::Inici >Articles

Articles

Recull dels articles de premsa que tinc arxivats

Intentaré encabir en aquest apartat tots els articles que tinc arxivats. Primordialment, serà la sèrie de col·laboracions al setmanari 3 de vuit, en la seva secció EL PILAR de la contraportada. També n’hi haurà de publicats al DIARI DEL BAIX PENEDÊS (Cròniques d’anar per casa) i d’altres escrits inèdits o dispersos per altres racons del planeta.
Amb més temps,  intentaré explicar en el context històric en què van ser escrits per donar més sentit al relat.
 
                        
ABSURD
 
 
A La Cantant calba, d’E. Ionesco, no hi ha cap cantant calba. A Tot esperant Godot de S. Beckett, aquest tal Godot no apareix. A La simbomba fosca de B. Porcel , muntatge de la K- MAMA (deixeu-me fer publicitat), els estadants d’una pensió no saben com enterrar la mestressa. La majoria de públic rebutja aquest gènere de teatre de l’ABSURD. Perquè no l’enten? O, no es molesta en entendre’l?. Jo sóc dels que crec, com va dir el savi, que “La realitat molt sovint supera la ficció.” Sortim del teatre... Fem una cigarreta i llegim, al paquet, que és molt perillós fumar... Ens venen un automòbil, un bòlid que en 30 segons es posa a 200km./hora...i és prohibit anar a més de 90 o de 120. Als bars i discoteques es ven l’alcohol a raig i sabem que l’alcohol és una de les pitjors drogues i és permesa mentre les altres són prohibides...En tot això no hi trobem res d’ABSURD.  L’Aznar, mentre se li crema la cua a Euskadi, aconsella al Putin que arregli el problema de Txetxènia...A l’hora de formar el Govern Municipal, el regidor menys votat pot fer i desfer un ajuntament... ABSURD? i ara! Entra el nou Consistori de Calafell i es troba a ple estiu, amb la Policia de vacances...això més que ABSURD és surrealista . El Mateix Consistori, amb un pressupost de cultura que fa riure (o plorar), va i contracta el més afamat dissenyador (Escuradents olímpic, Barça, etc.) del país, per vestir Calafell amb roba de marca... Al Vendrell, uns fan una plaça pel mestre Casals, els altres la desfan i la tornen a fer, amb renta- cotxes inclòs, ( molt bo Sr. Poca, em sembla que el símil és seu no?). A la capital de comarca més ben comunicada de Catalunya, quan hi cauen quatre gotes, s’hi ha d’entrar a les fosques i en barca....”-i això ho trobes absurd?” Ara bé, el teatre més ABSURD, senyores i senyors és, fins avui, El Teatre Municipal del Vendrell (Sabeu on cau? Pregunteu-ho als Pastorets) Si D. Àngel aixequés el cap!!. I encara la tinc més llarga, la llista, però EL PILAR no dóna per més. Ah!, una ingènua pregunta: l’ABSURD on és? a l’escenari o al carrer? Teló.
 
                                                                                                                                                      J. Mèlich 5 de setembre del 2000

                                    
     ***
   
 
FECSA- ENHER  I  VIVALDI
 
 
         900770077....”FECSA-ENHER, digui...” A l’altre extrem del fil, EL PROGRÉS: ordinadors, empleats asèptics, educats, música digital, Vivaldi (Mn. Antonio ). Les Quatre Estacions, 1er. Moviment: La Primavera... Aquí al meu extrem, el Baix Penedès, EL TERCER MÓN , a les fosques, amb un llum de ganxo.
        Primer dia, CATORZE HORES a les fosques... Vivaldi i la veu gravada d’un home, amb dicció horrorosa, repeteix i repeteix el que ja sabem: que estem a les fosques...rés més.
        Segon dia, TRES HORES ... Vivaldi i una explicació: que s’ha disparat una línia. Jo no sé que vol dir...però estem altra vegada a les fosques. 
        Tercer dia, DUES HORES... amb l’espelma a la mà i el telèfon a l’orella torno a escoltar Vivaldi.
        Quart dia, MITJA HORA . Després d’uns minuts de Vivaldi, em diuen que potser n’hi ha per dues hores. Insulto, malparlo, perdo els nervis, amenaço (no sé perquè) i penjo. Els dic ESTAFADORS, PIRATES, DELINQÜENTS, TERRORISTES...La veu , que avui era femenino-cibernètica, calla .
         IMPOTÈNCIA .
          A Calafell, en menys d’un mes quatre talls de llum...El litoral que vol ser pioner del Mediterrani...amb banderes blaves flamejant al vent. A FECSA-ENHER han oblidat la seva raó de ser. Només els importa sortir a les pàgines d’economia dels diaris. I nosaltres, mentrestant “nari nant”, a les fosques.
        Només puc denunciar-ho des d’ aquest modest pilar. Si algun manaire d’aquella empresa ho llegeix (?), sàpiga que, al menys hi ha un veí indignat, que paga els rebuts religiosament, demana solucions i prega, que al trucar al 900770077, pugui escoltar LAX’N BUSTO o el RAP del GRAN HERMANO. Faríem comarca i a Mossèn Antonio, no l’arribaríem a avorrir ...
         “Quién me ha puesto la pierna encima.....?.”
      
