::Portada >Núm. 27: Juliol - Setembre >La veu de la Parròquia

La veu de la Parròquia

La Lluita Espiritual

La lluita espiritual, no és una lluita contra els altres homes, és una lluita positiva, no negativa. És una lluita de gran bellesa. És necessària per fer de la vida humana una obra d’art. En definitiva de fer una obra d’humanització, per poder conviure i fer un món més habitable.

Un dels aspectes més oblidats de la vida cristiana és la lluita espiritual. S’ha creat un buit existencial. Avui són pocs els qui coneixen l’art de la lluita espiritual: això fa que hagi tantes patologies humanes i psicològiques. La manca d’un mètode, d’una orientació de domini dels pensaments i de les temptacions. Les noves generacions viuen en una peresa que fuig de tot el que costa. D’aquí ve que si no hi ha una lluita pel recte pensament les depressions siguin caldo de cultiu persistent i no minvin.

El Papa Pius XII, deia: “El pecat del nostre segle és la pèrdua del sentit del pecat”. Era una observació que avui dia és una realitat. No se sap què és el pecat i les seves conseqüències i es cau en la ridiculització o en un eufemisme: la limitació, la caiguda, lo antiètic... Tampoc se n’és conscient de les repercussions que té a la psique el parlar dolent, el desitjar dolent, l’obrar dolent. El materialisme, el nihilisme i el relativisme que envolta l’ambient social de la nostra època ens porta fora de la lluita espiritual, la qual és necessària pel cristià per posar límit al mal i no ser dominat pels impulsos.

L’arrel de la reflexió de la lluita espiritual la tenim a l’Antic Testament, a Gn. 8, 21: “No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut”. O a Gn. 4, 7: “Si obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja però tu l’has de dominar”. Al Nou Testament ens narra les temptacions de Jesús, Mt. 4, 4.7.10: “L’home no viu només de pa”, “No temptis el Senyor, el teu Déu”, “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.

Un infant no té consciència de les temptacions, ni dels instints i els seus perills, serà en un procés educatiu que li farà sortir del caos per a esdevenir un home en relació amb les coses, amb els altres i amb si mateix. És la lluita amorosa de cada dia d’una mare pel seu fill petit per educar els instints i portar-lo a una realització harmoniosa. Així és la lluita espiritual del cristià que dura tota la vida per imitar a Jesucrist vencedor de les temptacions i del mal. Una lluita que durarà sempre per fer un home nou, madur i lliure.

Deia Orígens, que es coneix a l’home per la capacitat de lluita contra les temptacions: o es fa un home idòlatra o es fa un home lliure. Avui dia predomina la mentalitat psicoanalítica: l’home està dominat per l’inconscient, pot conèixer els seus instints però no dóna esperança per dominar-los. A la libido de la possessió troba dificultat per entendre que pot haver un Sant Francesc d’Assís que de ric es fa pobre. A la libido eròtica no troba sortida al negoci del sexe ni creu en altres alternatives d’humanització fraternal i espiritual. A la libido dominant no se n’adona que el desig de poder de les ideologies han estat catastròfics durant el segle XX. campanes

Un dels grans mals del nostre temps és el de la peresa, tenint una societat peresosa per manca de fe. A l’home d’avui li costa de viure, entendre i creure en la lluita espiritual.


Evarist Gómez, prvre.