunitat local. Aquesta acció va semblar despertar als seus companys, que van començar a moure la pilota amb més fluïdesa i a acostar-se amb més insistència a la porteria de Valdés. De fet, Montjuïc va reclamar un possible penal per una falta de Puyol a Luis García dins l'àrea, però Pérez Burrull, molt a prop, no va voler saber res.

Rijkaard ja no ho veia tan clar. Ronaldinho, a la banqueta, va entrar en lloc del del planter Bojan i, curiosament, en el mateix moment, el del planter Coro, va sortir per Valdo. Canvi de cromos per seguir buscant la verticalitat als dos equips.

L'Espanyol estava guanyant el terreny que havia perdut a la primera part. Valverde va encertar. En el minut 68, Riera se'n va anar fins a la línia de fons i la seva passada enrere la va empènyer Coro fins al fons de la xarxa. Era l'empat que feia justícia al que es vivia al camp i que premiava l'esforç i el convenciment blanc-i-blau de no voler rendir-se mai.

Tant Rijkaard com Valverde van seguir movent les seves fitxes i recomponent línies i esquemes, però sense renunciar en cap moment a l'atac. Kameni va haver de treballar durament en una rematada d'Iniesta des de la vora de l'àrea i, abans, en una altra de Ronaldinho amb el cap. Els atacs blanc-i-blaus morien en els últims metres per la falta d 'encert en la rematada final. Malgrat això, la pilota anava i venia com si fossin els primers minuts i no els últims. Nervis a les dues banquetes. Cares de fastic en cada ocasió desaprofitada per uns i altres. I al final, empat. Tot com estava. Repartiment de punts i cap a casa, cadascú amb una impressió personal diferent de la del seu veí en el que va ser un derbi intens i ambiciós, encara que sense massa encert final i en el que Rijkaard segueix sense poder vèncer a Valverde.



Fitxa tècnica

RCD Espanyol:Kameni, Clemente, Valdo (Coro, min.63), Zabaleta, Luis García (Jonathan, min.78), Riera (Moha, min.88), Ángel, Torrejón, Jarque, Moisés i Tamudo.

FC Barcelona: Valdés, Milito, Márquez, Puyol (Zambrotta, min.70), Xavi, Gudjohnsen (Ezquerro, min.71), Iniesta, Messi, Abidal, Touré Yaya y Bojan (Ronaldinho, min.63).

Àrbitre: Alfonso Pérez Burrull (C.Càntabre). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Jarque (min.33), Clemente (min.69). Per part del FC Barcelona, a Puyol (min.50).

Gols: 0-1, Iniesta (min.5); 1-1, Coro (min.68)



Jornada 13 .- Osasuna 1 - Espanyol 2

En zona Champions!...L'Espanyol suma una important victòria davant un Osasuna que no es va donar mai per vençut

Tot semblava més plàcid. Tot apuntava a victòria àmplia, però Osasuna va treure la casta i l'orgull per posar els nervis i la tensió en un partit que tenia perdut des de la mitja hora de joc. Al final, l'Espanyol va respirar alleujat i fa un altre pas endavant en la seva particular marca. Amb el d'avui, els blanc-i-blaus porten 16 jornades consecutives marcant fora de casa, el que incrementa un rècord que mantenia des de fa gairebé 70 anys. I el que és millor: un parell d'hores més tard, l'equip es ficava en la zona Champions.

Osasuna arribava a aquest partit amb les presses de sentir-se aclaparat per la classificació i per l'angoixa causada per dues derrotes consecutives. Arribava, a més, conscient que l'Espanyol se li travessava últimament ja que només sumava dues derrotes en les seves últimes nou visites i amb la idea, com s'apuntava pel Reyno de Navarra, que Osasuna és un equip que ha de tornar a formar-se després d'un extraordinari camí els últims anys. L'Espanyol, per contra, arribava en ratxa d'imbatibilitat i gaudint d'un rècord que ha millorat 70 anys després: amb el d'avui, són 16 jornades consecutives marcant un o més gols en els desplaçaments.

Valverde havia avisat durant tota la setmana que el partit important era el d'avui i que tothom aparqués el derbi de la propera setmana. El tècnic no volia concessions i els jugadors van respondre des del primer minut. Una acrobàtica rematada de Luis García, sense conseqüències, va ser el primer avís per Ricardo, que va despertar de cop en una doble oportunitat de Tamudo en el minut 16.

Els locals responien més per la inèrcia dels atacs que per les pròpies jugades. Kameni no semblava passar per massa perill i tant Jarque com Torrejón frenaven a Pandiani i Dady. Amb aquesta imatge, l'Espanyol es va acostar a la mitja hora per la porteria de Ricardo després de signar una excel•lent jugada d'atac en la qual van participar Riera, Luis García, Valdo i Àngel que va rematar inapel•lablement inaugurant el marcador.

Immediatament va arribar la rèplica de Pandiani, però el seu xut va sortir lleugerament desviat, en la que era, la millor ocasió local. I gairebé sense digerir-lo, Valdo va recuperar la màgia d'altres tardes al Reyno de Navarra i va aconseguir un espectacular gol. Era el 0-2 i el partit quedava pràcticament sentenciat. Però només ho semblava.

El descans va despertar a Osasuna que es va mostrar molt més sencer, més confiat, més centrat i més agressiu. La sortida de Vela i Portillo li va donar velocitat als ‘rojillos’ que van intentar aproximar-se de manera més continuada a la porteria de Kameni.

L'Espanyol es va treure de sobre aquest domini i va començar a contraatacar amb cert perill. Primer Riera i després Jarque, amb una espectacular rematada des de fora de l'àrea, van obligar a lluir-se a Ricardo. El partit va començar, llavors, una fase d'autèntic passacarrers, de joc directe. A cada aproximació local els seguia una blanc-i-blava, com si el partit estigués en els primers minuts.

Una falta treta ràpidament per Puñal per a Vela, va permetre que Portillo escurcés distàncies amb una còmoda rematada dins de l'àrea. Quedaven 15 minuts i Osasuna no es donava per vençut. Total: nervis. Als dos equips. Uns per intentar acabar amb el desavantatge i els altres, per acabar d'una vegada amb el partit. Osasuna va posar el cor i l'Espanyol l'eficàcia. Amb raó des de la grada, els nombrosos seguidors blanc-i-blaus que es van desplaçar van enviar un encàrrec als blaugrana amb vista al derbi de dissabte, que es presenta intens com mai.


Fitxa tècnica:

CA Osasuna: Ricardo, Miguel Flaño, Cruchaga, Héctor Font, Puñal, Pandiani (Portillo, min.56), Juanfran (Plasil, min.71), Javi García (Vela, min.46), Dady, Corrales i Azpilicueta.

RCD Espanyol: Kameni, Lacruz (Chica, min.89), Clemente, Valdo, Luis García, Riera (Moha, min.61), Ángel (Lola, min.77), Torrejón, Jarque, Moisés i Tamudo

Àrbitre: Javier Turienzo Álvarez (Colegio Castella-Lleó). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Ángel (min.17), Riera (min.17), Valdo (min.90). Per part d'Osasuna, a Miguel Flaño (min.43)

Gols: 0-1, Ángel (min.29); 0-2, Valdo (min.32); 1-2, Portillo (min.74)

Incidències: 16.004 espectadors



Jornada 12 .- Espanyol 2 - Athletic 1

Fe en la victòria...La insistència local val tres punts amb l'autogol d'Aitor Ocio

Era el partit de les trobades. El de les salutacions i els bons desitjos entre dues plantilles que es coneixen perfectament, entre dos equips que han mogut jugadors d'un a un altre i el recorregut dels quals ha conegut, també, l'actual cos tècnic blanc-i-blau.

Malgrat això, tanta amabilitat, tanta cortesia es va trencar en el minut dos, quan Gabilondo es va trobar amb una pilota que ningú va saber rebutjar i que ell va aprofitar per superar sense problemes a Kameni.

L'Espanyol, com era d'esperar, va reaccionar aviat i li va posar velocitat al partit. Valdo va tenir una excel•lent ocasió a l'empalmar amb contundència i intenció una pilota que li va caure del cel, però el seu xut va sortir lleugerament desviat per sobre del travesser. Tamudo ho va intentar d'immediat, però també desviat. Fins a Jarque va intentar posar a prova a Gorka Iraizoz, però amb el mateix resultat que els anteriors.

