::Portada >Núm. 27: Juliol - Setembre >La vida no és somni

La vida no és somni

Es un dia com tants d’altres, en un País qualsevol, un home de 57 anys, es desperta en el llit d’un hospital amb un atac d’amnèsia, com a conseqüència d’un important xoc emocional. El metge li pregunta, si comença a recordar alguna cosa de la seva vida passada, el pacient li diu que no, però l’última nit a tingut un somni molt real. El metge li demana que li expliqui aquest somni. I comença així: En un país molt bonic i vivia un pagès que treballava de sol a sol, produint un fruit de color marró, rodó i brillant. Tota la regió vivia dominada per un Rei absolutista, que es deia : Julius. Aquest va decidir comprar molta quantitat d’aquest fruit marró a una altra regió llunyana, per cert no massa amiga. fruita secaAixò provocà que el preus d’aquest fruit fossin ruïnosos i com a conseqüència el genocidi de molts dels seus súbdits. Aquest pagès juntament amb altres companys seus, va demanar audiència al rei Julius, aquest va accedir a rebre’ls al seu immens i luxós palau, junt amb el seu ministre d’agricultura de nom: Brutus. El rei els digué que no podia prescindir d’uns importants acords comercials i per solucionar el problema del fruit marró atorgaria al sector d’aquest pagès que es deia Abraham unes compensacions econòmiques a canvi d’alguna contrapartida sense importància, signant tot seguit amb totes les parts en un preciós pergamí daurat. Passaren quatre anys i el rei es va oblidar totalment de les compensacions promeses als pagesos i aquests carregats de raó varen acordar de tallar els camins principals en el que els carruatges podien accedir al palau, cremant alguns dels seus arbres. Això no va agradar gens al rei, però després de molts esforços finalment va accedir a pagar aquestes compensacions. Per buscar les contrapartides demanà consell a la seva filla Morgana, es donava el cas que la filla del rei estava enamorada del fill d’Abraham i no era corresposta, el despit de la filla va fer que recomanés al seu pare el rei, que cada pagès per poder cobrar les compensacions, tenia de complir el següent : 1er. cada matí xiular l’himne nacional dessota la finestra del rei al sortir el sol. 2on cada pagès havia de brodar una bandera amb una banda de color vermell de les roses, una banda quatribarrada i una altre de color verd, aquesta bandera havia de donar la volta al seu regne, uns 1000 quilòmetres en total i 3a que cada pagès havia de matar un drac de foc cada dia ( resultant que aquests dracs s’havien extingit feia una pila d’anys. Aquestes condicions van provocar un tip de riure al rei i als pagesos la sensació de sentir-se estafats i humiliats, motejant de forma sarcàstica aquestes ajudes com a “mesures satàniques” i d’aquesta manera tan vexatòria s’acabava el somni.
El metge un tant sorprès, va preguntar al pacient: si recordava quin havia estat l’últim llibre que havia llegit. El pagès li contestà: “La vida es sueño” de Calderón de la Barca. Al metge se li va il·luminar la mirada i va contestar-li: ¡¡ Enhorabona !! gràcies a aquest llibre ja se el que t’ha passat. Mira això que has somniat no és altra cosa que un reflex de la teva vida passada i el xoc que t’havia produït l’amnèsia ha estat conseqüència de les mesures satàniques projectades al mon real. El metge continuà: amb el poc que jo se d’aquests fets, puc assegurar-te que en aquest cas, la realitat supera de llarg a la ficció. El pacient va quedar convençut de que això era així, mentre el metge, tot entraguardant una exultant i mal dissimulada satisfacció, va dir: Per poder donar-te l’alta, tan sols tres últimes preguntes: Recordes quin és el teu ofici?. Soc pagès, va contestar. Recordes en quin any estem?: 2007 va dir-li i finalment: saps quin és el nom del teu país? Catalunya. I el metge amorosament va dir-li aquestes paraules: REALMENT JA ESTÀ CURAT.

Miquel Taverna Balcells