::Inici >De la desamortització al s.XX

De la desamortització al s.XX

De la desamortització de 1835 fins al segle XX

Després de la mort del rei Ferran VII tornen a imposar-se les postures liberals, les quals ja havien suprimit totes les comunitats religioses situades en despoblats, l’any 1822. El nou govern liberal continuà amb les lleis desamortitzadores : l’onze d’octubre del 1835 arribà el conegut Decret de Mendizàbal, on es dictava la supressió de les comunitats religioses, llevat de les que es dedicaven a l’ensenyament i l’assistència a infants pobres. Així acabà definitivament el domini del monestir sobre el bosc de Poblet.
Mesos abans, però, a finals de juliol del 1835 i a causa del perill que corrien els frares, tant per un bàndol ( carlins ) com per l’altre ( liberals ), la setantena de religiosos que aleshores formaven la comunitat cistercenca de Poblet abandonaren el monestir. Un cop conegut el fet pels veïns dels pobles del voltant s’anà corrent la veu, arribant gent de tot arreu per anar espoliant tot el que trobaven.
Aquest esdeveniment marca un abans i un desprès, tant del monestir com de les seves propietats, incloent-hi el propi bosc. El bosc de Poblet, aleshores propietat del Tresor Públic, es posat a la venda el mateix any 1835 molt disminuït per les tales fetes sense cap mena de control pels veïns dels pobles del voltant, especialment els de Vimbodí. No falten compradors que aconsellen a l’administració pública la immediata disposició dels arbres si es volia evitar un possible incendi. Es procedí tan ràpidament, que ni tant sols es cridà a subhasta. Es concertaren vendes amb els Subdelegats locals de Montblanc, Vimbodí i l’Espluga; foren acceptats preus irrisoris. L’acció dels nous llenyataires s’estengué per tot el bosc, no ja assocant arbres, com havien fet abans els veïns, sinó arrencant-los de soca i arrel. Els postors estrangers apareguts com compradors, pagaren el montant dels preus assenyalats per l’administració, amb el valor de les primeres talles, fent aviat bones fortunes. Per atzar no foren venudes les muntanyes, ja que segurament no va aparèixer cap possible comprador.
Com podem veure els terrenys propis del bosc de Poblet no foren venuts en aquestes primeres vendes de propietats del monestir, si però que ho foren els arbres així com algunes propietats enclavades dins el bosc : eren les que posseïen terres de cultiu, com ara les granges de Castellfollit, la Pena i el mas d’en Pagès.
Potser ara se’ns fa difícil imaginar les muntanyes de Poblet exemptes d’arbres i vegetació. Tenim però alguns relats que expliquen l’estat en que van quedar :
El reusenc, Andreu Bofarull i de Roca (1811-1882), fou l’autor de la primera guia del monestir després de la seva destrucció: "Poblet, su origen, fundación bellezas, curiosidades, recuerdos históricos y destrucción" publicada l'any 1848.
“La mano destructora del hombre, en estos últimos tiempos ha hecho desaparecer los añejos é infinitos árboles que cubrían con su inmensa sombra, su desigual superficie”.
“Toda esta superficie se hallaba cubierta de bosques, viñas y huertas, refrescada por abundantes manantiales y hermoseada con algunas granjas y casas de recreo”.
Veiem doncs com el 1848, tretze anys després de l'abandonament del monestir, la destrucció del bosc és una realitat.
Un altre relat, aquest del vendrellenc Jaume Ramon i Vidales en el seu llibre "Poblet, narracions i llegendes" presentat en els Jocs Florals de Barcelona l'any 1896, també ens descriu el que havia estat un esplèndid bosc :
"Els boscos pertanyents al monastir de Poblet eren immensos. Bastarà dir que comprenien les dilatades valls que s'extenen des de'l cim de les muntanyes de Montblanc i de Rojals fins als límits de Prades, Vilanova i Vallclara, tancant-los per la banda de baix els termes de Vimbodí i l'Espluga. Si imponents eren per la extensió que agafaven, més ho eren encara per la espessetat d'arbres i arbustus de tota mena que hi creixien, en termes que moltes afraus eren gairebé verges dels raigs del sol i de les petjades de l'home: tanta era llur ufana”.
