::Inici >Camp de Tarragona i voltants

Camp de Tarragona i voltants




 
metrop1











Teatre del Patronat Obrer (Tarragona)

metropol2
Teatre del Patronat Obrer (Tarragona)

ximenis2
Casa Ximenis (Tarragona)

ximenis2
Barana de Casa Ximenis


gremi2
Llums del Misteri de la Pietat (Gremi de Pagesos - Tarragona)

sagratcor1
Estances del Sagrat Cor (Tarragona)

 sagratcor2
Capella del Sagrat Cor (Tarragona)
 
 TEATRE PATRONAT OBRER (METROPOL) (TARRAGONA) 1908-1909
Edifici de nova planta, s'havia discutit la possibilitat de que fos Gaudí l'autor del nou teatre, tanmateix l'arquitecte riudomenc va participar d'una reunió el 12 de setembre de 1907 per escoltar la proposta però finalment aquest va recomanar el seu col·laborador Jujol per emprendre l'obra. Es tracta d'un equipament que té poc a veure amb altres de similars. És un teatre obert, amb una presència de llum natural que trenca amb la idea tradicional de caixa fosca, les escales s'integren a la sala. Jujol va voler dotar aquest edifici d'una forta simbologia. El saló representa la Nau de l'Església que navega sortejant les onades. Té com a principal trets distintius la lluminositat i el moviment, transpira mediterraneitat en tot el seu conjunt. Va ser restaurat l'any 1993 per l'arquitecte Josep Ma. Llinàs.

CAPELLA DE LES OBLATES (TARRAGONA) (1913)

Ubicada al Portal del Carro de Tarragona, molt aprop de la capella de Sant Magí, la intervenció de l'arquitecte consisteix en aquest cas en una millora de la capella, molt austera tota ella, amb un enreixat de fusta amb la finalitat de mantenir separada la comunitat dels visitants fidels. El més destacable és el seu sostre presidit per una escultura representant l'esperit protegint simbolicament la comunitat religiosa amb una ornamentació pictòrica on hi predominen els daurats. És constatable la voluntat de Jujol per erigirse en protector d'aquesta comunitat en renunciar als emoluments corresponents a aquesta obra.

CASA XIMENIS (TARRAGONA) (1914)
Situada a la Baixada del Roser, 12, molt admirada pels seus esgrafiats de to asalmonat els traç dels quals recorda les puntes de coixí típiques de la indumentària dels canonges i per tant molt en relació a la condició del seu propietari membre del capítol catedralici. També rellevant per la inventiva de Jujol en aprofitar les baranes per incorporar-hi uns seients als extrems, al mateix temps enginyosa és la manera de resoldre la prolongació de l'escala fins a la nova entrada amb una barana caracteritzada per formes irregulars i espontànies.

CAMBRIL DEL CARME (TARRAGONA) (1917-1921) 

Adjudicada aquesta obra a Jujol per concurs que presentà el seu projecte sota el títol "Dignare me laudare te, Virgo sacrata". Perfilat per unes formes de marcat goticisme per ser aquest un requisit establert a les pròpies bases del concurs i harmonitzar així la nova obra amb la ja existent. La seva planta és poligonal i la originalitat més audaç es manifesta en els capitells formats per una pseudocinta de marcat moviment on hi ha transcrit el nom de Maria pel seu interior. Els coloms  de factura molt simple però amb l'impronta escultòrica de Jujol coronen els pinyons de cada arcada. Al centre s'erigeix l'agulla rematada per la Creu de Crist que descansa sobre la corona com atribut de la Mare de Déu. Algú, en el seu temps, fins i tot la va descriure com a "minúscula Sagrada Familia de la nostra ciutat"

LAPIDA BALSELLS (TARRAGONA) (1920)
Situada al terra de la capella de la Mare de Déu del Claustre, la composen tres lloses quadrades amb una sanefa perimetral de pedra grisa que les emmarca. Va ser un encàrrec edel Sr. Antoni Balsells i de Suelves, i s'executà als tallers de Josep Arana a Tarragona, marbrista-escultor que col·laborà profusament amb Jujol.