El partit, per si de cas, no dequeia quant a ritme, a intensitat i a voluntat dels dos equips. Un perquè buscava l’empat i, l'altre, perquè ja li valia amb defensar aquesta renda.

Tot estava més o menys calmat fins que Luis va deixar per Riera i la centrada d'aquest, per sota, la va col•locar mansament Tamudo lluny de l'abast de Gorka, com tantes vegades havia fet en els entrenaments. Era el minut 39 i el partit cobrava un altre color, una altra intensitat.

Només començar la segona meitat l'Espanyol es va endur un altre ensurt. Aduriz va controlar una pilota que li va deixar en safata Moisés Hurtado i es va preparar per afusellar a Kameni, però ho va fer amb tanta potència que el seu xut va sortir molt desviat per sobre de la porteria local. La rèplica blanc-i-blava la va tenir Riera, que va fer el mateix, però a l'altra porteria. El partit va anar perdent qualitat i entrant en el terreny de la contundència física on els 'lleons' mostraven més força. Una Un seguit de faltes, la pilota més detinguda que en joc i l'escassetat d'encert als metres finals, va marcar la part intermèdia de la segona meitat.

L'Espanyol, per si de cas, va llançar dos cops: primer Riera, després d'una excel•lent acció individual, i més tard, Luis García, la mansa rematada del qual la va aturar Gorka, van portar una mica d'incertesa a un partit que llanguia, però que la tensió anava en augment a la gespa, com es va veure en un parell d'accions una mica incòmodes i que l'àrbitre va acabar tallant amb una groga.

Els blanc-i-blaus van confiar en una última empenta, sobretot, amb dos còrners gairebé consecutius que va avortar Gorka. Tant es va esforçar l'Espanyol que, quan el marcador ja marcava el minut 90, una centrada de Clemente la va introduir Aitor Ocio en la seva pròpia porteria per a desesperació dels de Bilbao. No quedava temps més que esgotar la prolongació per assaborir una treballadíssima victòria en un partit travat i que manté l'equip entre els millors. La imatge del partit, malgrat això, es va produir quan tothom s'havia retirat i Gorka i Moisés Hurtado es van quedar uns segons al camp intercanviant les seves samarretes i fent més sòlida encara la seva personal amistat cultivada després de tants anys junts.


Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kameni, Clemente, Valdo (Jônatas, min.62), Zabaleta, De la Peña (Lola, min.90), Luis García (Lacruz, min.90), Riera, Torrejón, Jarque, Moisés y Tamudo.

Athletic Club: Iraizoz, Ustaritz, Amorebieta, Gabilondo, Koikili, Iraola, Orbaiz, Etxeberría (Prieto, min.88), Aitor Ocio, Aduriz (Llorente, min.62) y J.Martínez.

Àrbitre: Rafael Ramírez Domínguez (C. Andalús). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a De la Peña (min.43), Clemente (min.57), Luis García (min.61), Riera (min.62), Jarque (min.70 i 90) i per Athletic treu groga a Llorente (min.70), Aitor Ocio (min.85)

Gols: 0-1, Gabilondo (min.2); 1-1, Tamudo (min.39), 2-1 Aitor Ocio (p.p min.90)

Incidències: 24.800 espectadors



Jornada 11 .- Racing 1 - Espanyol 1

Tamudo, una altra vegada... El 'capi', de penal, aconsegueix un justíssim empat davant un Racing que es va avançar de rebot

Tamudo havia de ser. Tamudo. Una altra vegada. Una més. Centenars porta ja. Tamudo, el Déu de Santa Coloma, va acudir al rescat d'un equip que ho estava intentant tot però al que li fallava el punt de mira en els metres finals. Luis García va lluitar per una pilota impossible, el van empeitar dins l'àrea i Tamudo va empatar de penal. Així de senzill. Així de complicat quan s'acostava la recta final i el Racing defensava amb orgull la poca renda que mantenia des de l'inici de la segona meitat a l'avançar-se en un rebot després d'un penal.

Valverde va sorprendre, de sortida, amb sis canvis. Ja havia insinuat el dia abans que podria haver modificacions a l'onze inicial. El tècnic vol que els seus jugadors tinguin més o menys les mateixes oportunitats i puguin disposar de minuts. La tornada de Clemente semblava òbvia i fins al descans per Tamudo, també. Però a la banqueta es van quedar, igualment, De la Peña, Valdo, Riera i Zabaleta. Una mini-revolució, en definitiva.

Davant estava el Racing, un equip construït per treure el màxim rendiment de les seves possibilitats i treballat fins a l'extrem de rendibilitzar cada metre de terreny, cada minut de partit i cada alè dels seus jugadors. 10 punts duia a casa de 15 possibles. No havia perdut i, el més curiós, només havia encaixat dos gols, ambdós davant el Vila-real. L’Espanyol, d’altra banda, oposava els seus bons números fora de casa on havia sumat una sola derrota davant el Recreativo però, també, una excel•lent ratxa realitzadora que el col•locava com el segon millor darrere del Madrid. Dades que, en definitiva, deixaven veure el bon moment d'ambdós equips que s'han instal•lat a la zona noble de la taula.

Amb aquestes estadístiques no és d'estranyar que el partit resultés un exemple de control, d'ordre i d'ocasions més o menys 'light' per part de l'un i l'altre. El que no volia l’Espanyol era perdre-li la cara al partit. Si els locals utilitzaven la velocitat de Tchite, Munitis i Óscar Serrano, l’Espanyol buscava a la contra a Luis García, Jonathan Soriano i Coro.

D'aquesta manera, en els primers 45 minuts va haver més acostaments que eficàcia a ambdues porteries, més aproximacions que perill real. Tchité i Munitis van disposar de les millors oportunitats locals abans del primer quart d'hora. L’Espanyol es va despertar a poc a poc i va optar per provar els reflexos de Toño amb xuts llunyans de Moisés i Luis García, amb intenció però sense encert. La sempre atenta defensa local no oferia ni una escletxa.

La segona meitat es va iniciar amb els mateixos paràmetres fins que en el minut 54 el col•legiat va assenyalar penal en una falta de Torrejón sobre Munitis. Tantes vegades ha fet el davanter càntabre aquesta jugada, que la graderia ja li reclamava que ho intentés un cop més. Garay, l’infalible, va fallar aquesta vegada davant Kameni, però el rebuig d'aquest, va anar al pal i d'allà als peus de Tchité que es va avançar buscant aquest rebot i va posar en avantatge al seu equip.

Valverde va reaccionar immediatament i va treure Tamudo i Riera, primer, i uns minuts més tard De la Peña. Tota la pólvora al camp. Marcelino García, el tècnic local, ho va veure clar: dues línies tancant i a buscar les esquenes dels contraris. El domini territorial blanc-i-blau va ser tan gran que fins a vuit jugadors locals es ficaven a la seva àrea per a defensar l'escassa renda.

El premi era seguir entre els millors per l’Espanyol o ficar-se en aquest grup per als locals, com havia passat la setmana anterior a Mallorca. El Racing va deixar passar els minuts cuidant la seva àrea, però sense renunciar al contraatac.

Oriol li va donar una clara puntada a Tamudo sobre la línia lateral de l'àrea gran. El col•legiat segurament no va poder veure-la, però l'assistent, de cara, la va ignorar per no complicar-se la vida. Va ser tan clara com innecessària, el mateix que la dura entrada de Coro sobre Serrano un parell de minuts després que li va costar la vermella directa.

Malgrat jugar amb deu a la recta final, l’Espanyol va aconseguir arraconar al Racing durant molts instants, tot i que Kameni va tornar a lluir-se davant Tchité en una claríssima ocasió local.

Però faltava la guinda. Faltant un minut per al final, Oriol, va empeitar Luis García quan intentava rematar dins l'àrea. L'àrbitre ni ho va dubtar. El penal el va transformar Tamudo aconseguint el desitjat empat, el tercer consecutiu, el que incrementa a set les jornades sense perdre.


