Sputnik

Era el 4 d’0ctubre de 1957, quan cap al tard, en una freqüència determinada de la ràdio, vàrem sentir per primera vegada el: “bip,bip,bip...” un so molt característic. Era la senyal que transmetia el primer satèl·lit artificial del nostre planeta Terra, el Sputnik .

27_sputnik

La ciència humana havia aconseguit posar en òrbita un artefacte de fabricació pròpia. La Unió Soviètica havia sorprès el món, va fer coincidir el llançament amb la celebració del VIII Congrés Internacional d’Astronàutica de Barcelona, va ser una demostració de l’alt nivell assolit per la tècnica científica russa. Tot el món va quedar sorprès, ningú imaginava que Rússia estigués en disposició d’una tecnologia tan avançada. Totes les proves precedents s’havien fet en el més absolut secretisme, ningú sospitava una cosa semblant, els serveis secrets occidentals no havien detectat la més mínima informació al respecte. Dins la “guerra freda” que en aquella època sostenien la URSS i els Estats Units d’Amèrica, el llançament del primer satèl·lit, va ser una gran victòria mediàtica a favor dels russos.

El primer Sputnik, era de configuració esfèrica, amb quatre antenes i pesava vuitanta tres quilograms i mig, portava dues emissores de ràdio incorporades que transmetien informació a la terra, encara que científicament no era molta cosa, aconseguí un gran impacte propagandístic. Els que en aquella època disposàvem d’un aparell de ràdio, buscàvem sintonitzar les senyals radiofòniques que transmetia el Sputnik. No enteníem res, però poder escoltar el famós: ”bip,bip...” era tot una proesa.

Quatre setmanes més tard els russos posaren en òrbita l’Sputnik II, la novetat d’aquest segon llançament fou que portava a bord el primer ser viu que va solcar l’espai exterior, era la gosseta “Laika”.

El tercer Sputnik llançat el maig de 1958, pesava ja 1327 kg. i anava totalment equipat per la recerca científica. La URSS per demostrar la seva capacitat tècnica, va llençar el primer home en un vol orbital, el primer astronauta de la història de la humanitat: el rus Juri Gagarin, era el 12 d’abril de 1961. Més tard, llançaren un coet que va circumval·lar la Lluna i que va poder fotografiar per primera vegada la cara amagada del nostre satèl·lit natural, tot el món va poder veure com era l’altra cara enigmàtica de la Lluna.

La cursa espacial continuava i després dels satèl·lits tripulats vingueren les estacions òrbitals tripulades per tres o quatre astronautes, aquests passaven llargues temporades a les estacions i després quan arribava el relleu tornaven a casa, alguns astronautes han estat més d’un any vivint a l’espai i amb una manca total de gravitació, amb tots els inconvenients que això comporta.

Els americans van voler respondre a aquest desafiament tecnològic, conscients de la importància propagandística que estava adquirint la nova cursa per conquerir l’espai i també sobretot de la importància bèl·lica, no es pot oblidar que els enormes coets que transportaven els satèl·lits fins a la seva òrbita, també podien servir per transportar bombes atòmiques a llargues distàncies, aquest era en definitiva el motiu principal que tant russos com americans tenien per objectiu primordial. Era molt important pels russos poder demostrar que les ciutats més importants dels Estats Units d’Amèrica estaven a l’abast dels seus coets nuclears.

Els nord-americans en el primer intent de posar un satèl·lit en òrbita no reeixiren, el coet transportador va explotar mentre s’enlairava, això passava davant de tota la premsa internacional. Tornaren a intentar-ho i aquesta vegada, si que va sortit bé, un petit satèl·lit de quatre quilos i mig, però molt ben equipat amb aparells electrònics, donava voltes a la terra. Després vingueren altres fracassos i també nous satèl·lits cada vegada més grans. El president Kennedy conscient de la importància d’aquesta cursa espaial, va aprovar els pressupostos necessaris per poder enviar dos homes a la Lluna i tornar a la Terra. El juliol de 1969 l’astronauta americà Amstrong, va ser el primer home que posava el peu a la Lluna, guanyant-se un lloc en la història de la humanitat, només havien passat 12 anys del llançament del primer Sputnik rus.

Des de que van arribar a la Lluna sembla que la cursa per conquerir l’espai sideral hagi perdut interès. Actualment hi ha una estació sideral en òrbita i l’enviament d’astronautes per fer el relleu de la tripulació, s’ha convertit en una cosa rutinària. També de tant en tant es llença alguna sonda equipada amb instrumentació tècnica per explorar altres planetes del nostre sistema solar. Ara els llançaments son més científics i la seva prioritat és totalment pacífica. L’espai està ple de satèl·lits que tenen funcions molt diverses i ja no son dos els que competeixen, avui en dia hi ha molts països que disposen dels seus propis satèl·lits. Els satèl·lits artificials estan ajudant moltíssim a la ciència, sobretot en el camp de les telecomunicacions, on tenim la televisió per satèl·lit, el servei de telefonia i comunicació a grans distàncies, els G.P.S., i altres camps com la confecció de mapes cartogràfics, el servei meteorològic, etc. Tots depenem dels satèl·lits artificials per a la nostra progressió.

Avui en dia trobem la cosa més normal del món parlar dels satèl·lits artificials, però només fa 50 anys que varen començar. A. Pujals