Parlem-ne

El Somni Català

Fa uns quants anys el govern del president Jordi Pujol va posar en circulació un eslògan per motivar els catalans a fer les coses ben fetes i deia així: “La feina ben feta no te fronteres”. Eren els anys en que uns somiaven en veure Catalunya convertida en la Holanda del sud i d’altres volien veure aquí reproduït el sistema suec. Tot això ha quedat lluny i el somni català de voler ser un dels motors d’Europa, cada vegada es veu més difícil d’aconseguir.

Encara que fóssim una nació sense estat, estàvem cofois d’haver superat una dictadura que durant quasi quaranta anys volia arrasar-nos. Vam salvar els mots ( que diria el poeta ) i amb la immersió lingüística del català a les escoles i la TV autonòmica en català, confiàvem que la nostra cultura podria aguantar el cop. Estàvem satisfets de la nostra manera de ser i el país anava prosperant, teníem una economia envejable, comparant-la amb la de la resta de l’Estat. Parlant clar, ens crèiem “els reis del mambo”. Però ara s’ha acabat el somni i hem tingut un mal despertar, en poc temps hem passat de l’alegria al desencís.

En pocs anys hem augmentat un 25% la població de Catalunya, hem passat dels 6 milions als quasi 7’5 milions d’habitants. Ara ens trobem que falten metges i mestres per atendre a tothom com cal, als hospitals i centres sanitaris cada vegada s’allarguen més les llistes d’espera per qualsevol intervenció, ens falten guarderies i escoles per atendre tota la població d’una manera satisfactòria. Fa uns anys semblava que de cara al futur només ens farien falta geriàtrics, però ara amb l’augment de població que tenim, falta de tot. Aquest curs que hem començat hi ha més estudiants que mai en barracons. Catalunya en els últims anys és la zona d’Espanya que ha absorbit més immigració, amb tot això no vull dir que la culpa sigui dels immigrants, sinó que no s’ha fet prou amb equipaments, serveis i infraestructures per satisfer aquest augment de població. El que fa falta son més inversions a Catalunya per part del govern de Madrid, que en definitiva és qui té els diners de tots.

Perquè últimament estem patim una sèrie de desastres? Els trens de rodalies no van bé, les carreteres i autopistes queden col·lapsades, l’aeroport del Prat te problemes, falla l’electricitat i la Ciutat Comtal es queda a les fosques, etc. I l’ajuntament de Barcelona, el govern de la Generalitat i el govern de Madrid, tots diuen que la culpa es dels altres. Els que manen, ningú assumeix la seva responsabilitat. I les dues empreses que subministren i distribueixen l’electricitat s’acusen mútuament donant-se la culpa l’una a l’altra.

Els catalans som dels que paguem més impostos a Madrid i en canvi no ens donen les inversions necessàries. Perquè hem arribat a aquesta situació.? De l’època de la dictadura no cal ni parlar-ne, però el que és més greu és que, des de que hi ha la democràcia, a Catalunya cada any els diferents governs de Madrid, en aquesta qüestió tots son iguals, ens han esquilat quantitats enormes de diners per “arreglar” altres zones d’Espanya, per això a Madrid no volen publicar les balances fiscals, perquè no es vegin les diferències del que Catalunya paga en impostos i el que rep en inversions. Fa anys l’argument era que s’havia de donar prioritat a les zones menys desenvolupades de l’Estat espanyol, per poder reequilibrar el territori. D’això en deien i en diuen: Solidaritat. Això al llarg dels anys ha provocat que aquí hi hagués una manca d’inversions dels governs de Madrid siguin d’un color o d’un altre. Ara la situació s’ha capgirat, ara som nosaltres els que estem en una situació precària. L’única inversió que es va fer d’una manera destacable va ser abans del 1992, en motiu de les Olimpíades de Barcelona, però per que els “altres” no s’enfadessin els varen fer un tren nou de trinca, l’AVE Madrid - Sevilla. Ni el Felipe Gonzàlez, ni l’Aznar ni el Zapatero, no han arribat al nivell d’inversió que Catalunya necessita per la seva població i el seu desenvolupament.

Aquest any la inversió a Catalunya en infraestructures està pressupostada en el 14% de les inversions del ministeri de Foment, quan segons el nou Estatut de Catalunya aprovat ara fa poc més d’un any hauria de ser del 18’8% equivalent al PIB català. L’Estatut Català és una llei orgànica i com totes les lleis es va aprovar precisament per complir-la. Però tampoc no n’hi ha prou que a Madrid s’aprovin uns pressupostos generosos, segons el diari Avui, el 39% de les obres pressupostades del ministeri de Foment a Catalunya, ni es comencen.

tren.jpg

A Catalunya des de l’esfondrament del túnel del Carmel, per cert, encara s’ha d’aclarir perquè va passar, s’han anat succeint una sèrie de calamitats que sembla que ens hagin caigut a sobre les set plagues bíbliques i no han estat calamitats d’ordre natural, sinó que la causa podríem dir que ha estat la mala gestió.

