::Inici >Historia

Historia

Historia de la Creu Roja a Móra la Nova

Lloc socors

 
Estàvem a l’any 1983, quan un grup de voluntaris de la Creu Roja, van voler formar una assemblea a Móra la Nova, separant-se dels nostres veïns, i recordant els viatges a Madrid dels nostres avantpassats, Srs Castellà, Nolla, Real i Piñol aquell 1815, en Felip del Pino i em Victor varen fer multitud de viatges, en aquell 124 familiar, a veure al Cap de la Brigada de la Creu Roja a Tarragona, Sr. Vicens Martí Ollé.
Va ser el 15 de juliol de 1983, que a pesar de tots els obstacles i pedres que ens posaven al camí, sen's va autoritzar constituir un Destacament de Creu Roja, depenent de la Brigada 42. Aquell va ser el primer pas, unit a la primera festa de l’Elecció de la Pubilla Comarcal, que ens va aportar els primers fons econòmics.   L’ajuntament ens va cedir l’ús de l’ambulància municipal i poc a poc el parc mòbil es va anar incrementant fins a tenir quatre ambulàncies mes, un mehari, un 127, dos Tot Terrenys, dues caravanes i una llanxa pneumàtica, amés de gran quantitat de material de primers auxilis i de rescat.
Al cap d’un parell d’anys de funcionament, l’assemblea Provincial ens va constituir com a Delegació Local, depenent de Tarragona, sent nomenat Joan Ramon Casanova, com el nostre primer Delegat.
El següent pas va ser aconseguir que els nostres voluntaris fessin el servei militar al poble. Ho varem aconseguir amb Bruno Gironès, però per moltes pressions que va rebre l’oficina provincial, no la poder acabar a les nostres instal·lacions.
Desprès de un temps funcionant com Delegació, al arribar les primeres eleccions ens van donar el grau d’Assemblea Local, i ja varem tenir definitivament els primers soldats (Jordi, Vicent, Carlos,..etc). Els nostres voluntaris ja podien fer el servei militar al nostre poble. Amb l’ajut del nostre Ajuntament, varem aconseguir la cessió de la caseta del peó caminaire del MOPU, ubicada a la carretera de Tivissa, i varem poder obrir el lloc de socors al peu del que avui es l’eix de l’Ebre.
Paral·lelament a aquests actes, el Govern Central es posava dins de Creu Roja, dissolia el Cos de Tropes, deixàvem de ser auxiliars de la sanitat militar, nomenava un nou president nacional, que de dalt a baix nomenava els presidents autonòmics i provincials afins, i sortia una ordre en la que tots els voluntaris, sotsoficials, oficials i inspectors, deixàvem de ser voluntaris, i havíem de fer un curs d’accés per poder ser-ho. Aquest fet va comportar que multitud de voluntaris, que portaven molts anys a la nostra institució l’abandonessin, i començant una nova etapa a Creu Roja. A nivell local, tothom va continuar.   Als voluntaris que fèiem la mili, se’ls va afegir el objectors de consciencia, i així varem continuar, fent serveis preventius (Serveis a jocs escolars, probes esportives, festes, fires, concentracions,...etc), atenent els accidents de transit i les urgències, fugint de fer tot servei secundari: Rehabilitacions, visites mèdiques, trasllats hospital – hospital,..etc., ja que creiem que no era feina nostra, si no de les ambulàncies privades, a l’haver un greuge comparatiu, doncs Creu Roja està exclosa d’impostos, podia utilitzar soldats i objectors i podia comprar els vehicles amb importants descomptes. La resta de província va entrar al mercantilisme del transport sanitari, i tothom es va apuntar al carro de cobrar.
Com no ens varem afegir al negoci del transport sanitari, se’ns va amenaçar amb retirar-nos els soldats i objectors, al que varem respondre, que un maldecap menys. Ho varen fer i el següent pas va ser intentar integrar-nos unilateralment, sense comptar amb nosaltres, en una hipotètica assemblea comarcal. Com aquest fet era un invent del llavors president provincial, amb el beneplàcit dels seus vicepresidents i d’altres assalariats de Tarragona, i beneit per Barcelona, ho varem recórrer a Madrid i ens van donar la raó, desmuntant-ho tot. Ha estat necessari que pesessin diversos anys per que ens comentessin, que el motiu que van donar per absorbir-nos era que circulàvem amb les ambulàncies sense assegurança.   Ens varem fer un tip de riure, davant aquesta absurda excusa. Els hi varemg contestar, creus que jo mateix conduiria una ambulància sense que tingues assegurança. Tant us costava, preguntar a la secretaria Provincial si a la comptabilitat justificàvem el càrrec i la fotocopia del rebut de les diferents assegurances.   Be l’historia es repetia.... com hi havia gent que els molestàvem, ens volien dissoldre.
AL poc temps, la Generalitat ens va donar la raó, i va traure a concurs del transport sanitari, no va deixar presentar a Creu Roja, per que no complia la normativa fiscal, i tota la província es va venir baix,... que farien tots aquests vividors si ara no tenien sou.....
La nostra assemblea va continuant fent exclusivament serveis preventius, i ajudant a l’oficina provincial i autonòmica, segons les nostres possibilitats: varem fer serveis de platges a Tarragona, varem anar al camp de Nàstic, a la celebració de la pujada del Nàstic a 2ª A, amb Nou camp, a l’estadi Olímpic, als diferents concurs de Castells a Tarragona, a les festes desenals de Valls,..etc
I així hem arribat als primers 25 anys de vida, que esperem que nosaltres o els nostre succesors, puguin continuar complint molts anys mes.
Voldria, per acabar fer un reconeixement públic, a aquelles persones que en aquests 25 anys, varen significar una ajuda importants, en la formació i consolidació de la nostra assemblea:
L’Inspector Vicenç Martí Ollé, que va creure en nosaltres i que lamentem no pugui estar amb nosaltres per haver traspassat fa uns anys. Al nostre Batlle, Joan Manel Sabanza, que ens aquests 25 anys, sempre ens ha recolzat, i que va ser una altra peça clau amb les negociacions amb Tarragona, per la formació de la nostra Creu Roja, a la Doctora Pilar Martinez que sempre ens ha ajudat tècnicament des de la seva professió, a les diferents persones que han passat per la nostra Junta Directiva: Paquita Margalef, Pilar Rodriguez,  Salvador Alegria, Ferran Blade,..etc.   A les professionals de l’oficina de l’Assemblea Provincial, encapçalades per l’Amparo i la Trini. Als inspectors: Amenos, Guiu, Benaiges, Bonet pare, Badia, Roc. Als oficials Bonet, Casanova, Crespi, Albiol, Monteverde, Teresita Alberich, Ripoll, Aguilar, Millan, Miquel, al Pater de Tortosa, .. i a tants altres que de ben segur hem deixo..   I a tots aquells joves de la vila i comarca, que heu donat unes hores del vostre temps lliura al servei dels demes, mentre sou o heu estat voluntaris de la nostra Assemblea.