Fitxa tècnica:

Real Racing Club: Toño, Oriol, Garay, Duscher, Jorge López, Colsa, M. Tchite, Munitis (Smolarek, min.69), O. Serrano, Pinillos i Luis Fernández.

RCD Espanyol: Kameni, Lacruz, Clemente, Luis García, Moha (Riera, min.56), Marc Torrejón, Coro, Jarque, Moisés, Jonathan Soriano (Tamudo, min.56) i Lola (De la Peña, min.59).

Àrbitre: José Luis Paradas Romero (C.Andalus). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Lola (min.14) i vermella directa a Coro (min.81). Per part del Racing, groga a Pinillos (min.34), Dusher (min.80), Toño (min.89).

Gols: 1-0, Tchité (min.55); 1-1, Tamudo (min.90)

Incidències: 16.848 espectadors



Jornada 10 .- Espanyol 0 - Real Murcia 0

Massa teranyina... L'Espanyol no troba la manera de trencar el treball defensiu del Múrcia

Fred, pont, negra nit i televisió en obert. Els ingredients perfectes perquè el públic es quedi a casa. Molt parlar tothom de fomentar l'assistència als camps de futbol dels més petits, però tot això xoca contra la tirania de l'audiència televisiva. I si a això sumem un rival incòmode tindrem tots els ingredients perquè en la vigília Valverde mostrés tots els seus recels davant un model d'equip "dels quals se'ns ennueguen". Tenia raó. Tota la raó.

Lluny quedava en el temps aquella nit de maig del 2004 en la que l'Espanyol va tancar la temporada, i la permanència, davant els vermells amb una victòria que va omplir Montjuïc d'èpica i d'emoció. Va ser una temporada terrible, per la incertesa i duresa de la remuntada, i encara perdura en el record dels seguidors blanc-i-blaus.

Però el Múrcia actual poc té a veure amb aquell. El Múrcia de Lucas Alcaraz és un equip ordenat, molt ordenat, molt ben posat al camp, amb mecanismes de joc gairebé repetitius i tan difícil de batre, amb tan poques fissures, que és un exemple de regularitat entre els recent ascendits i el segon en la classificació d'equips menys batuts. És, simplificant una mica, un model de teranyina que atrapa i envolta asfixiant qualsevol indici de creativitat del rival.

Amb aquestes dades l'Espanyol només es va poder acostar amb perill sobre la porteria de Notario en un parell d'accions a la primera meitat. En una, Valdo no va poder evitar l'oposició de Peña a l'hora de rematar i, en l'altra, Tamudo va empènyer fora una falta treta per Luis García. Res més. Interrupcions, faltes i poc més.

El partit va seguir així en la segona meitat. L'Espanyol no trobava forat. Ni l'esperada presència de De la Peña a l'onze titular va trencar aquesta teranyina. Tan sòlides semblaven les línies del Múrcia que tot ensumava a jugada a pilota parada o a xut llunyà. Chica ho va intentar només reprendre's el partit, però la seva espectacular rematada es va estavellar amb estrèpit contra el travesser visitant, amb Notario batut i estirant-se inútilment. Va ser la millor ocasió de tot el partit.

Els minuts van anar caient de mica en mica, inapel•lablement, pesadament en un xoc tan travat que qualsevol espectador podia gairebé olorar la desesperació local davant el poc premi que tenia la insistent pressió dels de Valverde. Els últims minuts van ser tan angoixants per al Múrcia que van dissimular canviant davanters, però es van obstinar a defensar el seu exigu premi fins a l'últim alè, per molt que posessin a prova a Kameni amb xuts llunyans.

El millor per l'Espanyol va ser sumar la seva sisena jornada consecutiva sense perdre. Poc consol per una oportunitat perduda d'acostar-se un altre esglaó més al capdavant de la classificació. Montjuïc segueix sense donar-li a l'Espanyol aquest plus d'eficàcia que necessita.



Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kameni, Chica, Valdo (Jonathan Soriano, min.72), Zabaleta, De la Peña, Luis García, Riera (Coro, min.85), Torrejón, Jarque, Moisés i Tamudo.

Real Murcia: Notario, Ochoa, Arzo, Goitom (Íñigo, min.71), Regueiro, De Lucas, A.Mejía, Pablo García, Peña, Iván Alonso (Baiano, min.77) i Movilla (Richi, min.56).

Àrbitre: Bernardino González Vázquez (Col•legi Gallec). Per part del Murcia, ensenya targeta groga a Iván Alonso (min.30), Regueiro (min.30), Peña (min.39), Richi (min.75). Per part de l'Espanyol, a Luis García (min.37), Jarque (min.48).

Incidències: 14.150 espectadors



Jornada 9.- Mallorca 2 - Espanyol 2

Un punt i tot com estava... L'Espanyol segueix sense superar al seu 'gafe' particular en les seves últimes visites a Mallorca

El futbol, tan acostumat a viure de tòpics, té sempre arguments per seguir alimentant-los o desfent-los a voluntat. Que el Lluís Sitjar, primer, Son Moix, després i ara l'Ono Estadi, és un terreny 'gafe' per a l'Espanyol n'és un. Pot haver canviat el Mallorca d'estadi i fins i tot el seu nom, però l'eficàcia segueix sent la mateixa davant els blanc-i-blaus. Una dada irrefutable ratifica aquesta opinió: en els últims 19 enfrontaments entre els dos equips, vint comptant el d'avui, l'Espanyol només ha sumat dues victòries davant els de Mallorca, un equip que aquesta temporada se sent segur de les seves forces ja que ha estat capaç de remuntar per dues vegades un marcador de 0-2, fins i tot amb algun jugador menys. Això ho sabia l'Espanyol i això era el que volia frenar per damunt de tot. Però…

La gent encara estava entrant pels accessos a la graderia quan el Mallorca ja guanyava per 1-0. En una jugada a pilota parada, en la que tanta insistència havia fet Valverde, Ibagaza va posar en safata la rematada d'Arango, que va agafar tan desprevingut a tot el món que fins i tot la reclamació per un possible fora de joc va ser mínima.

Amb l'1-0 es va veure al millor Mallorca, que va reclamar, a més, un possible penal de Torrejón a Güiza i que va obligar a Kameni a intervenir amb encert en un parell de remats. Però la història de la primera part va canviar aviat. En el minut 20, una clara falta sobre Riera la va treure Luis García amb tota la intenció Arango, en l'intent de treure-la, va acabar ficant la pilota en la seva pròpia porteria. Taules i començava un altre partit que es tenyiria de color visitant una mica més tard quan Tamudo ha tret petroli del no res. Va barallar amb Nunes, li va robar la pilota i, quan anava a rematar, Ballesteros el va atropellar per darrera. Undiano va xiular penal, va expulsar al defensa, Tamudo va marcar el seu gol 117 a la Lliga i l'Ono Estadi va començar a protestar totes les accions més o menys discutibles.

Aquesta renda ha permès a l'Espanyol reiniciar la segona meitat amb confiança, entre d'altres raons perquè el Mallorca tenia clar que volia jugar a la contra. Riera va posar el primer avís i Clemente va animar la grada amb la seva rigorosa expulsió. El Mallorca va creure, llavors, en la possibilitat d'una nova remuntada. El partit es va anar complicant per moments i les targetes van anar caient en un i altre costat. La sortida al camp de Jonás es va celebrar amb entusiame i amb la confiança que un altre miracle era possible. Valverde va avançar posicions i va posar a Zabaleta a l'esquerra i a Lacruz en la dreta. En el minut 67 el Mallorca va tornar a posar en dificultats a Kameni, després que Arango empalmés un centre des de la dreta i la seva rematada sortís pel lateral de la xarxa. Va ser l'avís d'allò que vindria d'immediat perquè Güiza va controlar atropelladament una pilota dins de l'àrea, entre Torrejón i Jarque, i la seva rematada per sota va sorprendre Kameni. Era l'empat local i la grada es fregava les mans. Però el Mallorca, curiosament, es va parapetar endarrere, esperant a l'Espanyol, cedint-li l'espai, la possessió de la pilota i fins i tot el control del temps. Curiós perquè com més apretava la grada, menys s'acceleraven els locals, que van acabar per donar per bo l'empat.