Des de fa mesos que el trens de rodalies de la RENFE son un vertader desastre, hi ha trens que no funcionen, retards en els horaris, les avaries son constants, hi ha la manca d’un servei solvent, però el pitjor de tot és la falta d’informació als usuaris, que esperen a les andanes o als trens sense saber el que passa, son tantes les coses que el personal ha patit, que fa vergonya anomenar-les.

Si anem a l’aeroport del Prat, els retards en els vols, les pèrdues de maletes i les poques atencions al públic, estan donant una mala imatge de desgavell que fa pena.

Comencem les vacances i les autopistes queden col·lapsades amb cues de més de 70 quilòmetres, és que no hi havia ningú que vigilés?.

El 23 de juliol passat es quedaren a les fosques més d’un milió de persones a l’àrea de Barcelona ( o com diuen els de TV3 350.000 abonats ), es van haver de col·locar més de 160 transformadors ( amb la contaminació de fum, pudor i soroll ) repartits per tot Barcelona per poder donar llum, al cap d’un mes encara n’hi havia pels carrers. El més greu de tot va ser que inclús alguns hospitals es van quedar, per poc temps, sense electricitat i varen haver de suspendre operacions que tenien concertades. Segons els experts, tenim una xarxa elèctrica deficient, que és una de les causes de les apagades, tot i que aquesta vegada sembla que l’avaria no va ser causada per una sobretensió deguda a un excés de consum, com ha succeït en d’altres ocasions.

A Catalunya, Fecsa-Endesa obté el 25% del seu volum de negoci i només hi destina el 15% de les inversions, amb això queda demostrat que no podem anar bé. Segons el Pla de l’Energia de la generalitat de Catalunya 2006-2015, es preveu un augment del consum del 35%, per tant la portada d’electricitat de França cap aquí serà inevitable, si no ens volem quedar a les fosques. Abans el punt màxim de consum elèctric era a l’hivern amb les calefaccions, això ha canviat, ara el punt més alt de consum és a l’estiu quan fa més calor i els aires condicionats es posen en marxa, son els signes dels temps!.

Fecsa-Endesa que és l’empresa que subministra l’electricitat a tot Catalunya, te com a president el Sr. Pizarro, nomenat en l’època del Sr. Aznar i REE ( Red Elèctrica Espanyola ) que és l’empresa distribuïdora de l’electricitat té com a director el Sr Atienza, posat en aquest lloc pel Sr. José Montilla quan era ministre d’Indústria. L’assumpte de l’energia elèctrica depèn del ministeri d’Indústria i ara l’actual ministre és Joan Clos ( ex-alcalde de Barcelona ) i l’anterior ministre fou José Montilla, actual president de la Generalitat de Catalunya, si els socialistes manen a l’ajuntament de Barcelona des de fa trenta anys, la generalitat de Catalunya quasi quatre i al govern de Madrid tres anys, amb l’afegitó de que en l’etapa de Felipe Gonzàlez van manar catorze anys, com a mínim haurien de saber-ne alguna cosa de com estan les infraestructures del nostre país i perquè no s’han fet les inversions que fan falta. No val a excusar-se que si abans manaven uns o altres, des del moment en que van acceptar els càrrecs per manar, tenien l’obligació d’estar al corrent del que feia falta i si no podien fer tot el que convenia, la seva obligació era dir-ho, en el lloc i el moment adequat, però ara tothom està fugint d’estudi i la responsabilitat no la vol assumir ningú. I això és molt greu.

Aquest estiu tant el president del govern de Madrid Sr. Rodríguez Zapatero, com la ministra de Foment Sra. Álvarez han fet una visita llampec a Catalunya per veure la situació, i els dos han coincidit en que hem de tenir paciència que tot s’arreglarà al seu dia.

A mig mes d’agost varen venir els presidents d’Endesa i Red Elèctrica Espanyola a donar explicacions al Parlament de Catalunya, però no es va poder aclarir res!, ningú ha donat explicacions de la causa que va produir l’apagada de llum més important dels últims anys, només sabem que va caure un cable elèctric, però no sabem perquè va caure. La ministre de Foment Sra. Àlvarez va comparèixer al Congrès de Diputats a requeriment de tots els grups parlamentaris, les explicacions que va donar tampoc no van satisfer ningú fora del govern i en conseqüència, tots els altres, demanaren la seva dimissió, però en aquest país no dimiteix ningú, ni hi ha mai cap responsable quan les coses no van bé. Després de tot això que estem patint, a algú li pot estranyar que el 60% de catalans estiguin cada cop més insatisfets dels nostres actuals mandataris, tal com diuen les últimes enquestes.

Ni fets ni paraules, resumint podríem dir que les causes de tot plegat son tres: la manca d’inversions a Catalunya, el creixement de la població i la mala gestió del govern actual.

Aquest ha estat un estiu estrany, tant en la qüestió social com la climàtica. Qui sap quina tardor ens espera?.

Antoni Pujals