::Portada >Núm. 66: Juliol - Setembre >La Festa de Puigcerver

La Festa de Puigcerver

La tradicional festa que cada any Alforja dedica a honor de la nostra Patrona, la Mare de Déu de Puigcerver, enguany es va celebrar el diumenge dia 2 d’agost. Molta gent va pujar al santuari ja des de primeres hores del matí. Com és ja tradicional, a les 6 del matí es van ventar les campanes per a despertar a la gent i recordar-los que tenien una cita a la muntanya, on la Mare, que hi té el casal, els hi esperava.

La missa primera la va celebrar, a les 9 del matí, Mn. Josep Mª Ferrer, antic rector de Riudecols i fervent devot de Puigcerver. Els nombrosos assistents van omplir tots els bancs amb gent dreta darrera. Van ésser molts els que van voler honorar la Mare de Déu des de primera hora. A les 12 es va celebrar la missa major presidida per Mn. Evarist, rector de la parròquia, concelebrada amb Mn. Isidre. Hi van participar molts feligresos i els cants, dirigits pel Jordi Olivé , van solemnitzar-la encara més- El “Déu vos guard, Maria”, de l’entrada i el cant dels Goigs mentre es pujava al cambril a besar a la Mare de Déu, hi van posar aquell ambient propi de Puigcerver, que a tots els alforgetans tant ens agrada i emociona.

Des de que hi ha la carretera i la festa se celebra en diumenge, la jornada ha perdut aquell ambient tan bonic de quan s’hi passava a Puigcerver tot el dia i que els més grans recordem amb alegria i gens dissimulada nostàlgia. L’actual festa de Puigcerver ja no s’assembla gairebé gens amb aquella antiga festa del 5 d’agost, quan se sortia del poble i s’hi pujava molt matí, per tenir fresca durant la pujada i evitar el bat de sol, amb els animals per portar la minestra del dia i anar-hi a cavall els que no podien fer a peu el llarg trajecte, quan es resava la Salve a “la Capelleta” i, en enfilar els revolts des de la “Creu de formatge” els devots començaven el Rosari, del que se’n podien resar tots els quinze misteris fins arribar al santuari. La salutació a la Mare de Déu amb el cant d’arribada, l’esmorzar a les cel·les o sota l’ombra de les alzines i la missa solemne amb predicador foraster, el dinar en família, o en grup d’amics i la popular vetllada de la tarda al pla de la cisterna, tot esperant el Rosari i comiat amb el bes a la santa imatge i el cant de “l’Adeusiau” i el joiós retorn a casa, arrodonit amb la parada a Sant Antoni per refrescar-nos amb l’aigua de la font. Canvien els temps i hem d’adaptar-nos a les circumstàncies. L’important és que no minvi, ni decaigui la nostra devoció i amor a Puigcerver.

L’amor dels fills d’Alforja a Puigcerver és ben fort. Hi ha persones que normalment no van a missa i no freqüenten els actes de culte parroquials, que cada any pugen amb constància a Puigcerver i, per res del món, no es perden la missa del dia de la festa. Senyal que conserven en el seu cor l’amor a la Mare de Déu, que aprengueren de petits, i sabem que tota persona i tot poble que estima Maria té assegurada la seva salvació. Podem dir a la Mare de Déu amb el poeta: “Sigueu nostre escut, sigueu nostra guia, mai no s’ha perdut cap fill de Maria”.

Isidre Saludes, pvre.