::Inici >Patrimoni cultural i arquitectònic

Patrimoni cultural i arquitectònic

El bosc de Poblet ha anat sempre, durant la seva llarga història, lligat al monestir cistercenc de Poblet.

L'explotació i gestió dels recursos del bosc també han deixat com a llegat un ric patrimoni arquitetònic.

El monestir cistercenc de Poblet

MonestirEl conjunt monàstic
El conjunt fou aixecat entre els segles XII i XVIII i ha estat restaurat modernament. Es composa de tres closos o recintes tancats. El primer recinte, al qual s'accedeix per l'antiga porteria (segle XVI), era destinat a les activitats agrícoles i industrials (magatzems, tallers, habitacions dels camperols, etc.).

La Porta Daurada (segle XV), fortificada, dóna entrada al segon recinte. Al mig de la plaça Major hi ha les restes de l'antic Hospital dels Pobres, amb la capella de Santa Caterina (1250), obra romànica tardana, altres dependències monàstiques i una esvelta creu de terme (segle XVI). Fora ja del recinte, dins els horts, hi veurem el Palau de l'Abat (1591-1776).

La magnífica Porta Reial, flanquejada per dues grans torres, dóna entrada al tercer recinte, protegit per les imponents muralles que féu bastir Pere III a partir de l’any 1366. També s'obre a la muralla la portalada barroca de l'església alçada al segle XVII pel duc de Cardona.

L'església
Construïda en temps del rei Alfons I (1162-1196). De planta basilical i tres naus separades per pilars cruciformes. La nau central és de volta apuntada i les laterals amb volta de creueria. La capçalera té un absis central i un deambulatori amb cinc capelles.

Al presbiteri veiem un magnífic retaule renaixentista d'alabastre realitzat per Damià Forment entre els anys 1527 i 1529. Als laterals del retaule trobem el Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa. Hi són enterrats els reis Jaume I, Pere III i Ferran I, amb les seves mullers, (al nord); i a l'altre costat Alfons I, Joan I i Joan II. En altres indrets de l'església hi ha les tombes d'Alfons IV i de Martí I l'Humà.



Els pous de gel

Pou de gel de la PenaAteses les temperatures frescals dels sectors ombrívols del Paratge, a partir de finals del segle XVII, es van bastir algunes construccions dedicades a la conservació del gel obtingut de les nevades hivernals o del procés de gelar aigua en basses de poca profunditat, que després es comercialitzava per a diverses finalitats o usos. Són els pous de gel que podem trobar actualment al sector del barranc de la Pena i a la part baixa del Paratge, prop de la granja Mitjana, i al recinte del monestir. El més important fou el pou de gel de la Pena, que més tard, a primers del segle XX, va servir com a habitacle pels enginyers i el personal forestal durant les tasPou Gel Mitjanaques de repoblacions forestals, i després com a capella.

L’obtenció del gel i emmagatzematge en aquests pous va ser anys enrera una indústria molt extensa per zones de muntanya.

Els pous de gel anaven lligats a l’existència de bases d’aigua amb poca profunditat on es glaçava l’aigua per després ser tallat el gel en blocs i empouar-los dins del pou separant les capes amb palla o rames.



Les cases forestals

Dins del bosc de Poblet trobarem tres cases forestals construïdes a principis del s.XX. Dos d’elles s’aixecaren en indrets on ja havia existit una granja cistercenca del monestir.
Casa forestal de la Pena La Pena. Granja medieval del monestir. Casa forestal construida a principis s.XX







El Titllar. Granja medieval del monestir. Casa forestal construida a principis s.XX


Casa forestal Titllar








Castellfollit. Casa forestal construida a principis s.XX


Casa forestal Castellfollit



El carboneig

CarboneraEl carboneig també va ser una practica habitual al Bosc de Poblet. Fins als anys cinquanta del segle XX s’aixecaren piles de llenya per obtenir carbó vegetal.



Granja de Castellfollit

Granja de CastellfolitActual granja de Castellfollit edificada sobre les restes de l'antiga granja que el monestir tenia en aquest indret per a explotar el bosc. Actualment el monjos cistercencs de Poblet la fan servir com a lloc de vacances o repòs.