::Portada >Núm. 27: Juliol - Setembre >La festa dels avis

La festa dels avis

El diumenge, 19 d’ agost, es va celebrar a la nostra vila la festa d’homenatge als avis en la seva 25na. edició. Abans, d’aquesta festa se’n deia l’homenatge a la vellesa. Aquest any els homenatjats, persones de més de vuitanta anys, érem 159, quantitat molt elevada per una densitat de població com la del nostre poble, d’uns dos mil habitants.

És una jornada anyal ben adequada i oportuna, com a reconeixement de tot el que aquestes persones grans del poble han contribuït, amb el seu treball i esforç de tota una llarga vida, a que s’hagi assolit el grau de benestar i prosperitat, que ara gaudim.
La jornada s’ha desenvolupat, seguint el mateix programa dels anys anteriors.

Els avis han assistit conjuntament a la Missa major i, en sortint de missa, a la plaça de dalt, els homenatjats, asseguts al seu lloc corresponent i, després d’una ballada de sardanes, han escoltat els breus parlaments del Sr. Batlle i d’alguns membres de la junta de l’ Agrupació dels Amics dels Avis, exalçant els valors de l’ancianitat i el motiu de la festa, i com en els anys anteriors, se’ls ha lliurat a cadascun d’ells un obsequi, enguany un magnífic termos ,que ben segur els serà a tots d’utilitat.

Després s’han reunit al casal, en un dinar de veritable germanor, en el que han pogut compartir entre ells records i vivències en una animada sobretaula .i els que viuen fora vila, retrobar-se amb els amics i companys d’infantesa i reviure uns moments entranyables i ja llunyans, que segurament els han omplert de goig.

Ja cap al tard, per a tothom ,a la plaça de les monges, s’ha fet un concert i una xocolatada amb coca, com a bell colofó de la jornada.

Voldria ara fer unes breus reflexions sobre l’efemèride breument descrita.

Els tres o quatre últims anys jo l’havia viscut com a simple espectador, però enguany ,complerts ja els vuitanta, m’ha tocat de viure-la com a protagonista i no m’hi acabava d’avenir. En aquesta edat tots, qui més qui menys, notem el pes dels anys i no tenim les mateixes energies de la joventut, ja som clients del banc del “si no fos”, però jo, gràcies a Déu, em trobo amb bona salut, i facultats, amb ganes de fer coses i projectes de futur i encara no m’acabo de creure, que tingui els anys que tinc. És un do de Déu, del que li’n dono gràcies del fons del cor.

L’organització ben reeixida ha anat a càrrec de l’ esmentada Agrupació Amics dels Avis ,que també té cura del casal- residència. Avui les residències geriàtriques ben gestionades són necessàries, atesa la situació actual de la societat moderna; però no són, ni molt menys, la solució ideal i desitjable per a la bona atenció i salut dels ancians. El lloc propi del on ha de transcórrer la vida dels avis és en el si de la pròpia família, en la llar que ells han fundat, on han nascut, i han crescut els seus fills i on han transcorregut els esdeveniments, joiosos o tristos, de la seva llarga vida. Es precisament en aquesta edat, quan els avis necessiten el calor de la presència dels fills i dels néts, que amb la seva infantil joia, els alegren i fan feliç la seva ancianitat.

Si ells amb sacrifici han pujat ells fills, i alguns nombrosa fillada, just és que, malgrat, les xacres pròpies de l’edat, els fills els cuidin amb el mateix amor i tendresa, que ells han rebut dels seus avui ancians pares. Es un deure d’amor i de justícia envers els progenitors i Déu faci, que torni el temps que la família la formaven els avis, els pares i els néts, tots unit en un mutu amor, que els agermanava i els feia feliços.

Mn. Isidre Saludes Rebull, pvre.