CAPELLA DE SANT FRANCESC (TARRAGONA) (1926)
Situada a la Rambla Vella de la ciutat de Tarragona la intervenció de Jujol consisteix en la decoració de tota una voltam amb predomini dels daurats l'arquitecte dibuixa unes rames de llorer (símbol de la victòria) en un entorn estelat i branques d'olivera com a símbol de la pau. Tot el conjunt es basa doncs en el missatge de que la pau franciscana porta a la victòria celestial. Tanmateix a les parets laterals també hi son presents  guirnaldes vegetals acomanyades d'aus fantàstiques, recurs habitual en la cosmografia jujoliana. La capella és il·luminada desde l'any 2006 per una làmpada de grans proporcions també jujolianam realitzada als tallers Magarolas de Tarragona.

GREMI DE PAGESOS DE SANT ISIDRE (1926-1931)

 Estretament vinculat per família a aquesta entitat degana, col·laborà activament en diverses intervencions tant en el temple de Sant Llorenç com en els objectes de culte que acull. La seva primera intervenció va ser el penó del Sant Sepulcre, l'any 1926. Quatre anys més tard es materialitzava el nou Sant Sepulcre que participaria a la processó fins l'any 1936. Un cop acabada la guerra Jujol dissenyà un nou misteri per  la talla barroca i una Pietat. En aquest cas i treballant en estret contacte amb l'escultor volgué immortalitzar el rostre de la seva esposa Teresa. Altres intervencions son uns taburets auxiliars per a la litúrgia, un mantell per a la Mare de Déu de la Pietat brodat en seda blava amb fil d'or. La policromia i el colorisme amb la impronta genuïna de l'arquitecte son presents a les talles de Sant Llorenç, Sant Isidre, i Sant Antoni. També dissenya les banderes tant del Sant Sepulcre com de la Pietat així com un cimal. El paviment de la capella també és de la seva autoria.

TARRAGONA COL·LEGI DEL SAGRAT COR (1926-1949)

Avui desaparegut pel trasllat de la seva comunitat, aquest col·legi estava ubicat al carrer Sant Agustí núm. 7. L'altar de la capella era una síntesi de l'audàcia jujoliana i els seus recursos, tres peanyes encaixades de forma imaginativa i un fons ametllat  per a la imatge del Sagrat Cor on s'hi podia llegir "Domine dilexi decorem domus tuaue". El mur absidial també condensava tot el cromatisme habitualment emprat per l'arquitecte. Una de les dependències més magistralment resoltes era el dormitori de dos pisos (conegut per les internes com "el barco") però que gràcies a les seves abertures permetia que una sola persona pogués vigilar les dues estances. Jujol sempre que li era possible tant en obra nova com en remodelacions tenia especial cura en il·luminar naturalment tots els espais i en aquest col·legi aquesta preocupació es posà de manifest d'una manera molt significativa. El sagrari de planta poligonal irregular, construit en ferro fou construit el 1942 i a les seves portes hi van soldades unes planxes en forma de pergamí. Actualment es manté el seu ús a la capella de l'actual col·legi.

 



anyell
Anyell a l'Església Parroquial de Constantí
creixell3
Projecte original del campanar de Creixell



montferri2
Santuari de Montferri, projecte original

pallaresos
Casa Solé (Els Pallaresos)


fortuny 
Casa Fortuny (Els Pallaresos)


pallaresos
Escoles Municipals (Els Pallaresos)

carreras2
Lampada a la capella de Mas Carreras (Roda de Barà)

vallmoll
Paviment a l'ermita del Roser (Vallmoll)


vistabella
Decoració interior a l'església de Vistabella



vendrell
Finestral a l'església de El Vendrell


vimbodi
Capella de N.S. Montserrat (Vimbodí)

guimera

 
Angel músic al retaule de Guimerà 

 
  TARRAGONA - CONVENT CLARETIANS (1944)

