Entrevista

Josep Viñas i Juncosa, Alcalde d’Alforja

La cita ha coincidit amb una tarda a les acaballes de juliol, de xafogor poc suportable. L’alcalde ha arribat amb uns breus minuts de retard de l’hora convinguda i m’he entretingut una estona amb l’Aurora, la seva dona, fent comentaris banals de la calorada del dia que presagiava un agost tòrrid. Tot seguit s’ha presentat l’alcalde remugant disculpes pel retard. Una entrevista amb els arquitectes responsables del POUM s’havia perllongat més del previst. Servituds del càrrec. Ha volgut trobar un lloc airejat i fresc de la casa per desenvolupar l’entrevista amb comoditat. Sense més preàmbuls donem inici a la conversa.

- Hem assolit amb escreix l’equador de la legislatura actual i, quan vaig entrevistar-te per primera vegada com alcalde electe, encara no havien transcorregut els “cent dies de gràcia” que, tradicionalment, se li atorguen als polítics en el desenvolupament de la seva tasca. Ara, als dos anys i escaig de la teva presa de possessió, crec oportú tornar a fer petar la xerrada. Cal suposar de que ja tens una certa experiència... En primer lloc voldria saber quines sensacions personals i polítiques, quines il·lusions has deixat enrera quan ja estàs capficat de ple en l’entrellat de la política municipal.

- Anem a pams. D’il·lusions no n’he deixat cap. L’únic que si m’ha quedat palès en aquests dos anys que la tasca de posar-te al capdavant d’un ajuntament dona moments de satisfacció íntima i també moments de serenor i reflexió, no diré de reprimir sensacions, sinó de tenir un cert coratge per a prendre decisions i temperar situacions no sempre fàcils de solucionar i mesurar les decisions encertades. Puc assegurar-te que, sovint, és una tasca feixuga, un aprenentatge diari quan es tracta de l’experiència apassionant del bon funcionament d’un ajuntament. Les il·lusions que tu preguntaves, continuen intactes. Ara bé, tocant de peus a terra. Ara ja sé que no és fàcil dir “farem això” o “allò altre”. A més en un poble com el nostre on sovint depens bàsicament en el tema econòmic de les subvencions d’altres administracions, perquè les disponibilitats de fons propis son minses i les necessitats et superen. Aleshores et tornes més realista, barrinant sempre fins a on es pot arribar.

- Seguint el fil de la teva resposta, hi pensant amb l’entrevista convinguda, a la carpeta he guardat uns retalls dels diaris d’àmbit autonòmic de principis d’aquesta setmana amb uns titulars gens encoratjadors de que la crisi actual aboca als municipis a la fallida econòmica. Com està Alforja amb la qüestió del seu finançament particular...?

- Doncs ja que treus el tema, aprofito per contestar-te que Alforja, en la qüestió de l’auto – finançament depèn gairebé en un 90% d’altres administracions, motivat perquè la capacitat de recaptació financera del nostre ajuntament, ara per ara, és la que és: molt baixa. És baixa per si mateixa. No tenim grans indústries consolidades, en les quals reverteixin els impostos. També cal afegir de que estem molt desfasats –i estem treballant en aquest sentit – amb les taxes i impostos locals. Ja fa molts anys que no s’han actualitzat i per tant haurem de dedicar esforços i anar treballant poc a poc, dosificant-ho pas a pas, per posar al dia el tema dels impostos a nivell local que, repeteixo, estan per sota de la mitjana d’altres municipis de l’entorn.

- S’ha escrit i comentat abastament que el ram de la construcció és un dels més afectats per la crisi. L’ajuntament d’Alforja també pateix els efectes col·laterals, amb menys llicències d’obres i, conseqüentment, menys ingressos...?

