Parlem-ne

No anem pel bon camí

Ja portem més d’un any encallats en una crisi econòmica que sembla no tenir solució a curt termini. Catalunya el motor que estirava cap endavant de l’economia espanyola, ara està perdent empenta, tot son entrebancs amb lleis feixugues, més burocràcia i una quantitat d’impostos cada vegada més alts. I el que és pitjor, l’esperit emprenedor tradicional del nostre poble està mal vist. Al govern hi ha manca de lideratge per poder sortir de la crisi, no ha entès que les coses han canviat i que en  situacions de crisi com l’actual la màxima prioritat ha d’ésser la creació de feina. Ajudar a les empreses a tirar endavant, sobretot perquè no pleguin les que estan instal·lades i donant facilitats a les que comencen. El Govern hauria d’explicar bé  quina classe de País vol i demostrar que treballa per aconseguir-ho. El nostre País s’aguanta gràcies a una xarxa amb una gran quantitat de petites i mitjanes empreses que omplen el territori donant feina a  molta gent. Calen actituds valentes de suport moral i material a les persones disposades a mantenir i crear nous llocs de treball. Catalunya ara és líder en el rànking d’empreses en suspensions de pagaments, en un any n’han plegat més de 6.000, algunes d’aquestes empreses anaven bé i han tingut de tancar per manca d’un préstec que els feia falta per poder aguantar. Aquesta sagnia d’empreses que  esapareixen
s’ha d’aturar, perquè això comporta  un augment considerable de l’atur, que és la lacra social més negativa que hi pot haver, és molt trist que hi hagi persones amb ganes de treballar i no puguin fer-ho. Com diu el vell proverbi: “Si li dones un peix menjarà  avui, si li dones una canya de pescar, podrà menjar cada dia”, no anem bé amb el sistema de: “ pa per avui i gana per demà”, s’ha de potenciar l’economia productiva, per crear riquesa, perquè si primer no es crea riquesa, després no se’n podrà repartir. Només podrem sortir de la crisi el dia que els llocs de treball nous que es creïn, superin els llocs de treball que es perden. Cal ajudar a les persones que estiguin disposades a assumir riscs per crear noves empreses i al mateix temps nous llocs de treball, per tant s’han de donar facilitats i ajudes a les persones amb mentalitat emprenedora per sortir d’aquest pou en el que estem.
L’esperit emprenedor tan arrelat a casa nostra s’està perdent, perquè és massa complicat crear qualsevol negoci i tirar endavant l’empresa que sigui amb les actuals condicions. El Govern de Madrid ha destinat mils i mils de milions d’euros per salvar la Gran Banca, mentrestant l’atur augmenta imparable, segons els economistes aviat arribarem al 20% d’aturats, això vol dir que un de cada cinc treballadors estarà a l’atur i segons els entesos abans d’acabar l’any estarem a prop dels 4 milions d’aturats. Per ara i tant només es veu alguna  petita actuació, com el Pla E d’obres públiques, la majoria son obres de segona categoria no imprescindibles, que abans de finalitzar l’any s’hauran acabat. I el pobre poble què? El poble el tenen entretingut amb projectes de noves lleis sobre l’avortament,  l’eutanàsia, la píndola de l’endemà i altres coses similars. Jordi Pujol deia fa pocs dies, sobre la llibertat i la justícia social, que per funcionar bé  la societat, necessita d’un nou IVA (Idees, Valors i Actituds ), que donin coherència, convicció i energia per tirar endavant el País. Aquest estiu els pagesos han tornat a les manifestacions, el preu de la fruita dolça està sota mínims  i ara s’hi han afegit el sector del vi i d’altres. Aquest any es presenta una bona collita pel que fa a la verema, sembla ser que la qualitat serà molt bona i també la quantitat, però el problema està com en la majoria de productes agraris en el preu, en el millor dels casos hi haurà el mateix preu que l’any passat, però hi ha compradors que ja han dit que només pagaran la meitat del preu d’altres anys. Hi ha comarques vitivinícoles en que alguns compradors es neguen a comprar la verema. També hi ha pagesos que encara han de cobrar la collita de raïm de l’any passat. Els excedents de vi es calculen en 140.000 Hl., si l’administració no intervé per poder destil·lar i convertir aquest vi en alcohol, el sector de la vinya farà un espetec, i que no diguin que no  es pot intervenir, perquè a la banca i al sector del motor si que hi han arribat molts diners. En el sector de l’olivera podria passar quelcom semblant, els preus de l’oli d’oliva ja fa uns quants anys que no augmenten, aquest any es preveu una excel·lent collita i encara hi ha excedents d’altres anys, la gran qualitat de l’oli i el vi que produïm a Catalunya no es suficient per trobar-hi una sortida com cal, arribats en aquest punt cal decidir si deixar-ho córrer o aguantar. Es necessari que el Conseller de Comerç i el d’Agricultura, facin alguna cosa positiva perquè tal com anem el camp no pot subsistir. Tant en les verdures com en la fruita dolça la diferència dels preus que es paguen en  origen al pagès i el preu que paga el consumidor és un escàndol. Si no es troba aviat una solució al sector de la vinya li podria passar com al sector de la fruita seca, quan als anys vuitanta va esdevenir de ser un sector potent i productiu a ser testimonial. En el Camp de Tarragona en els llocs on fa uns quants anys hi havia  avellaners ara es veuen terres ermes, si amb la vinya i l’olivera passa el mateix, Catalunya dintre d’uns anys serà un gran boscatge.
A. Pujals