Per aquesta comunitat, l'arquitecte el·laborà dos esbossos per un sagrari. Avui dia es pot veure a la capella anomenada de Sant Agustí, a càrrec actualment dels jesuites de la ciutat. El motiu frontal que embelleix la porta del sagrari es un crismó amb una inscripció a les cintes que coronen aquesta obra on s'hi pot llegir "Ecce panis/nobis natus". Tot ell daurat amb inscripcions en vermell, negre i blau. La clau que permet obrir-lo també es obra jujoliana.

BONASTRE - TEMPLE PARROQUIAL (1940-1947)

Amb aquesta població Jujol hi mantenia uns estrets vincles familiars. La seva primera intervenció va ser en la nova talla escolpida per J.M. Martisella on Jujol hi prengué part especialment en la decoració de la indumentària i inscripcions de versicles al·lusius de la vida de la santa. Més tard dissenyà la Pica baptismal, tallada en l'anomenada "pedra de Santa Tecla". Les intervencions en aquest espai foren discontinues i algunes com el mateix altar foren destruïdes l'any 1964. El materials humils com els tubs "bergman" serviren per la construcció de set làmpades de quatre braços que encara es conseven. El 1944 es construí el sagrari de planta cilíndrica i coberta semiesfèrica tot ell en ferro policromat sensiblement afectat actualment per les humitats. Amb posterioritat va ser construit l'ostensori amb fusta tornejada però també desaparegué amb les reformes de 1964.

FONT DE BRAFIM (1926)

Aquesta obra va néixer de la necessitat de dotar d'una font l'entorn del santuari d'una font que pogués abastir-se de la cisterna construida amb anterioritat. El modelatge cilíndric d'un sortidor en forma d'au es coronat per una creu, construïda en ferro. Una al·legoria a Maria es pot llegir al seu pedestal. Al peu d'aquest una serp cargolada en aquest cas representant les forces de l'infern. Actualment no és operativa i part de la font ha estat remodelada amb l'afegit d'unes granotes alienes al disseny original.

CONSTANTÍ, TEMPLE PARROQUIAL (1911-1919)

Jujol comença a intervenir en aquesta església l'any 1911 amb les reixes de les capelles del Santíssim Sagrament i la de la Mare de Déu dels dolors, amb portella inclosa que facilita en gran mesura l'accès  a la capella sense haver de moure la reixa en el seu conjunt. Una solució funcional i estètica a l'hora. Dos anys més tard portà a terme la reforma del baptisteri, respectant la ubicació original de la pica baptismal. A la dècada dels seixanta es proveí la capella d'una nova pica baptismal respectant però l'antiga. Corona la reixa d'aquesta capella un anyell símbol de Sant Joan Baptista que descansa al seu temps sobre una esfera. Possiblement una de les millors escultures de Jujol doncs la gràcia del seu moviment junt amb una execució a partir de materials humils com la llauna, condensen l'estil jujolià en una de les seves obres de més bella factura. També son obra de l'arquitecte el raspatller de fusta del presbiteri on hi ha inscripcions que exalcen la figura de la martir patrona de la diocèsi Thecla i també alguna al·lusiva a Constantí, emperador romà fundador de la vila. Destacables també son els bancs dels fidels, la barana del presbiteri i els confessionaris.

CREIXELL - CORONAMENT DEL CAMPANAR (1917)

Els primers esboços daten de 1916 tot i que el projecte definitiu és de 1917. El coronament es soté per uns arts metal·lics construïts a la serralleria Almenara de Tarragona revestits al seu temps per maons intercalats amb pedres del terreny sense cap mena de desbastatge. A les cantonades s'erigeixen quatre imatges: Sant Joan de Mata, Sant Domènec de Guzmán, Sant Francesc d'Assís i Sant Lluís rei, tots ells defensors de la doctrina catòlica davant els albigeoss (1209-1229). Al capdamunt un panell en forma de lleó servia de parallamps actualment no es troba instal·lat pendent de retornar al seu espai original.