- Jo diria que la crisi de la construcció és possible que ens afecti de ple en el segon semestre d’aquest any. El cert és que ara es troben paralitzades unes obres del passeig, a tocar a la cooperativa de les quals hi havia sol·licitada la llicència d’obres i també s’han retardat altres projectes com per exemple el que es pretenia fer a l’edifici del Cine Teatre Nou. Hem intentat de posar-nos en contacte amb l’empresa per arribar a un acord: que es fes l’enderroc del casalot i deixar el solar lliure per fer-lo servir d’aparcament en el centre del poble, a l’espera del començament de l’obra definitiva. Jo crec que es retardaran noves construccions., però que la gent continuarà fent reformes a les cases. Un dels nostres objectius principals és normalitzar les construccions irregulars que s’han anat realitzant al llarg dels últims anys. Em refereixo principalment a les urbanitzacions amb unes contribucions que no es corresponen, ni de bon tros, a l’espai edificat. Això creiem que pot repercutir amb uns ingressos addicionals que compensarien la manca d’obra nova i s’aprofitaria l’avinentesa per donar una solució a una situació irregular que ja es perllonga molts anys. Ja s’han iniciat converses amb els propietaris afectats.

- No deixem l’economia. Tinc entès que de la pedrera dels Crosos, concretament de l’empresa CUMESA, fa dos anys que no es cobren els 72000 euros establerts en concepte d’explotació. Quina és la realitat de la qüestió...?

- Bé, amb l’empresa CUMESA ens vam trobar a l’any 2007, que ja no havia fet el pagament dels 72000 euros convinguts amb l’ajuntament a l’any 2005. Al posar-nos en contacte amb l’esmentada empresa, per reclamar-los-hi aquesta quantitat, ens diuen que “aquest conveni havia estat molt pressionat, que ja havien fet el primer pagament i una despesa addicional de la construcció dels vestuaris de la piscina” argumentant que ja havien pagat amb escreix . L’excusa principal a la que s’han aferrat per no pagar aquesta quantitat des del 2007 és “que en el conveni signat, s’explicitava de que l’ajuntament d’Alforja assumia el compromís de que l’any 2007 tindria enllestit el Pla General d’Urbanisme” on es fixés l’àmbit de la seva activitat en 26 Ha. Donat el cas de que l’ajuntament no havia acabat de reflectir aquest conveni en el Pla General d’Urbanisme, ells entenien que l’ajuntament no havia complert amb el seu compromís i per tant estaven alliberats de complir amb el seu”. Conseqüentment deixaven de pagar la quantitat convinguda. El cas és que no han pagat el 2007, el 2008 i tampoc ho han fet en el que portem del 2009. Nosaltres estem en converses amb la gerència de CUMESA per tal d’arribar a una entesa. El tema però, ja pots entendre que és feixuc, de lenta i difícil solució.

- Amb quina situació es troba el projecte de construcció d’un nou complex escolar?

- Les gestions son llargues i sovint complicades. Podríem resumir-ho en que l’equip de govern de l’ajuntament és el primer en reconèixer de que les actuals instal·lacions escolars han quedat petites, pràcticament obsoletes, fins i tot les ampliacions que s’han fet, han minvat la capacitat del lloc destinat a esbarjo (pati). Estan en fase d’estudi possibles alternatives d’acord amb les exigències del Departament d’Ensenyament el qual no està disposat a una solució provisional i al cap de pocs anys, girar cua i tornar a plantejar-se una altra inversió. No obstant això, el consistori espera poder presentar un projecte definitiu inclòs dins del nou POUM. Les negociacions en aquest aspecte, avancen per bon camí.

- Continuem amb els projectes. En quina situació es troba actualment la portada de l’aigua del pou del mas de la Mata?