“D'allí eixiren els roures centenaris que en el segle XVI serviren per a entallar els magnífics i artistics setials amb esculptures, respatllers i dosserets que decoraven el chor; i de les abundoses i riques pedreres d'aquells boscos sortiren no sols la grandiosa fàbrica del monastir, sinó també'ls marbres i els jaspis que estaven escampats per tots els seus ambits”.
“Avui, poca cosa, ben poca cosa, resta de tants i tants llegendaris roures i alzines. La mà foradada de la desamortització, fent-ne bocins i venent-los a cara o creu, per una part; i per l'altre la cobdícia del pagès, atent no més a omplir els cups de verema i de vi'ls cellers, acabaren amb aquella immensa riquesa forestal, amb dany evident de tota la comarca”.
“Aquelles muntanyes, abans tan cabelludes i fosques, on semvlava emmirallar-se la negre nuvalada, d'on brollaven arreu fonts abundoses, que donaven vida i saba a les extenses hortes de tota la conca del riu Francolí, avui semblen, de lluny, gegantesques i pelades calaveres, on la vinya hi viu per força pel constant treball de l'home. El pampol és la única clapa verda que en el bon temps les abriga".
El reusenc i gran protector del monestir, Eduard Toda i Güell, en una visita realitzada l'any 1869 fa la següent descripció del bosc:
"Nosaltres veiérem per primera vegada el bosc de Poblet en 1869; es a dir, contemplaren les roques nues on havia estat, i els xeragalls convertits en torrenteres per falta de vegetació, ja que els arbres havien desapareguts tots".
La situació del bosc de Poblet era desoladora i en constant perill de ser venut o parcel•lat per a l’aprofitament agrícola. La sort però, farà costat a aquest bosc, molt probablement ajudat per les noves directrius forestals endegades pel Cos d’Enginyers de Monts i per la seva inclusió dins el Catàleg d’Utilitat Pública, l’any 1862. Així, sis anys més tard serà exceptuat de la venda per Reial Ordre de 10 de juny de 1871; llavors contava amb una superfície de 2.159 Ha. i era catalogat com "Monte Poblet" nom que perdurarà fins ser traspassat a la Generalitat de Catalunya l'any 1980.
Dos anys abans - el 1869 - podem constatar com aquest indret també és estudiat botànicament per Sebastià Vidal Soler, un reconegut enginyer de monts i també botànic del segle passat, que realitzà un recorregut per tot el riu Francolí, des de Tarragona fins a la seva capçalera (el bosc de Poblet), herboritzant diferents espècies vegetals per encàrrec de la “Comisión de la Flora Forestal Española”.
El 19 d’octubre de 1871 Hisenda entregà el “Monte Poblet” al Districte Forestal de Tarragona, exceptuant una franja de 250 hectàrees anomenada “les Albernadas”, les granges de Castellfollit, la Pena i el mas d’en Pagès, i altres petites porcions de terres a la plana de l'Ossa i a la plana del Missé, que van ser venudes a particulars durant el període en que el bosc va estar en venda.
Per tant, veiem com a partir d’aquests fets el bosc de Poblet queda reduït, especialment en la seva part nord, la més propera a la plana on hi havia les zones de conreu, que ja no seran recuperades com a bosc de l'Estat.
L’any 1898 el districte forestal aleshores de Castelló i Tarragona efectua una “Memoria preliminar del deslinde administrativo del monte del Estado denominado Poblet sito en término de Vimbodí”, aquest document manuscrit va dirigit al Governador de Tarragona per tal de ser aprovat i donar conformitat al començament de la fitació del bosc de l’Estat, justificant aquesta necessitat per les moltes diferències existents en els límits, especialment en la seva part nord, on hi ha la franja de terrenys anomenats les Abernades i que com ja hem comentat abans van ser venuts a propietaris particulars.
El 10 d’octubre de 1899 començà l’atermenament del bosc públic col•locant les fites en els seus límits, tasca portada a terme per l’enginyer de monts Juan Oliva.
La superfície total del bosc de Poblet era de 2.239,25 ha.. Durant aquest partionament també es van fitar les finques de la Pena, Castellfollit i el mas d’en Pagès enclavades dins del bosc públic.
Per concloure aquest apartat de la Desamortització direm que segurament ha estat l’etapa que més impacte va tenir sobre el bosc de Poblet, a part de la produïda al propi monestir. La seva destrucció, a més de la disminució de la seva extensió, va ser quasi total.