:: >El bandolerisme >El bandoler "Carrasclet"

El bandoler "Carrasclet"

Pere Joan Barcelo                       
Pere Joan Barceló "Carrasclet"


Pere Joan Barcelo,  va nèixer a Capçanes, a la comarca del Priorat, era carboner d'alzina carrasca (d'aquí ve el seu nom Carrasquet o Carrasclet), i va ser fuseller de muntanya durant la guerra de succeció, fins assolir el grau de capità. Una vegada perduda la guerra el bandoler català coneixia millor que ningú les muntanyes del Camp i va convertir-se en un malson per a Felip V; la repressió borbònica i el decret de nova planta va fer que en Carrasclet es convertís en guerriller a favor de la causa de l'Arxiduc d'Austria.

Pere Joan Barceló neix a l’any 1682 a l’actual poble de Capçanes, comarca del Priorat. Fill de Francesc Barceló i Esperança Anguera. Emigraren al veí poble de Marçà on heretaren una finca. Els seus pares eren pagesos i a més aprofitaven la llenya del bosc per a fer carbó vegetal. De ben jove anava a Falset i a Reus,amb el seu germà Francesc i un animal de càrrega. El carbó que venien deien que era de alzina de carrasca. D’aquí li ve el nom de Carrasquet o Carrasclet.

Durant la guerra de Succesió no trigaren en fer-se partidaris del bàndol dels Austries. El seu pare en fou capità de fusellers, el seu germà tinent i en Carrasclet, alferes. El pare morí en la guerra. Acabada la guerra tornaren a la vida pagesa. Fins que un dia un tinent de cavalleria felipista entrà a casa seva provocant-lo. Entraren en lluita i fou detingut. S’escapà . Aquí comença la llegenda d’un home que pendria el fusell com a eina, deixant l’aixada a casa. Era molt popular per tota la contrada del Priorat, i sempre tenia gent i aliats pertot arreu. Les tropes felipistes que sorprenia en congostos i boscos eren tornades desarmades a les casernes. Molts dels soldats que l’empaitaven no trigaven a unir-se a ell. Sabia tots els racons de la comarca.

Les seves partides res tenien a veure amb les de molts bandolers que es feien passar per partidaris seus i que robaven als humils pagesos. Carrasclet no dubtava d’ajusticiar tots aquells impostors.

Durant aquelles èpoques França entrà en conflicte amb l’aliada Espanya. A la Catalunya Nord, que ja estava sota el domini francès des del Tractat dels Pirineus, s’organitzaven partides militars d’irredemptistes catalans; armats, pagats i vestis per la corona Francesa. Tots sota el comandament del General Berwick. Carrasclet fou cridat a Perpinyà, travessà els Pirineus, i no trigà, com a bon català, a adherir-se a la causa irredemptista. Les seves campanyes foren glorioses i èpiques: Actuà al Camp de Tarragona, a Montserrat, al Pirineu Català, a les comarques de l’Ebre, a la Terra Alta... I com no, les actuacions tenien com a rerefons la seva terra, el Priorat; veritable niu d’àligues entre l’Ebre, les Garrigues, i el Camp de Tarragona.Portada revista Sapiens

Els fusellers Catalans es van sentir utilitzats pels francesos quan aquests tornaren a fer les paus amb Felip V. Carrasclet, tot i la pensió i la graduació de Coronel, volia tornar a guerrejar a Catalunya però no el deixaren Finalment, anà amb els seus oficials fins a Maó, i d’allà a Austria. No era home de Cort i féu de pagès a Hongria. Encara comandà una Companyia de Catalans a Nàpols contra les tropes de Felip V. El feren presoner, i el portaren a un penal andalús, Amb la pau de Viena de 1738 el posaren en llibertat.

Amb la mort de l’emperador Carles VI, l’1 d’octubre del 1740, Austria fou envaida pels bavaresos. De nou es formà una Companyia de catalans, i l’emperatriu Maria Teresa li confià el comandament. Carrasclet tenia 60 anys. Sabem que morí més enllà del 1769 i se’n desconeix l’any de la seva mort. És sens dubte un dels militars catalans més importants de l’època, juntament amb en Moragues. Important per la seva projecció internacional, l’ astúcia que tenia i la tàctica que utilitzava

                   El ball del Carrasclet