Fitxa tècnica:

RCD Mallorca: Moyá, Navarro, Basinas (Jonás, min.62), Varela, Valero, Ibagaza, Güiza (Víctor, min.82), Nunes, Arango, Ballesteros, Héctor

RCD Espanyol: Kameni, Zabaleta, Jarque, Torrejón, Clemente, Valdo, Moisés, Lola (De la Peña, min.70), Riera, Luis García (Jônatas, min.87), Tamudo (Lacruz, min.58)

Gols: 1-0, Ibagaza (min.2), 1-1, Arango p.p (min.20), 1-2, Tamudo (min.26), 2-2 Güiza (min.68)

Àrbitre: Alberto Undiano Mallenco (C.Navarrès). Per part del Mallorca va expulsar a Ballesteros amb vermella directa i va treure groga a Ibagaza (min.27) ), Navarro (min.53), Basinas (min.56), Héctor (min.74). Per l'Espanyol va treure groga a Clemente(min.31 i min.55) i a Jarque (min.39).



Jornada 8 .- Espanyol 2 - R. Madrid 1

Hauria d'haver estat més àmplia...L'Espanyol s’emporta una gran victòria davant el líder, amb un extraordinari gol de Tamudo

Tant parlar de seleccions, de viatges, d'oportunitats i d'estat de gràcia i resultarà que és veritat. La sensació era que l'Espanyol anava cap amunt i el Madrid llanguia després d'una arrencada espectacular, malgrat que encara no coneixia la derrota a la Lliga. Ara, sí. El líder ha caigut i apreta la classificació una mica més.

Abans del partit, tothom es preguntava a qui li pesaria més l'absència dels internacionals durant gairebé 10 dies. Curiós. Curiós, fins i tot, perquè en aquest debat també entrava l'Espanyol. Des del segle passat no s'havia donat una circumstància similar. Tres de l'Espanyol per dos del Madrid a la selecció, un altre amb la Sub-19 i un més, amb la Sèrbia de Clemente. Sí, senyor. Aquest debat havia derivat, fins i tot, cap a les lesions d'un parell de jugadors del Madrid (Heinze i Robben) i l'absència de dos més per decisió tècnica (Robinho i Baptista) ja que van arribar gairebé a l'hora de viatjar cap a Barcelona. Schuster va fer una aposta de seguretat, d'ofici, de força, d'estat físic que es va trencar en el primer minut. Si el que volia era contemporitzar el joc i buscar la velocitat de les seves puntes es va endur un desengany només sortir del vestidor perquè una mica més enllà del primer minut, Luis García va posar al cap de Riera un còrner matemàtic i el de Manacor, en un estat de gràcia i efectivitat extraordinari, va aconseguir un cop de cap rotund, sec, impecable al qual no va poder respondre Casillas.

Primer minut, primer gol, primer avís, primer encert local i primer empipament visitant, quan encara no s'havien tret el fred de sobre en un partit que es presumia igualat i amb l'ambició com a bandera dels dos equips.


Poc abans de començar, el Madrid sabia que amb una victòria posaria distància entre els seus perseguidors i l'Espanyol, que podria quedar-se en els llocs nobles de la taula i acostar-se un esglaó més a l'Olimp de la lliga. El gol matiner de Riera va trencar l'esperança d'uns i va encoratjar el somni d'altres.

Al Madrid li va costar despertar-se, però ho va fer amb intenció encara que sense encert. Un llançament llunyà de Sneijder i un parell de rematades de Raúl va ser l'escàs bagatge de la primera part. L'Espanyol, per contra, se sentia còmode sobre el camp i intentava coses inversemblants com una rematada des del mig del camp de Luis García o un de taló de Tamudo.

El partit va entrar en una altra dimensió quan el capità blanc-i-blau va aconseguir un golàs espectacular en el minut 52. Valdo se la va posar en avantatge i Tamudo es va inventar una rematada de classe, aixecant la pilota amb un toc tan subtil i precís que es va alentir a l'aire, va evitar el salt de Casillas i es va esmunyir mansament a la porteria blanca. Increïble. El seu gol 116 a la Lliga quedarà emmarcat com un dels més extraordinaris que ha aconseguit. Ja ho dirà ell quan li preguntin o quan s'adoni de la rellevància i l'exquisidesa que ha aconseguit.

Des d'aquest instant el partit ja només va tenir un color i un carrusel d'oportunitats del costat local, encara que tot el que havia estat encert prèviament es va tornar en imprecisions en l'últim centímetre. Tamudo va tenir un parell d'ocasions més, fins i tot Luis García i Valdo van disposar de les seves, però va ser Sergio Ramos, amb una rematada acrobàtica, el que va retallar distàncies en el minut 90, aprofitant el primer còrner que va llançar el Madrid en el partit. El segon va arribar un minut més tard i va suposar un altre injust sobresalt, però res més. L'Espanyol acabava de sumar tres punts més i aconseguia la seva quarta victòria consecutiva que ratifica el seu estat de gràcia després de superar a Sevilla, Deportivo, València i Madrid. Gairebé res. Quin mes...


Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kameni, Clemente, Valdo, Zabaleta, Luis García (Jônatas, min.86), Riera (Lacruz, min.90), Torrejón, Jarque, Moisés, Tamudo (Jonathan, min.82) y Lola.

Real Madrid: Casillas, Ramos, Cannavaro, Diarra (Gago, min.84), Raúl, Marcelo, Guti H., Van Nistelrooy, Higuaín (Soldado, min.72), Metzelder y Sneijder (Drenthe, min.61).

Àrbitre: Fernando Teixeira Vitienes (C.Cantabria). Per part del R.Madrid, ensenya targeta groga a Van Nistelrooy (min.30), Guti (min.84), Sergio Ramos (min.86). Per part de l'Espanyol, a Zabaleta (min.39), Jonathan (min.90).

Gols: 1-0, Riera (min.1); 2-0, Tamudo (min.52); 2-1, Sergio Ramos (min.90)

Incidències: 36.250 espectadors



Jornada 7 .- Valencia 1 - Espanyol 2

L'Espanyol també sap remuntar...Riera i Luis García certifiquen el seu bon moment i signen la victòria blanc-i-blava

Quan en el minut 4 Baraja va avançar al València, semblava que la història ja estava escrita, com si fos un capítol més d'una narració coneguda i reiterada. I és que no és per menys. Rubén Baraja va perdre la final de la Copa del Rei del 2000, a Mestalla, defensant la samarreta de l'At. Madrid. La temporada següent va fitxar pel València i aquí va començar la seva personal venjança. Durant el seu primer any no va marcar a l'Espanyol, però a tots els següents partits que ha jugat amb el seu nou equip com a local davant els blanc-i-blaus ho ha fet. Aquesta nit, també. En total, set partits i set gols. De rècord. Aquest gol, a més, era el primer que encaixava, fins ara, l'Espanyol a la primera part i l’obligava a remuntar un resultat.

El València buscava la seva sisena victòria consecutiva a la Lliga, mentre que per a l'Espanyol seria la tercera. Els locals, que havien guanyat els últims quatre anys, van pensar que tot es posava molt fàcil, tant com dimecres passat davant el Chelsea, però els blanc-i-blaus, com els londinencs, van donar la campanada.

L'equip no es va descompondre amb aquest gol matiner. Possiblement perquè Kameni havia aturat un excel•lent mà a mà amb Villa i perquè el propi asturià es va haver de marxar molt aviat per un possible esquinç al turmell esquerre. L'Espanyol es va anar despertant de mica en mica i va acceptar la invitació del València de lluitar cos a cos cada metre de terreny. No només no va defugir la confrontació, sinó que va sortir replicador. Primer, Riera va culminar espectacularment una brillant acció col•lectiva d'atac per posar l'empat i, després, en el minut següent, Tamudo va estavellar la pilota al pal esquerre després d'un rebuig de Hildebrand, molt atent tota la primera meitat. El mateix va haver de fer poc després de la mitja hora amb una altra rematada de Riera i en el minut 41, quan Tamudo va rematar de manera tova, però amb intenció, cap a l'esquadra dreta.

L'Espanyol va acceptar l'oxigen del descans amb la sensació que encara tenia forces i convenciment per intentar completar la remuntada en la segona meitat. Quique, que no acabava de veure-ho tan clar, va posar al camp a Joaquín en lloc d’Arizmendi per buscar més profunditat, mentre que els blanc-i-blaus repetien esquema i esforç. De fet, Tamudo va tenir, de taló, una immillorable oportunitat de desnivellar el marcador en el minut 48.

