Editorial

L’estiu s’esdevé en un gran espai de llibertat amb la condició indispensable de que cap eixelebrat tingui l’ocurrència de calar foc al bosc o bé que la natura pugui desfermar-se amb una tempesta i provocar desfetes mai desitjades. Els dies s’allarguen i les vesprades conviden al retrobament, a la conversa distesa a la fresca i a les festes a l’aire lliure. El nostre poble no és cap excepció i el seguit de “saraus” comença tot just amb la celebració del solstici d’estiu amb la nit màgica de la revetlla de Sant Joan, seguit de la “melodia de boixets” en la concorreguda trobada de puntaires a la plaça del Mercadal la tarda del primer dissabte de juliol, continuant amb l’aplec de Sant Antoni, les festes de la urbanització de Portugal i, fins l’any passat, la gran paella d’arròs multitudinària, la suspensió de la qual, molts vilatans encara esperem una justificació convincent. Després, el primer diumenge d’agost, el romiatge tradicional al santuari de Puigcerver i en la vigília de la Mare de Déu d’agost, enguany hem viscut la primera experiència de la “Nit de la coca amb recapte” i el tercer diumenge d’agost la ja tradicional Festa de l’Homenatge als Avis i posteriorment el sopar del “Pataco”. Totes les celebracions arriben al seu punt culminant am l’esclat de la nostra Festa Major a les acaballes de setembre..

De tot el cicle estiuenc de festes, voldríem deturar-nos en una diada que ha anat arrelant en el cor dels alforgencs i que, sense gaires escarafalls s’ha esdevingut en tradicional. Fem referència a la que celebrem el tercer diumenge d’agost per tal d’homenatjar als nostres avis. Enguany s’ha assolit la vint-i-cinquena celebració. Voldríem compartir amb vosaltres amics lectors, la reflexió de que l’esmentada festa va començar amb 39 avis homenatjats. Diuen que el temps és un fabricant de realitats i aquesta realitat ens porta a l’estadística freda de que enguany han estat 159 els avis que han rebut l’homenatge. Això ens fa barrinar que en un poble petit com el nostre, el dels avis és un col·lectiu força important i que cal tenir molt en compte. A més heu de pensar que els avis homenatjats són els que ja han complert vuitanta anys. Penseu en les generacions que ja s’hi acosten, en la quantitat de jubilats o gent gran -com vulgueu- que han passat definitivament a la condició de “classes passives”.

La nostra societat ha abandonat la idea de la saviesa que s’adquireix amb l’edat i és per això que hem volgut dedicar varies pàgines de l’INFORMATIU de suport incondicional a aquest senzill homenatge als nostres vells.

El fenomen de l’envelliment de la població no correspon tan sols al nostre poble, ni de bon tros. Es tot el continent europeu que ja ho pateix. Cal tenir molta cura amb els politics que la saben molt llarga i son els primers en adonar-se’n de la importància d’aquest col·lectiu -d’altra banda tan fràgil- pels seus interessos electorals. Compte amb la falsedat de les seves promeses! . No ens deixem ensarronar.

Tots els que fem l’INFORMATIU volem desitjar-vos una bona Festa Major!

CONSELL DE REDACCIÓ