                                                                                               J. Mèlich.
 
P. D. Acabo l’article 17, 07, 00, dilluns...a les 13 h. a les fosques. Es la 5.ena...vaig a trucar, Vivaldi m’espera... dues hores més, visca FECSA- HENER!!! i Mossèn Anton.!!
 
Juliol del 2000
                                          
  ***
               
 
 
Potser ara? 
 
        La majoria del veïnat, mediatitzat i teledirigit, o no té temps o no vol pensar per si mateix. I per això perd el que en diem el criteri propi. No es dedica a meditar ni a opinar sobre la història que li toca viure, patir i compartir. Parla per boca dels qui tenen el privilegi i el poder per treure el cap en els mitjans de comunicació i fa seves les opinions d’aquests predicadors que cada dia li maten el cuc. No és gens rar escoltar, a les deu del vespre, una veïna/veí cantant les frases que ha llegit o escoltat, durant tot el dia, esventades pels anomenats “mas media”. Li surt més a compte fer el lloro que perdre el temps pensant. “Que pensin ells que per això els paguem”.
          Exemple: Un connecta el televisor i en qualsevol canal , a part del Buenafuente, contempla una multitudinària manifestació de dol i de rebuig per l’assassinat de l’Ernest Lluch, home bo i estimat per (quasi) tothom. I veu milers de cartells: ETA prou, fora ETA, Volem viure en pau, que són laments lògics i  espontanis, si voleu, però també teledirigits. Perquè interessen als nacionalistes espanyols reaccionaris i immobilistes.
          Encara que avui, i per sort, se’ls ha vist el llautó. Havia de ser a Catalunya. Com deia l’avia padrina, “ Per amagat que es faci el foc, per un lloc o altre surt el fum. I aquesta vegada s’ha fet el prodigi!! Entre aquelles consignes, treien el nas unes frases noves, mai vistes fins ara i que les càmeres no podien amagar: “I si parléssim?”, “Diàleg”, “Heu de dialogar”. A més, per reforçar-les, una locutora respondona te la gosadia de dir-los-hi, en castellà, “Uds. que pueden, dialoguen”.
           Un sospira i pensa, amb joia,   que finalment han reaccionat els que s’arrisquen a exposar el seu criteri per damunt dels eslògans fariseus. Ja era hora! Em sembla, estimat Ernest, que amb el teu vil assassinat, s’ha iniciat un canvi esperançador, que tu ja predicaves.
           Els d’ETA, sense pensar-ho (que tampoc pensen massa), potser s’han començat a forjar el suïcidi. I als Aznar, Mayor Oreja, Rodriguez Zapatero i la seva fauna clònico-política, se’ls comença a cremar l’arròs. Amen.
                                                                             
 Josep Mèlich, 28 de novembre del 2000
 
 
 
***
 
Amb llum de ganxo
 
 
....¿Porqué se ha de sentir lo que se dice
y no se ha de decir lo que se siente?
                                 F. de Quevedo y Villegas.
 