MONTFERRI - ERMITA DE MONTSERRAT (1925-1931)

Ja desde que el pare Vives li va proposar la idea Jujol l'acollí amb un entusiasme especial en tractarse d'un santuari marià. Les obres s'iniciaren el 1925 amb la col·laboració de bona part del veinat. La construcció vol recordar el perfil del massis muntanyenc que acull el monestir benedictí. Els blocs de ciment eren construits "in situ" així com les gelosies de forma hexagonal que amb les seves abertures en forma de cor inunden de llum natural la nau. La configuració de l'espai ve determinada per un conjunt d'arcs parabòl·lics sobre els quals es disposen gran nombre de voltes modelant al seu temps les característiques formes montserratines. L'organització del espai està acuradament estudiada per donar cabuda en un mateix àmbit el presbiteri i els fidels sota l'agulla central que corona una creu. Les obres quedaren interrompudes per diversos motius duran quasi mig segle reemprenent-se l'any 1987.

ELS PALLARESOS CASA BOFARULL (1913-1931)

Enllestí el projecte de reforma l'any 1914. Es tracta d'una masia d'us agrícola d'origens ancestrals. La seva reforma va ser profunda i tenia per objecta millorar tant la seva funcionalitat com la seva imatge. La galeria que dona a l'oest es sosté sobre un arc rebaixat de quasi deu metres, s'arrengleren en ella altres arcs construits en maó d'un aire mudèixer. La preocupació per l'aprofitament de les aigües pluvials l'empeny a construir diposits per a tal fi. La forja, el trencadís de ceràmica i els esgrafiats donen un caire alegre a tota la façana oest abocada sobre uns conreus de vinya que fins a dia d'avui han perdurat. Els interiors també al·legres i coloristes amb domini dels blaus i dels grocs amb la caixa d'escala com a espai més destacable. La torre mirador es coronada per un angel parallamps que gira en funció del vent que bufa.


ELS PALLARESOS - AJUNTAMENT - ESCOLES - 1920

Inicialment aquest edifici fou concebut com escola i jutjat. Dècades més tard esdevingué ajuntament i actualment es seu de l'espai Centre Jujol. Un dels aspectes més característics son les voltes aplanades d'àmplia llum que fan pràcticament innecessari cap mena d'embigat. Es tracta d'un edifici marcat per l'austeritat amb obertures pentagonals en punta una expressió del jujolisme més franciscà.

ELS PALLARESOS - CASA ANDREU 1920 - 1930

Aquesta reforma es portà a terme a partir de l'any 1920 en diferents etapes d'acord a les possibilitats que oferien els guanys derivats de les collites les quals representaven l'activitat principalment agrícola de la família. S'iniciaren les obres al celler i l'execució de la façana principal data de 1930. El vestíbul experimentà una reforma en profunditat i incorporà un enginyós joc d'escales per accedir a les dependències superiors. La creu de Sant Andreu es un recurs utilitzat per Jujol a l'hora de donar identitat a aquesta casa familiar. El rentamans del menjador va construirlo reciclant dos antics cantirs de coure aconseguint una obra d'una gran plasticitat i interès escultòric. És també especialment destacable el laminat de coure de l'antiga porta de fusta on la filigrana de l'arquitecte és visible i tangible a l'hora.

ELS PALLARESOS - TEMPLE PARROQUIAL - 1930/1945-47

Les primeres intervencions de l'arquitecte en aquest espai es centraren a la capella del Sant Crist on portà a terme una profusa decoració amb incisions i pintures interpretant ceps i sarments en al·lusió a la frase de Crist "Jo sóc el cep, vosaltres les sarments" Les làmpades que il·luminaven aquest espai també foren concebudes i executades pel propi Jujol i completà la reforma de la capella del Sant Crist amb una obertura abocinada. L'any 1945 reempren l'activitat al temple després dels estralls de la Guerra Civil.

