::Portada >╗ Els nostres compositors >.: PADRELL i NAVARRO, Beat Mn. Josep

.: PADRELL i NAVARRO, Beat Mn. Josep


La causa de beatificació de 147 màrtirs de l’Arquebisbat de Tarragona, que es van produir durant la guerra civil espanyola i que encapçala el Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Tarragona Mns. Manuel BORRÀS i FERRÉ, inclou a Mn. Josep PADRELL i NAVARRO.

Fill dels consorts Josep Padrell Navarro, pagès, natural de la Pobla de Mafumet (Tarragonès), i Magdalena Navarro Marimón, natural de Les Piles (Conca de Barberà), tots dos veïns de la Pobla. Nasqué el dia 8 de març de 1898, en la Pobla de Mafumet; fou batejat solemnement el dia 11 del mateix mes i any en la pila baptismal de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, de la mateixa població.

Molt jove encara, ingressà en el Seminari de Tarragona, on tingué una especial predisposició per a la música i es mostrà un gran dominador de l’harmonia, el contrapunt i les formes musicals. Fou ordenat sacerdot el 18 de juny de 1922, segons consta en la pàgina 132 del Llibre II d’Ordenacions Sacerdotals de l’arquebisbat de Tarragona. L’Arxiu Musical del Seminari custodia un bon nombre de partitures, sortides de les seves mans impulsades pel seu esperit cristià i musical, habilitat que adquirí amb una tasca llarga i constant. Fou mestre de capella del Seminari durant els anys vint. Segons conta mossèn Joan Grifoll Guasch, escriví música amb una pulcritud i un estil admirable. Algunes de les seves millors partitures són del seu temps en el Seminari. Escriví l’obra Magnus Sanctus Paulus, als 24 anys, el febrer de 1922. Si la persecució religiosa de 1936 no hagués segat la seva vida, segur que tindríem un dels mestres de més renom del país en música sacra. Mossèn Grifoll el va incloure en la tríada dels millors mestres de música sacra de l’arquebisbat: mossèn Tapies, mossèn Ritort i ell. Tres mestres, tres estils diferents, tres personalitats de la música sacra de l’arxidiòcesi.

Mentre estigué obert el Seminari Major a Tarragona, la música de Mn. Padrell va ser recordada i estimada. El Magnus Sanctus Paulus el cantaven cada any. Mai va passar desapercebut. En tancar les portes el Seminari les coses van canviar. Avui és difícil cantar el tipus de peces conegudes del beat. L’any 1956 es va publicar un Repertorium Musicae Sacrae, Seminarium Tarraconense, a multicopista, que conté setze peces a veus d’autors tarragonins. N’hi ha sis de Mn. Tàpies, una de Mn. Ritort, una de Mn. B. Nogués, tres d’anònimes i cinc de Mn. Padrell.

En esclatar la persecució religiosa de 1936 era beneficiat – organista de la parròquia de l’Espluga Calba (Lleida). Tot el poble guarda un excel·lent record de les seves virtuts sacerdotals. Es distingí sempre per la seva pietat, modèstia, prudència, humilitat i caritat amb els pobres. Gràcies als seus consells, moltes ànimes van aprendre a caminar pel sender de la vida espiritual.

Mossèn Josep aconseguí traslladar-se a casa del seu germà Lluís, que residia a Sants (Barcelona), on es refugià. Allí estigué quatre o cinc dies fent una vida recollida i pietosa. Els tres resaven el rosari cada dia. La seva cunyada, Maria Granell, li aconsellà que, sabent tanta música, s’incorporés en una companyia de teatre o de sarsuela per passar desapercebut i passar-se als nacionals si es donava el cas. Josep Padrell, contestà: “Si fent teatre o sarsuela he de pecar, prefereixo morir”.

De Sants (Barcelona) es traslladà a Girona, acompanyat pel seu germà Lluís. S’hostatjà en una fonda, on continuà amb la seva vida pietosa. Feien de pagesos en un mas. Un d’aquells dies, un milicià que havia mort fou enterrat amb gran pompa, i tota la ciutat es llençà al carrer com a signe de solidaritat. Tots dos sortiren també per no despertar sospites. Però un ferroviari d’El Morell (Tarragona), anomenat “X”, reconegué a Lluís i els denuncià a les patrulles de control, que els van detenir. Els obligaren a traslladar-se a la fonda i els van robar tot el que tenien; després els traslladaren a l’estació del tren, els donaren menjar, i els introduïren en un despatx, on els van sotmetre al següent interrogatori:

Milicià: Tú, ¿a qué te dedicas?