 
    No hi haurà una ànima que m’escolti, ni que em segueixi ?
    Estic boig?
    Es que la FECSA-ENHER o a l’inrevés que tanto monta, només em talla el corrent a mi?
    O ningú troba indigne que en un mes (d’estiu) hi hagi sis talls d’electricitat al Baix Penedés?
    La comarca amb més nivell de vida de Catalunya, amb més futur (?). Amb les platges farcides de banderes blaves (Això de blaves em recorda altres temps). Que volem vendre confort al turisme del país basc i part de l’estranger amb sonores campanyes publicitàries.
    En les pàgines d’aquest i d’altres periòdics, silenci total . Articles descafeïnats de festes i festetes , sabó per tothom (España va bien) i algunes picabaralles de politiquets de via estreta que juguen a veure qui és més maco i es treuen els drapets al sol, a veure qui els té més bruts.
    I Mentrestant FECSA i ENHER  nari nant i nosaltres, a les fosques.
    Sensació d’impotència que em remou els budells.
    Per ètica i educació, encara que cada dia en tinc menys, em guardo els insults que penso. Però podeu imaginar-vos els més durs i els més enverinats que una ment indignada pot arribar a engendrar.
    I posat ja a agitador, proposo una VAGA DE PAGAMENT DE REBUTS per tot aquest any.
    Si els encarregats, que és als qui els pertoca, que en les campanyes electorals , ens han promès vetllar per nosaltres(?), no mouen un dit...algú ha de fer quelcom no?
    Ja sé que em quedaré sol, o molt poc acompanyat...sempre m’ha passat.
   El poble sofreix i aguanta. Això vol dir parlant en plata que ningú es mulla el cul.   
    Em resta el consol d’haver-me desfogat una mica, si és que em publiquen aquest escrit, que no defineix ni un 0’5 % de la meva indignació.
    Estic segur que si haguessin apagat la llum en el moment culminant del Gran Hermano o en l’instant de la proclamació del Gaspart, hi hauria hagut una vaga general amb violència inclosa. 
    He hagut de refer aquest escrit, avui Diumenge a la tarda m’han tallat de nou la llum...
    L’ordinador s’ha tornat boig...jo no perquè ja ho sóc.
    No sé perquè he de perdre el temps amb aquestes bajanades.
    Perquè?...no val la pena.                     
    FECSA-ENHER seguiran cotitzant en Borsa, ignorant-nos, i nosaltres encenent els llums de ganxo quan faci falta. Doncs què us pensàveu? 
                                           
      
                 J. Mèlich,  
 
  
***

Si tots...
 
 
 La meva amiga Il·lusió, jove, idealista i molt maca , (Es donen sovint aquestes tres circumstàncies. Després els ideals i la bellesa, amb el temps, s’esmolen), escrivia l’altre dia, molt convençuda, el seu missatge nadalenc, que ha enviat a les seves amistats i al veïnat en general:
“Si tots fóssiu com jo, en el món hi hauria moltes coses prescindibles... Podríem passar sense les claus i els candaus , les armes i els soldats, les presons, les ONG , CARITAS i, si molt m’apreteu, sense Jesucrist i sense Déu. Sobrarien els guardaespatlles, la Justícia i ETA (tots fórem independents), la Loteria Nacional...” - i n’enrestinava un reguitzell més que no relaciono per manca d’espai.- Acabava així...”Fins i tot aquesta tarja, desitjant-vos bons auguris, fóra inútil...Però tots, no sou com jo. Molts sou millors; però no TOTS, és una llàstima. Per això em veig obligada a seguir com cada any, “desitjant” pau, amor i prosperitat, esperant que un dia el món deixi de “desitjar” aquests ideals...per haver-los assolit.”
Bufa! La nena- vaig pensar jo...- i posant-hi cullerada: - Si tothom fos com tu, de moment, fotries mig Penedès que és com dir, globalitzant, mig món, a l’Atur. Imagina’t si...- No em va deixar seguir- “L’Atur, no existiria.”..
Móc!!. - vaig fer jo-...Il·lusió meva, santa Il·lusió!, no t’hauries de fer mai vella! Perquè allà, vida endins, la UTOPIA t’espera amb un garrot . No, no em diguis que també la faries fonedissa. Per aquí no hi passo. Saps què et dic? Que el teu CEL, tampoc m’agrada. Els CELS, si és que existeixen, han de ser fastigosament avorrits. Per això penso que Déu es va muntar aquest “marro” d’aquí a baix i tenir quelcom per matar el temps...
Ah! sí, Bones festes a tots! i ...“nari nan”, mentre la frase sigui imprescindible.
                                                                                             
         J. Mèlich, desmbre del 2000