ELS PALLARESOS - CASA SOLÉ (1942-44)

S'inicien les obres de reforma l'any 1927, coincidí aquesta obra amb l'execució d'altres grans creacions com el Palau del Vestit de l'Exposició Universal de Barcelona, obres a Sant Joan Despí  i Font Commemorativa de l'Exposició Universal. Jujol reorganitza l'espai de l'habitatge i fins el va dotar de petits elements que facilitaven la vida quotidiana com l'obertura que comunicaria la cuina amb la porta del carrer.

ELS PALLARESOS - CASA EMÍLIA FORTUNY (1943)

Jujol ja havia intervingut en aquest edifici l'any 1927 amb la construcció d'uns grans arcs al magatzem, la mort de l'arquitecte l'any 1949 va interrompre la progressió de les idees concebudes per aquest edifici i actualment el més destacable es la porta d'accès a la casa on maons i pedres sense desbastar configuren un arc de gran plasticitat.

RENAU - ERMITA DE LLORET (1926)

Es tracta d'una reforma que inclou tant el temple com la casa de l'ermità i que Jujol resolt amb pocs recursos i amb un llenguatge artístic molt franciscà. El rossetó concebut amb  sis puntes substituí una pobre obertura rodona. La petjada més personal de Jujol es apreciable en l'Esperit Sant que corona la trona.

RODA DE BARÀ - TEMPLE PARROQUIAL (1934/1939-41)

L'any 1935 foren presentats els projectes per a la mesa, paviment del presbiteri i finestrals i aquestes idees es materialitzaren abans del conflicte que deixà molt malmès el temple. La mesa és d'una sola peça i forma de sarcòfag. Tanmateix Jujol reempren la direcció de l'obra l'any 1939 presentant un ambiciós projecte per als altars laterals on a més d'intervenir en el mobiliari i decoració prengué part en la concepció i acabat artístics de la imatgeria. Altres elements visibles son un confessionari a l'estil de càtedra, un sòcol alt de fusta, el canzell, canelobres i profussa decoració en tot el conjunt.

RODA DE BARÀ - MAS CARRERAS (1935/1941-1946) 

Inicialment el projecte com molts altres tenia una audàcia i ambició molt destacables però les circumstàncies de l'època escapçaren en bona mesura les genials idees de l'arquitecte. Intervingué en la reordenació de l'espai com l'entrada principal i parterres, escala i altres elements secundaris. Tanmateix la reforma de la capella neogòtica va permetre que la creativitat de Jujol s'expressés sense més limitacions que les del mateix edifici. Així el presbiteri va ocupar l'espai de la sagristia i fins i tot va projectar un passadís per arribar al temple sense sortir a l'exterior malgrat que no s'arribà a materialitzar. Va perforar l'absis i dotà tot l'interior d'un fresc colorisme mediterrani amb un mobiliari que porta l'impronta inconfussible de l'arquitecte entre el qual destaquen les llànties que cal definirles com una magistral reinterpretació del neogoticisme. Actualment només es conserva la capella que pertany a l'Ajuntament.

LA SELVA DEL CAMP - TEMPLE PARROQUIAL (1947)

Per aquesta vila amb la que Jujol s'hi sentia especialment vinculat per l'origen del seu pare l'arquitecte dissenyà un fabulós retaule de grans proporcions atenent que es tracta d'un temple parroquial d'enormes dimensions. Malgrat l'entusiasme inicial la junta rectora no aprovà els projecte tal vegada per una excessiva preocupació pel cost final de l'obra. La impossibilitat de crear alguna obra per aquest municipi va deixar un record dolorós en la memòria de l'arquitecte.