Els minuts van anar passant amb aquesta sensació que Kameni no passava per excessiu perill, mentre que els locals tractaven de no tornar a deixar-se sorprendre. Quique, que va posar al camp a Morientes per jugar-se-la de manera definitiva, no acabava de trobar els espais necessaris. A la banda visitant, malgrat això, Tamudo seguia fent trencadisses entre la poblada defensa 'ché'. En el minut 65 es va inventar una retallada d'esquena dins l'àrea (va recordar moltíssim la que va fer al camp del Celta fa uns anys), però Miguel li va fer la traveta. L'àrbitre no va voler problemes i va mirar cap a un altre costat. Gairebé d'immediat, Joaquín va provar els reflexos de Kameni amb una rematada propera a la qual va respondre el camerunès amb eficàcia. Era una demostració més que l'Espanyol es trobava realment còmode al camp i no mostrava carències especials.

Conforme el partit entrava a la recta final, els blanc-i-blaus anaven donant mostres de consistència, fins a tal punt que d'una pilota intranscendent al centre del camp va néixer el gol de la victòria visitant, quan Valdo va llançar en profunditat cap a Luis García, qui no va perdonar. Era l'1-2 i l'Espanyol acabava d'aconseguir trencar el ‘gafe’ que el perseguia a Mestalla des de feia set temporades.


Fitxa tècnica

Valencia CF: Hildebrand, Albiol, Marchena, Villa (Silva, min.19), Baraja, Angulo, Zigic (Morientes, min.62), Arizmendi (Joaquín, min.46), Alexis, Miguel i Moretti.

RCD Espanyol: Kameni, Chica (Clemente, min.69), Lacruz, Valdo, Luis García, Riera (Moha, min.77), Torrejón, Jarque, Moisés, Tamudo (Jônatas, min.87) i Lola.

Àrbitre: Carlos Velasco Carballo. Per part del Valencia, ensenya targeta groga a Marchena (min.44). Per part de l'Espanyol, a Lacruz (min.54), Torrejón (min.64), Lola (min.72), Moisés (min.74)

Gols: 1-0, Baraja (min.4); 1-1, Riera (min.19); 1-2, Luis García (min.80)



Jornada 6 .- Espanyol 1 - Deportivo 0

Una altra treballada victòria... L'Espanyol supera al Deportivo amb un gol de Tamudo just abans del descans

El millor, el resultat. Per descomptat. Valverde volia guanyar i convèncer, però el joc de l'equip, possiblement per l'aclaparadora pressió del Deportivo en el camp, no va trobar ni els buits ni la fluïdesa necessaris per arribar fins al final amb comoditat. De vegades hi ha partits tan travats, tan intensos, tan treballats, que una victòria sap molt dolça malgrat que s'hagi aconseguit d'una forma poc brillant.

L'Espanyol volia guanyar com fos i sumar 10 punts, la qual cosa el col·locava en una posició molt còmoda i que igualava, curiosament, el bon inici de la Lliga 2004-2005 amb Lotina a la banqueta. Això era el que comptava i el que ha intentat tot el partit, amb major o menor fortuna, amb major o menor encert.

La primera meitat va estar entre la sufocació de la grada (semblava una tarda d'autèntic agost) i el temor que el Deportivo, amb una mica més d'encert en atac, podria fer molt mal, quan va aparèixer Tamudo per desembolicar un partit tosc.

Els primers 45 minuts han passat sense història. Un Espanyol molt ofensiu pel costat de Riera i Clemente, que es s'ha sumat insistentment a l'atac, es topava una vegada i una altra amb l'ordre defensiu del nou Depor de Lotina. L'ex tècnic blanc-i-blau, que coneix tots els recursos de l'Espanyol, sabia que havia de d'estar molt a sobre de Tamudo i evitar que la resta de l'equip li donés pilotes. Els minuts anaven discorrent amb aquesta tònica: els blanc-i-blaus lligats en atac i tremolosos en defensa, fins al punt que Kameni va haver de lluïr les seves millors qualitats en l'últim quart d'hora. Lafita ha llençat fora un mà a mà amb Kameni. Poc després, el camerunès ha tret amb problemes un llançament de Guardado i, encara una mica més tard, ha detingut amb solvència un veloç contracop de Xisco, després d'un error en el rebuig de Jarque.

Tanta angoixa hi havia en l'ambient, que quan Riera ha llençat un centre passat cap a la dreta i ho ha recollit Coro, res feia presagiar que Tamudo aconseguiria desmarcar-se amb tanta velocitat. El de Banyoles ho ha vist i li ha servit en safata un centre que el capità ha col.locat en els fons de les xarxes. 1-0 i al vestuari.

Després del descans, s'ha reeditat la mateixa història. El Deportivo ha anat a la recerca de l'empat, mentre que els blanc-i-blaus no acabaven de sobreposar-se a l'empenta visitant. El cert és que els de Lotina tampoc han creat especial perill fins que Coloccini ha posat de debò a prova a Kameni. Aquesta rematada ha despertat immediatament a l'Espanyol que va fer un contracop amb perill i Luis García no ha arribat a rematar per centímetres un centre de Riera. El mateix ha succeït rondant el minut 75, idèntica jugada, idèntics protagonistes i idèntic resultat. Ha estat un alleugeriment, enmig d'una aclaparadora pressió dels corunyesos, però només momentani perquè el Depor seguia una vegada i una altra a la recerca de la porteria blanc-i-blava. Lotina ha posat al camp a Bodipo i Riki a la recerca de més potencial ofensiu i, de fet, aquest últim, ha tingut la millor ocasió visitant en rematar fregant el pal un bon contracop. Tan esgotat el devia veure Valverde que va manar entrar a Lacruz per donar una mica més d'oxigen a la preocupada defensa local en uns últims minuts que es feien eterns.


Fitxa tècnica

RCD Espanyol: Kameni, Clemente, Zabaleta, Luis García, Riera, Ángel (Moisés, min.67), Torrejón, Coro (Lacruz, min 84), Jarque, Tamudo (Jônatas, min.56), Lola

RC Deportivo: Aouate, Manuel Pablo, Filipe, Coloccini, De Guzmán, Sergio (Adrián López, min.79), Verdú, Lafita (Riki, min.64), Guardado, Xisco (Bodipo, min.67), Adrián López

Gols: 1-0, Tamudo (min.44)

Àrbitre: Luis Medina Cantalejo. Pel RC Deportivo ha amonestat amb targeta groga a Lafita (min.20). Per l'Espanyol va treure groga a Zabaleta (min.51)

Incidències: 21.650 espectadors a l'Estadi Olímpic



Jornada 5 .- Sevilla 2 - Espanyol 3

Tres grans punts!!!... L'Espanyol trenca el seu ‘gafe’ a domicili i aconsegueix una brillantíssima victòria a Sevilla

Espanyol i Sevilla van entrar al partit per la porta d'urgències. Tots dos van arribar amb molèsties, però amb diagnòstics diferents. Mentre els sevillans presentaven símptomes d'empatx (dues derrotes consecutives, impensable després dels èxits dels últims mesos), els blanc-i-blaus es van acostar amb la sensació depressiva i nerviosa de no haver fet bé els deures. Dues sortides portaven en aquesta Lliga, dues vegades es van avançar al marcador i dues vegades es van quedar sense premi. Aquesta sensació frustrant havia disparat els laments per les oportunitats perdudes, el que portava a pensar que Valverde oferiria alternatives per corregir els seus problemes, pensant, a més, que el Sánchez Pizjuán era un estadi ‘gafe’ on només s'havia aconseguit una victòria en els últims set partits. Valverde va treure el llibre de receptes i, després d'examinar els símptomes, el tècnic va apostar per refrescar l'onze titular i, pensar, igualment, en el partit del proper diumenge davant el Deportivo.

