Religions

Des de la nit dels temps els homes, com a espècie, van tenir consciència de la seva inferioritat dins el mon que els havia tocat viure. La natura era inclement amb ells, estaven indefensos davant els grans depredadors, davant la malaltia, davant els fenòmens meteorològics, la caça i la recol·lecció eren aleatòries, no controlaven ni entenien quasi res del que els passava. Totes aquestes circumstàncies van fer que comencessin a buscar explicacions en les forces ocultes de la natura assignant un esperit a cada animal, planta o manifestació meteorològica i intencions ocultes benèfiques o malèfiques a aquests esperits que havien de esser aplacades o estimulades, estem davant dels cultes animistes, que junt amb el culte als morts avantpassats configuren els primers sentiments amb intenció de transcendència.

El següent pas en el món espiritual va esser personalitzar en deus antropomorfes tots els poders de la natura, aquestos deus i deesses tenien sentiments humans i això els feia capriciosos e imprevisibles, és el politeisme típic de l’època grecoromana, de la mitologia escandinava i hindú.

Un cas particular és el budisme en que la gran esperança està en la reencarnació successiva fins arribar al nirvana.

Una evolució de les primitives religions, es la adopció per part de molts pobles de les dites religions del llibre, és a dir el judaisme, el cristianisme i el islamisme que representen l’escala mes elaborada dels sentiments religiosos amb el monoteisme i amb una voluntat de regulació de tots els aspectes de la vida dels seus fidels, ja que el poder els ve directament de Deu, els dogmes establers tenen vocació totalitària.

Per a un racionalista, el pas següent en la evolució de les religions hauria de esser el ateisme.

A partir del segle XIX el racionalisme i les idees democràtiques i liberals van començar a erosionar els poders absoluts a occident, entre ells els de la església, els avenços científics, van fer que molts fidels es qüestionessin els dogmes de l’església. Semblava que el futur seria el racionalisme en qüestió de creences. Però, oh sorpresa, en ple segle XX quan les esglésies estaven en plena davallada a occident, la gent s’apunta a multitud de sectes, algunes destructives de la voluntat de l’individuo, totes totalitàries i dogmàtiques, algunes molt atractives d’entrada, com l’ecologisme, les ONG , però moltes d’elles s’han convertit en un modus vivendi per als seus organitzadors.

Ningú controla ni supervisa el funcionament d’aquestes noves esglésies, no infringeixen, generalment, cap article del codi civil o penal, però el seu funcionament ètic en molts casos és com a mínim fosc.

Després d’aquesta reflexió queda la pregunta obligada, perquè els homes i dones del segle més il·lustrat i tecnològicament més avançat actuen d’aquesta manera?

La resposta només és una, la por a la llibertat. La llibertat és la paraula més lloada més emprada i més respectada a les nostres democràcies, també desgraciadament la llibertat és el menys exercit, molta gent s’omple la boca amb la paraula, però desitja que li planifiquin la vida, no vol córrer cap risc, no vol prendre cap decisió, ni personal ni política, demana autoritat, ma dura, capacitat de lideratge al seus caps, redueixen la llibertat a la llibertat de triar la pel·lícula que volen veure o al canal de televisió que volen sintonitzar,la resta que li donin servit.

La gent no vol exercí la llibertat ni en el camp del pensament, això ens ha convertit amb una societat hedonista, absolutament exigent amb els privilegis i absolutament deixada en les seves obligacions, ens comportem com nens petits mal criats, que volen tot i ara.

La llibertat és indissoluble de la responsabilitat, si no hi ha aquesta l’altre és un miratge i com a tal mentida.

Benet Sadurní