:: >El bandolerisme >El bandoler "Bord de les Virtuts"

El bandoler "Bord de les Virtuts"

Ermita de les VirtutsText de Rosa M. Canela

Conten que a la masia de les Virtuts, a prop de la mateixa ermita de les Virtuts, al terme d’Alcover, hi vivia un matrimoni que a més de conrear les terres regentaven l’ermita. Aquesta parella feia temps que volien tenir fills, però aquests no arribaven. Un dia el marit, tornant de mercat de Valls, vers la vall del Glorieta, va trobar- se un nadó de pocs dies dins un cabàs en passar pels Molins de Tarrés. El portà fins al mas de Forès, on li donaren una mica de llet, i després el prengué cap al seu mas. El matrimoni l’adoptà, buscaren una dida de Rojals i, en batejar-lo, li posaren Ventura.

Al poc va néixer una filla d’aquest matrimoni, una preciosa nena a qui posaren de nom Virtuts.

El nen, en créixer, demostrava tenir molt mal geni i unes inclinacions que els pares no podien corregir ni dominar, com tampoc podia el rector de Mont-ral, que era el seu mestre. Ja fet un noi, en un disputa, va treure el seu mal caràcter i d’una ganivetada va ferir un home. Aleshores va abandonar casa seva, i començà una vida per les muntanyes, amagant-se en coves, unint-se amb altres malfactors amb els quals muntà un banda que tants atracaments i assassinats cometeren.

En una ocasió anaren a robar els seus pares, i allí assassinà el matrimoni i la seva germana, pocs dies abans que la noia es casés amb l’hereu del mas de Muster de l’Aixàviga.

Va ser capturar a Barcelona, i va acabar esquarterat a Valls. El seu cap, segons s’explica, va ser col·locat prop d’on el trobà d’infantó l’hereu del mas de les Virtuts, fins que el consumiren les bèsties de rapinya.