Amb tot, als blanc-i-blaus els va costar entrar en el partit, entre d'altres raons perquè el Sevilla va sortir amb la sisena velocitat posada. Kerzhakov va fallar incomprensiblement un mà a mà davant Kameni i, poc després, Duda no va arribar a una bona centrada de Navas. Valverde es desesperava perquè la medicació no acabava de funcionar enmig d'un ambient realment increïble. És més: el partit va viure un minut extraordinari, el 16, en memòria d'Antonio Puerta, quan tot el camp es va quedar mut durant 60 segons per recordar al jugador sevillista.

Aquest silenci va semblar despertar a l'Espanyol, que llavors va entrar de veritat en el partit, possiblement perquè la medicació començava a fer efecte. De mica en mica va anar millorant el seu rendiment i acostant-se a la porteria de Palop. Luis García no va encertar a rematar després que un velocíssim Escudé s'ho impedís en l'últim sospir. Però en això estava el partit quan Àngel va oferir un detall de qualitat extraordinari, després de controlar la pilota i col•locar un precís xut que es va esmunyir al costat del pal esquerre de Palop. Era el tercer partit fora de casa en el qual l'Espanyol s'avançava. Jônatas, a més, oferia bons detalls de qualitat. Tenia ganes, jugava i ajudava. El Sevilla s'acostava, pressionava, però tot el que llançava sortia realment desviat. Perfecte per als interessos blanc-i-blaus.

Juande, que no es fiava de res, se la va jugar des del principi de la segona meitat. Koné i Capel van sortir al camp per donar-li més profunditat al seu equip. El Sevilla, ja no només portava la sisena, sinó que accelerava al límit. La pilota no parava de passejar-se per la porteria d'un Kameni que es multiplicava. Però, curiosament, quan pitjor pintava per l'Espanyol, Luis García va aprofitar un excel•lent servei de Riera des de la banda per posar el 0-2.

El Sevilla no es va rendir. Al contrari. De no se sap on va treure un punt més de ritme, de velocitat, de pressió i va seguir buscant la porteria de Kameni, fins que va arribar una jugada desgraciada en la qual Jarque va acabar introduint la pilota en la seva pròpia porteria. Era l'1-2 i el que necessitava el Sevilla per seguir pujant, increïblement, les revolucions del partit. Juande s'ho va jugar a cara o creu i va treure també a Kanouté. Tota la pólvora al camp. I aquesta nova vitamina va propiciar que Koné empatés el partit en el minut 68. Tot un pal anímic, enmig d'un gran partit increïble.

Valverde va buscar a la banqueta, va mirar a Tamudo i li va demanar un nou miracle. El de Santa Coloma, fidel al seu costum, va buscar buits, va lluitar amb tothom qui se li va posar per davant i va certificar un bon contraatac per posar el 2-3 en el minut 88. El Sánchez Pizjuán va emmudir de cop i va ajudar a engrandir encara més la figura del capità blanc-i-blau. Donava igual la ‘venjança' de Glasgow. Els que van estar al camp, en un i l’altre costat, es van buidar i van oferir, una vegada més, un partit increïble, memorable, per recordar durant molt de temps.


Fitxa tècnica

Sevilla FC: Palop, Alves, Duda (Diego Capel, min.46), Adriano (Kanouté, min.62), Jesús Navas, Kerzhakov, Renato, Escudé, Mosquera (Koné, min.46), Keita i Maresca

RCD Espanyol: Kameni, Lacruz (Zabaleta, min.79), Jarque, Torrejón, Chica, Ángel, Moisés, Valdo (Tamudo, min.75), Jônatas (Lola, min.66), Riera i Luis García

Àrbitre: Mejuto González (C.Asturià). Per part de l'Espanyol ensenya targeta groga a Riera (min.47), Luis García (min.55), Zabaleta (min.84). Per part del Sevilla, a Navas (min.61), Renato (min.90).

Gols: 0-1, Ángel (min.29); 0-2, Luis García (min.55); 1-2, Jarque en pròpia porta (min.60); 2-2, Koné (min.68); 2-3, Tamudo (min.88)



Jornada 4 .- Recreativo de Huelva 2 - Espanyol 1

Els errors es paguen... Una altra errada defensiva deixa l'Espanyol sense premi a Huelva

Diuen que les estadístiques són les mentides més grans que existeixen perquè no aguanten de manera permanent. Poden servir fins que es trenquen. I, aquesta nit, davant el Recre s'han trencat: els locals mai havien marcat un gol a l'Espanyol en el seu camp i mai Víctor Muñoz, com a tècnic, havia guanyat Valverde. Tot s’ha trencat de cop. En quatre minuts fatídics, com havia succeït quinze dies abans al camp del Betis.

Valverde havia demanat concentració des del primer minut. I esforç, autoritat i poder. Volia que el seu equip manés. Gairebé exigia que fos així. I els blanc-i-blaus, animats per un expressivíssim Tamudo -“vinga, vinga que comença” se li ha pogut llegir a través de les imatges de televisió- , han sortit amb la intenció de seguir demostrant les bones sensacions que l'equip transmet com a visitant.

I en aquest domini estaven quan Luis García, en el minut cinc, en una falta que semblava perfecta per a ell, ha sorprès tothom cedint en curt per a Riera i el xut d’aquest, que ha botat davant dels nassos de Sorrentino, ha superat la seva estirada i ha permès que l'Espanyol s’avancés molt aviat al marcador.

Amb aquest avantatge, els blanc-i-blaus han anat administrant l’esforç i les oportunitats en una primera meitat en la qual s’han trobat realment còmodes sobre el camp. El Recre no trobava la manera de superar la defensa visitant, sempre ben col•locada i amb contínues ajudes entre els seus homes. Javi Guerrero no podia desenganxar-se de Torrejón i de Jarque i Marquitos i Varela, malgrat la velocitat que posaven per la banda, no superaven als seus respectius marcadors.

Enmig de tanta pau han arribat dues clares ocasions, una per a cada equip, que han animat els instants finals de la primera meitat. Riera, en una acció increïble, ha regatejat la seva ombra, caient fins i tot, i ha acabat disparant amb tanta intenció que la pilota ha sortit fregant la base del pal esquerre de Sorrentino, mentre Tamudo no ha arribat per mil•límetres. La rèplica local ha estat immediata. Martins, sense pensar-ho, ha deixat anar un bon cop de dreta que se’n ha anat fora.

El descans ha portat lucidesa al Recre i crispació a l'Espanyol, entre d’altres raons perquè les contínues faltes de Quique Álvarez no han tingut més càstig que una groga a la primera meitat. I enmig d’aquesta acceleració han arribat les badades. Primer Camuñas ha rematat de cap i ha obligat a Kameni a una espectacular parada que ha acabat amb la pilota rebotant al pal i caient lateralment a Javi Guerrero, aquest s’ha inventat un barret gairebé sobre la línia de fons i, sense deixar caure la pilota, ha aconseguit un gol espectacular. Era l’empat, però no ha estat suficient. A penes quatre minuts més tard, Clemente ha cedit cap enrere a Javi Guerrero que no ha tingut més oposició que aixecar la pilota sobre la sortida de Kameni. Com quinze dies abans a Sevilla, dos errors defensius i dos gols en contra. Tota la renda perduda de cop. El punta del Recre, l’únic que té disponible per les baixes per lesió dels seus companys, ha estat suficient per sentenciar el partit.

L'Espanyol ha acusat tremendament aquest cop, fins al punt que ha tardat a tornar a agafar el ritme del partit. Fins al minut 78, en una doble oportunitat de Tamudo i Luis García, no han tingut un acostament prou clar. Però ja ha estat massa. El Recre s’ha tancat bé i ha esperat a la contra més regals per sentenciar el partit. No li ha fet falta. Li ha bastat ordre i aquesta mica de fortuna.