VALLMOLL - ERMITA DEL ROSER (1925-1927)

Intervé en aquesta edifici del s. XVI amb gran cura per recuperar la devoció mariana del poble i al mateix temps representa una oportunitat especial per expressar el seu fervor marià personal. Presideix la f´çana un rosseto circunscrit per una guirnalda de roses i flanquejat per inscripcions marianes. Construí també una nova mesa que va ser destruïda l'any 1936 i dotà l'interior de llum i color amb el nou rossetó. El paviment que alterna ciment portland amb peces de marbre va representar per a l'arquitecte una magnífica oportunitat per expressar la més sincera devoció mariana amb dibuixos a l'àcid les inscripcions fetes personalment pel propi Jujol representen un valor afegit a la ja rica decoració interior d'aquesta petita ermita.

VISTABELLA - TEMPLE DEL SAGRAT COR (1917-1923)

Impulsà aquesta obra de nova planta Pere Mallafré veí de Vistabella que veia del tot necessari proveir a la vila d'un temple propi per facilitar l'assistència als oficis religiosos del veinat. Es tracta d'una visionària concepció de l'espai litúrgic que integra fidels i oficiants en un mateix recinte sense tanques ni obstacles. L'alçat igualment audaç com la planta quadrangular eleva a grans trets un volum piramidal coronat per una creu. Es tracta doncs d'un edifici integral amb una unitat constructiva que el converteixen en una de les obres més notables de l'arquitecte. Conjuntament amb el pintor Jujol decorà l'interior, on s'alternen els elements d'obra vista amb pintures murals de gran plasticitat i colorisme. Al·legories marianes i moixons de gran ritme i moviment captiven l'atenció dels visitants, el mateix Jujol en relació a aquesta obra afirmà:

"No és cosa corrent fer la primera església d'un poble; sustituir o reformar l'existent es dóna amb freqüència, però fer esglésies noves és cosa dels vells temps."

EL VENDRELL - TEMPLE PARROQUIAL 1930/1939-1949

L'arquitecte Jujol inicià la seva intervenció amb una reforma de la capella del Santíssim Sagrament i seguí treballant en altres elements fins l'esclat de la Guerra Civil. En acabar el conflicte Jujol reempren la reconstrucció d'un temple molt malmès projectant l'Altar Major, els altars de la Puríssima, Sant Josep, Santa Anna, el Sant Crist i la restauració de l'altar del Santíssim Sagrament on ja hi havia intervingut. Arribà a projectar uns vitralls per les capelles laterals que mai s'arribaren a executar. Tanmateix realitzà l'altar de Santa Anna, l'altar de Sant Josep, El 1942 crea un lluminós vitrall pera al rossetó que encercla la figura del Crist Salvador (titular del temple). El sobri paviment del presbiteri i la mesa de l'altar encaixen en un context on el barroquisme domina inqüestionablement.

VIMBODÍ - TEMPLE PARROQUIAL 1941

Una vegada més Jujol s'integra a l'estil dominant del temple, en aquest cas una nau gòtica del segle XIII. En una de les capelles laterals, Jujol crea un altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, en aquest cas tallada en alabastre i policromada pel mateix Jujol. El guardapols de la imatge recorda les singulars muntanyes catalanes. Al mateix temps completa el conjunt una mesa amb la Thau (simbol de la diòcesi) i un crismó. La capella es il·luminada per dues làmpades d'ingenyosa factura.

GUIMERÀ - TEMPLE PARROQUIAL 1940-1946

Jujol acudia sovint a aquesta vila de la Vall del riu Corb a estiuejar. Acabada la Guerra Civil i desprovist el temple del seu retaule neogòtic l'arquitecte reb l'encàrrec de construir-ne un de nou. En una primera fase construeix el Sagrari en ferro daurat i planta hexagonal i profussament decorat en el seu exterior. A partir de 1944 comença una segona fase del retaule presidit per Maria Assumpta. Bona part d'aquesta obra excepte alguns elements aeris va ser tallat pel seu marbrista de confiança Josep Arana. El angelets músics son una mostra de les capacitats escultòriques de Jujol i inconfusibles els trets dels seus rostres.