::Portada >╗ Els nostres compositors >.: PEDROLA i PARISI, Salvador

.: PEDROLA i PARISI, Salvador


Salvador Pedrola i Parisi, neix a Vila-seca, Tarragonès el 25 de desembre de 1886, i mor a La Pobla de Mafumet, Tarragonès el 24 de juny de 1973.

Compositor, organista, director de cor i mestre.

Als catorze anys es traslladà amb la seva família a Barcelona i feu estudis al Conservatori Municipal, on, entre d'altres, tingué com a mestre Josep Maria Vallvé, organista de santa Anna. El 1906 ingressà a la Schola Orfeònica de Barcelona, de la qual fou sotsdirector.

Compongué nombroses peces corals per a aquesta formació, entre les quals Trista fi (1906), la sardana L'Hereu de l'Empordà (1907) la fuga a quatre veus Al·leluia (1908), el poema simfònic Tornada a la pàtria (1909, amb text d'Apel·les Mestres, i estrenada al Liceu el 1914), i la Missa a Sant Esteve (estrenada el 1911 en ocasió del Congrés Eucarístic de Madrid), a més de i l'opereta infantil La sorpresa (1914), la sardana Esclat d'amor (1913), una harmonització de Els Segadors (1913) i una Marxa Fúnebre (1918).

Amb la dissolució aquest darrer any de la Schola Orfeònica, interrompé les activitats musicals i ingressà al Magisteri Nacional, i exercí de mestre a La Pobla de Mafumet on, el 1930, fundà el conjunt coral Schola Cantorum, que també dirigí.
En 1936-39, apartat del magisteri, reprengué l'activitat compositiva amb la missa Dona nobis pacem, estrenada el 1940 i emesa diversos cops en audicions radiofòniques (el 1950 una partitura d'aquesta obra fou lliurada i dedicada al cardenal Spellman), i Matinades del Vallès (1937).

Reintegrat al magisteri a la fi de la guerra civil, amplià la Schola Cantorum amb veus blanques i, al llarg de la dècada següent compongué diverses obres corals, principalment dins del gènere religiós (Salve regina, Miserere, Credidi) a més dels jocs rítmics per a infants El Carrilet i La sega.

Traslladat a Sant Cugat del Vallès, hi ocupà durant un temps el càrrec d'organista del monestir. Els anys següents compongué diverses obres per a orgue i harmònium: Improvisació, Comunió, Elevació (1956), Ofertori I, Ofertori II (1957), Fuga en re menor (1957), Mirant al cel (1958) i Cant Etern (1963), per a cor i orgue, la darrera de les seves més de vuitanta obres. El 1996 el seu arxiu musical fou lliurat complet a l'abadia de Montserrat.

(Gran Enciclopèdia Catalana)


Peces d’aquest compositor incloses als nostres repertoris:
 

- Salm 115 – Credidi (He cregut) a 4 v.m. (Repertori de la Coral)

- Bone Pastor – motet eucarístic a 4 v.m. (Repertori de la Coral)













.