Lluís: Soy agricultor.
Milicià: Y tú (dirigint-se al Josep)

Lluís: Es agricultor como yo.
Milicià: ¡Tú calla! ¡Que conteste él!

Mossèn Josep Padrell va dir la veritat i no negà la seva condició de sacerdot, afegintt’hi:

“Lluis, per què negar-ho? Jo sóc sacerdot; si per això han de matar-me, ja poden fer-ho”.


Acompanyats per tres o quatre milicians foren traslladats i empresonats a Barcelona el 7 de setembre de 1936. Un grup de milicians es presentà a la cel·la, i en veure’ls, van dir: “Són aquestos”. Al voltant de les vuit de la tarda els van donar el sopar. Lluís s’abstingué, no tenia gana, però el seu germà sopà amb bon apetit, sense la menor demostració de tristesa. Després, Lluís agenollat, es confessà amb el seu germà sacerdot.


A les nou en punt de la nit, van anar a buscar-los, els obligaren a pujar en un cotxe, escoltats per cinc o sis milicians, acompanyats por un altre vehicle ple de guàrdies. Es van dirigir a la Rebassada (Barcelona). Pel camí, Lluís preguntà als seus segrestadors on els portaven. El seu germà Josep, li va dir: “No et preocupis, la mort és un no res”. Lluís insistia en la mateixa pregunta, i el sacerdot li contestà: “Perdona’ls, Lluís, perdona’ls: ¡no guardis mai rancor a ningú!”.

En baixar del vehicle, Lluís digué al seu germà sacerdot: “Tu baixaràs per aquesta porta: corre i salva’t”. Ell li respongué: “No, jo no em faré escàpol; la mort és un no res”. En baixar del vehicle, Lluís va repetir: “¡Marxa, salva’t!”. I obtingué la mateixa resposta: “¡No m’escaparé!”. En aquell instant, tots dos germans es van abraçar; llavors mossèn Josep digué al seu germà: “¡Fins el Cel!”.

En aquell moment, Lluís es va abalançar sobre el cap dels milicians, lluitaren uns cinc minuts; mentrestant, un altre milicià li donà un fort cop de culata al ventre; Lluís fugí de l’assassí i pogué fer-se escàpol. Mossèn Josep estava immòbil, de peu. Lluís es precipità entre el matossar d’un jardí i quedà enganxat en una xarxa metàl·lica de pues. Girà el cap i va veure al seu germà de peu, a la carretera. Les bales xiulaven sense parar. Lluís pogué fugir i es va fer escàpol mentre el seu germà Josep moria heroicament per ser sacerdot de Crist, el 8 de setembre de 1936.

En la seva fugida, Lluís resultà ferit d’un tret en un braç. Aconseguí escapar-se dels seus botxins, que seguien el rastre de la sang que li brollava del brac; però al final van desistir. Lluís, captiu en plena nit, albirà una llumeta en mig del camp. S’adonà que era una masia habitada; s’acostà amb cautela i escoltà que resaven el rosari. Trucà a la porta, li van obrir, li van curar la ferida del brac i li van oferir refugi i hostalatge. Però ell no volgué comprometre’ls i continuà el seu camí en plena nit. Mentrestant, el cadàver del seu germà Josep ingressava a l’Hospital Clínic de Barcelona de matinada. Tenia el parietal aixecat per l’impacte de les bales.

El jutge municipal del jutjat número 12 de Barcelona certificà que el sacerdot Josep Padrell Navarro, de 38 anys d’edat, nascut a la Pobla de Mafumet, va morir a Barcelona el dia 8 de setembre de 1936.

Mn. Josep PADRELL i NAVARRO, era oncle de la nostra companya de coral la Maria Padrell Granell.



(Dades extretes de l’opuscle publicat per Francesc BASCO).

 
En aquest enllaç podeu veure l’opuscle complet en format PDF.













.