El partit a minut a minut:

Min.2. Primera arribada del Recreativo a través d'un centre de Varela sense perill
Min.4.0-1 GOOOOL DE L'ESPANYOOOOOOOOOOOOOL!! GOL DE RIERA!!!!!Falta comesa a Tamudo prop de l'àrea que executa Luis García per Riera que marca el gol
Min.12.Markitos intenta una aproximació a la porteria de Kameni que no crea perill
Min.13. Primer còrner pel Recre
Min.16. Targeta groga per Quique Álvarez per una dura entrada a Luis García
Min.20. Segon còrner a favor del Recreativo
Min.27. Targeta groga per Zabaleta
Min.32.Targeta groga a Ángel i a Luis García per protestar
Min.36. Quart còrner a favor del Recreativo, que allunya l'Espanyol sense problemes
Min.40. Increïble jugada de Riera que se'n va de tots els rivals i la seva centrada surt tocant el pal de Sorrentino
Min.41. Xut llunyà de Martins que se'n va per la dreta de Kameni
Min.44.Tarjeta amarilla a Kameni
Min.49. Xut llunyà d'Ángel que se'n va a la dreta de Sorrentino
Min.54. 1-1 Gol de Javi Guerrero pel Recre
Min.58. 2-1 Gol de Javi Guerrero
Min.65. Còrner a de l'Espanyol que ha pogut treure Sorrentino
Min.69. Aitor entra en lloc de Marquitos
Min.76.Falta de Moisés Hurtado a Carlos Martins
Min.78. Oportunitat favorable a l'Espanyol, que no es materialitza
Min.81. Groga per Riera
Min.83. Gran oportunitat a través d'un xut llarg per Luis García, que atura molt bé Sorrentino

Fitxa tècnica:

Recreativo de Huelva:Sorrentino, Dani Bautista, Martín Cáceres, Markitos (min.70), Camuñas, Jesús Vázquez, Carlos Martins, Varela (Gerard, min.73), Javi Guerrero, Pampa Calvo (Bouzón, min.57)
Suplents: Luque, Iago Bouzon, Gerard, Zahinos, Barber, Poli, Aitor

RCD Espanyol:Kameni, Clemente, Zabaleta, Luis García, Riera, Ángel (Moisés, min.60), Torrejón, Coro (Valdo, min.68), Jarque, Tamudo, Lola (Jônatas, min.73)
Suplentes: Lafuente, Lacruz, Valdo, Jônatas, Moha, Moisés, Jonathan

Gols: 0-1, Riera (min.4), 1-1, Javi Guerrero (min.57), 2-1, Javi Guerrero (min.60)

Àrbitre:Francisco Ontanaya López. Pel Recreativo treu tarja groga a Quique Álvarez i a Javi Guerrero (min.69). Per part de l'Espanyol, treu groga a Zabaleta (min.27) i a Luis García i a Ángel (min.32). A Kameni treu groga (min.44) i a Riera (min.81)



Jornada 3 .- Espanyol 1 - Getafe 0

Jonathan ha arreglat la tarda... El del planter ha aconseguit un gol d'oportunisme quan s’ensumava l’empat a Montjuïc.

Està vist que a l'Espanyol se li ennueguen els inicis a Montjuïc. El Valladolid tenia molt clar el que havia de fer i el Getafe, també. De fet, Kameni va haver d'esforçar-se més del compte durant els primers dos minuts per desbaratar dues aproximacions de Uche i Kepa. Montjuïc no podia respirar tranquil, almenys fins que l'Espanyol va embastar la seva primera aproximació seriosa en el minut deu, quan Valdo va posar una pilota a Riera i aquest va connectar un centre-xut massa fort al qual no va arribar Luis García per centímetres. Va ser el primer avís d'uns quants que van arribar més tard, però que no van tenir l'eficàcia d'altres tardes. A més, Muñiz Fernández es va encarregar d'encrespar una mica els ànims en el repartiment de les primeres targetes, el que també va provocar que els locals frenessin una mica en les seves empreses. Amb tot, el millor dels primers 45 minuts ho va posar l'Espanyol, gràcies a un insistent Tamudo, que debutava aquesta temporada després que caigués lesionat en el partit del ‘Ciutat de Barcelona'.

Té raó Valverde quan afirma que el capità li dóna un estil propi al joc de l'equip i la té perquè troba buits inversemblants, aporta profunditat i allibera als seus companys d'altres esforços suplementaris. Del no-res, es va inventar una rematada en un còrner que va haver de parar acrobàticament el ‘Pato' Abondanzieri. Abans es va endur una targeta groga justament per fer la traveta al porter del Getafe bastant lluny de l'àrea. I una mica més tard, va provar una rematada llunyana que va desviar amb dificultats el porter visitant.

El Getafe no es va deixar arraconar. Les bones sensacions que havia demostrat en les seves últimes visites es van manifestar una altra vegada en el seu bon gust pel joc ofensiu. Han perdut els seus puntes, però han apostat molt fort per Kepa i Uche que tenen molts arguments que oferir. Per si de cas això fora poc, les aparicions de Pablo i l'incansable treball de Casquero obligaven als blanc-i-blaus a una atenció continuada.

La segona meitat va començar amb més del mateix, com si fos una successió de capítols ja coneguts. L'Espanyol va sortir convençut de posar una marxa més i, als pocs segons, Luis García va estavellar un llançament de falta al travesser del ‘Pato'. Poc després ho va intentar Valdo amb un xut llunyà i uns minuts més tard, de nou, Luis García va posar en dificultats al porter del Getafe en una rematada de cap. El partit va començar a convertir-se en un monòleg ofensiu blanc-i-blau des que Granero es va autoexpulsar amb una aparatosa traveta per darrere a Luis García. L'àrbitre ni ho va dubtar. La va haver de veure tan intencionada que va deixar al Getafe amb deu i mitja hora per endavant. Laudrup havia avisat que no volia acabar per tercera jornada consecutiva amb expulsats, però la seva advertència es va quedar en res. Curiosament, malgrat la inferioritat, el Getafe va seguir buscant la velocitat dels seus puntes (ara Uche i Manu) i apel•lava al treball tàctic per tancar buits. Quan aquests elements fallaven, aquí estava el ‘Pato' per evitar un gol que semblava proper, sobretot, quan de manera consecutiva Coro va llançar alt un bon contraatac i Jonathan Soriano, que acabava d'entrar per Tamudo, va rematar de cap mansament una centrada des de la dreta.

Però Jonathan no es va rendir. Va voler, va buscar, va intentar i va aconseguir. Va trobar una pilota morta dins l'àrea i va posar el seu olfacte com un nou clàssic per empènyer mansament l'esfèric fins a dins de la xarxa. Era el premi personal a la seva feina, a la seva recerca d'oportunitats i a reivindicar-se com el que sempre s'ha apuntat des de les categories inferiors. Gairebé no quedava temps, però les presses van portar noves ocasions per als de Valverde i algun ensurt per la insistència final del Getafe. No va ser així i tots van acabar respirant tranquils. És més, Tamudo va saltar de la banqueta i va anar corrent a abraçar a Jonathan en quan l'àrbitre va xiular el final.


Fitxa tècnica

RCD Espanyol: Kameni, Clemente, Valdo (Coro, min.61), Zabaleta, Luis García, Riera, Ángel, Torrejón, Jarque, Moisés (Lola, min.65) i Tamudo (Jonathan Soriano, min.76)

Getafe CF: Pato, Cata Díaz, Belenguer, Celestini, De la Red (Granero, min.55), Licht (Albin, min.89), Kepa (Manu, min.63), Uche, Cortés, Casquero iy Pablo.

Àrbitre: César Muñiz Fernández (C. Asturià). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Jarque (min.8), Tamudo (min.15), Torrejón (min.20), Zabaleta (min.64), Lola (min.69), Ángel (min.73), Jonathan (min.90). Per part del Getafe, groga a Celestini (min.46), i vermella a Granero (min.60).

Incidències: 18.750 espectadors

Gols: 1-0, Jonathan (min.88)



Jornada 2 .- Betis 2 - Espanyol 2

Dos minuts fatídics... L'Espanyol només va poder sumar un punt davant el Betis en un partit que dominava clarament per 0-2

Ningú, ni el més optimista, ni el més fanàtic del Betis, ni Cúper, ni Lopera van poder arribar a pensar que en dos minuts el partit canviaria tant. D'estar totalment perduts, a sumar un punt precisament davant el rival més ‘gafe’ que coneix el Ruiz de Lopera en l'última dècada. Aquesta vegada el Betis va tornar a l'Espanyol la frustració d'una victòria que ja acariciava. L'any passat va ser al revés.

Espanyol i Betis van arribar amb diferents urgències a aquest partit. Mentre els de Valverde volien la revàlida al mal inici de la setmana passada, els de Cúper, després d'haver gastat més de 25 milions en fitxatges i d'haver arrencat un empat al camp del Recre la passada jornada, esperaven sumar una victòria davant un equip realment 'maleït'. De fet, l'Espanyol, en els últims dotze enfrontaments (comptant el d'avui), ha sumat sis victòries, cinc empats i només una derrota. Al final de la dècada dels noranta, des del 95 al 2000, cada partit va acabar amb victòria blanc-i-blava.

Després d'un inici accelerat del Betis, en un ambient ardent, asfixiant i amb un camp increïblement relliscós, l'Espanyol se'n va anar fent a poc a poc amb el domini territorial. A una primera rematada de Caffa des de fora de l'àrea, li va seguir una centrada de Riera a la qual no va arribar per poc Luis García. Era l'inici, amb les forces intactes i la sensació de què els homes de Valverde se n'anaven fent, de mica en mica, amb el partit. Cada vegada s'observava més presència espanyolista a l'àrea de Ricardo. A una bona centrada des de la dreta de Zabaleta no va arribar Luis García, però va ser l'avantsala del que vindria després. Uns minuts més tard, l'asturià es va trobar amb un altre bon servei de l'argentí i, aquesta vegada, amb un toc subtil va superar a un sorprès Ricardo.

El 0-1 va semblar despertar al Betis, fins al punt que Kameni es va veure en perill en un parell d'ocasions i va acabar traient una excel•lent rematada de Pavone amb la punta del peu dret. Va ser un miratge, perquè aquesta acció va accelerar encara més l'Espanyol que va tornar a prendre el comandament del partit.

I de nou Luis García, molt incisiu, va controlar amb la dreta i d'esquena a porteria una centrada de Clemente i es va girar amb velocitat i precisió. El seu xut es va esmunyir per la dreta de Ricardo establint el 0-2 amb el qual s'arribaria al descans. Espectacular. Sensacional. De manual. De nou, nou.

Cúper va moure fitxa i va posar Capi en lloc de Rivera. El Betis va començar a funcionar amb la mateixa ansietat del principi, però, de nou, l’Espanyol va donar el primer ensurt. Ricardo va detenir espectacularment una rematada de Luis García, després d'una excel•lent assistència de Jônatas. Aquesta acció va tornar a despertar al Betis, fins al punt que Kameni va haver de treballar durament davant un parell de rematades d’Odonkor.

El partit era un continu anar i tornar. La pilota viatjava d'àrea a àrea. A cada aproximació bètica li arribava una rèplica dels de Valverde. Sense respir. Sense pausa. Sense temps per a la calma. A dalt i a sota. Amb contínues alternatives i la sensació de que hi havia més perill latent que real.

Tan obert estava, que la sortida de Coro va accelerar encara més la davantera de l'Espanyol. El seu primer xut, només sortir, se'n va anar fora i la seva assistència a Luis García, en el minut 79 va permetre que l'asturià estavellés la pilota a la base del pal esquerre després que Ricardo la toqués amb la punta dels dits. Però el que són les coses: en dos minuts el partit va canviar. Fernando va superar de cap a un avançat Kameni i va posar l'1-2 en el 83 i en el minut següent, Sobis es va plantar sol davant el camerunès i, després de driblar-lo amb aparent facilitat, va aconseguir l'empat a dos. La insistència final de l'Espanyol no va tenir més premi i va deixar als de Montjuïc amb una sensació més agra que dolça. Poc premi. Molt poc en les dues jornades que es porten disputades.

Fitxa tècnica:

Real Betis: Ricardo, Fernando Vega, Juanito, Illic, Caffa (Mark González, min.64), Nano, Pavone (Fernando, min.73), Rivera (Capi, min.46), Somoza, Odonkor i Sobis

RCD Espanyol: Kameni, Zabaleta, Torrejón, Jarque, Clemente (Chica, min.61), Moisés, Ángel, Valdo, Jônatas (Coro, min.72), Riera (Lola, min.86) i Luis García

Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez (C.Valencià). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Clemente (min.55) i Valdo (min.64)

Gols: 0-1, Luis García (min.32); 0-2, Luis García (min.41); 1-2, Fernando (min.83); 2-2, Sobis (min. 84)



Jornada 1 .- Espanyol 0 - Vallalodid 1

Sense Punteria... L'Espanyol torna a caure a la primera jornada, aquesta vegada davant d'un ordenat Valladolid

Valverde ja ho havia avisat: molt de compte amb confiar-se. El Valladolid, per molt cartell que tingués de recent ascendit, la cosa no era fàcil. El seu entrenador ha aconseguit que els de Valladolid polvoritzessin tots els rècords de la categoria de plata l'any passat fent, no només bon futbol, sinó sorprenent a rivals molt més qualificats.

I aquest Valladolid, amb algunes cares noves i lleugers retocs, es presentava a Montjuïc amb la intenció d'ampliar el malastruc de l'Olímpic que es manté des de l'any 2001, quan va guanyar en la primera jornada al Saragossa per 2-1. Des de llavors, tres derrotes (dues a casa i una fora) i dos empats són l'escàs bagatge dels blanquiblaus en els inicis de la lliga.

Doncs aquest Valladolid incòmode, incisiu, amb quatre idees bàsiques i la innegable voluntat d'anar cap amunt i no amagar-se a la seva àrea, és el que ha sorprès l'Espanyol en els primers minuts. Amb un joc molt més ràpid i constant ha posat a prova a Kameni tant de prop com des de lluny. A l'Espanyol li ha costat reaccionar i només quan ja es duien un bon grapat de minuts va inquietar a Butelle. Valdo, el més incisiu ha posat a prova al porter francès, amb una bona rematada en el minut 31. El mateix Valdo no ha arribat sobre la línia a un excel·lent servei de Riera, ni després a una passada en profunditat de Luis García.

S'olorava que el Valladolid està cridat a ostentar el títol d'equip incòmode de la Lliga, i més si comença a sumar punts aviat. Aquestes quatre idees bàsiques, aplicades amb convenciment, faran emprenyar a més d'un.

I això és el que ha passat més o menys a la segona meitat. Només sortir, Riera ha rematat forçat i ha obligat a lluïr-se a Butelle. El partit semblava més obert que mai, però tot just uns minuts més tard Jarque no ha encertat a buidar i ha deixat la pilota morta a peus de Kome, aquest l'ha portat fins a la línia de fons i ha centrat precís i en paral·lel per Llorente que sabia perfectament on aniria la pilota i el que li tocava fer, davant la sorpresa de Kameni i Torrejón, que van veure com entrava la seva rematada fins al fons de la xarxa. El nou del Valladolid s'ha inflat a marcar gols així amb Mendilibar a la banqueta de l'Eibar, primer, i la passada temporada a Valladolid en una jugada que coneix de memòria i que repeteix amb els ulls tancats.

El Valladolid tenia el que volia: avançar-se al marcador. A partir d'aquí tot seria més fàcil. Es tractava d'ajuntar una mica les línies i ofegar el joc de creació blanc-i-blava. Valverde ha reaccionat immediatament i ha tret al camp a Jônatas i Ángel, però els minuts han anat passant sense mostrar problemes en els visitants que es trobaven realment còmodes, com si portessin moltes més jornades a les cames que els de Montjuïc, que no trobaven ni una sola fisura per la qual evitar una nova derrota a la jornada inaugural del campionat. Com si fos una maleïda condemna, els blanc-i-blaus es veuen obligats, un altre any més, a començar sumant la pròxima setmana.

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kameni, Chica, Valdo, Zabaleta, Luis García, Riera (Jonathan Soriano, min.77), Torrejón, Coro (Jônatas, min.57), Jarque, Moisés Hurtado i Lola (Ángel, min.61).

Real Valladolid: Butelle, Marcos, García Calvo, Borja, Sisi (Cifu, min.90), Llorente, Kome, Rafa, Pedro López, Sesma (Ogbeche, min.77) i Vivar Dorado.

Àrbitre: David Fernández Borbalán (C. Andalús). Per part del Valladolid, ensenya targeta groga a García Calvo (min.49), Ogbeche (min.82). Per part de l'Espanyol, a Moisés (min.65), Zabaleta (min.67), Chica (min.80)

Gols: 0-1, Llorente (min.54)

Incidències: 16.225 espectadors