- De la portada de l’aigua del pou del mas de la Mata, existeix un projecte que es va incloure en el Pla d’Obres i Serveis d’aquest quatrieni i es va enllaçar amb les gestions que es van fer conjuntament amb l’ajuntament de Les Borges per pujar l’aigua del Consorci d’aigües de Tarragona, des d’una estació de bombament situada a la riera de Maspujols. El que s’ha descartat és la connexió amb el pou del mas de la Mata i la inversió prevista es destinarà per fer la canonada des dels dipòsits d’Alforja fins a l’estació receptora d’aigües a la planta de tractament de l’aigua que tenen a Les Borges, davant mateix del mas Blau, sempre comptant amb les nostres disponibilitats econòmiques. Perquè hem rebutjat la connexió amb el pou del mas de la Mata...? Per una raó ben senzilla. L’aigua d’aquest pou conté un excés de nitrats i no és aconsellable pel consum humà. Planificar una connexió per obtenir un aigua que s’ha de barrejar i tractar-la no és bo sanitàriament i menys econòmicament. A Les Borges disposen d’una planta d’osmosi construïda amb fons de la Unió Europea que val un dineral. Confiar amb l’altre projecte i la connexió amb el Consorci d’aigües de Tarragona, és el més raonable.

- Vam viure uns anys, concretament en la recta final de la legislatura anterior en que es parlava a tort i a dret del projecte del POUM i que el nou equip de govern de l’ajuntament va sotmetre a una revisió severa. Quan creus que serà possible l’aprovació del nou POUM...?

- Precisament avui hem mantingut una reunió de treball amb els arquitectes Figuerola i Zaguirre que havien treballat l’aprovació inicial del Pla d’Urbanisme. Entenem que ells tenen al seu abast tota la informació per respondre a les al·legacions presentades pels veïns d’Alforja. La majoria d’aquestes al·legacions s’han assumit donant-los-hi una solució i l’únic que s’ha fet és reduir l’àmbit urbanitzable.

- El període d’al·legacions ja està tancat...?

- El període d’al·legacions sobre l’aprovació inicial estava tancat. Ara el procés ha entrat en l’etapa de plasmar en els plànols inicials les al·legacions presentades i les rectificacions que es creguin convenients i presentar-les en una propera reunió que passarien a un Ple Extraordinari d’on podria sorgir una aprovació provisional. Això implica un altre termini per sotmetre el pla a informació pública i una segona possibilitat d’al·legacions abans de la seva aprovació final. La intenció del Consistori és poder presentar abans d’acabar l’any, aquesta segona fase. Pensem i desitgem que pel segon semestre de l’any vinent, un cop superats els tràmits legals, aconseguir l’aprovació definitiva del Pla General d’Urbanisme. Pensa que aquest és un dels reptes més importants i el compromís de l’equip de govern : deixar enllestit i aprovat l’esmentat Pla General d’Urbanisme en aquesta legislatura. Per a nosaltres, és prioritari.

- En la nostra primera entrevista, ja esmentada al principi, les obres d’ampliació de la Residència d’Avis estaven enllestides. La Residència és, sens dubte un orgull i un referent del poble. Al menys és aquesta la meva convicció personal. Em sobta però, el perquè s’ha trigat tant –més d’un any- a donar el permís d’inauguració amb el cost econòmic que suposava a l’Entitat que la gestiona. Fa dos anys, recordo que et plantejava la mateixa qüestió i el tema esdevingué en una polèmica i una resposta contundent del Josep Mª Duran.

- Efectivament, el tema és polèmic. Si parlem del retard de la inauguració de l’ampliació de la Residència d’Avis, cal suposar que es va donar l’autorització corresponent quan les obres havien superat tots els tràmits burocràtics i el vist i plau de les administracions implicades...

- En el Patronat que gestiona la Residència es dona la circumstància de que també hi formen part tres membres del Consistori. Em sembla, si més no, contradictori tot aquest enrenou...

- Potser el cas polèmic el va provocar el sorprenent canvi d’estatuts que es va aprovar un any abans de l’entrada del nou equip de govern. El Patronat no cal dir que gestiona el funcionament, però el responsable principal de la gestió és el gerent. Fa un parell de dies vàrem tenir una reunió en el si del Patronat en la que el gerent Josep Mª Duran ens va presentar un estat de comptes molt acurat i va donar explicacions dels projectes i de les reformes que calia fer a la part vella de la Residència i que les administracions exigeixen.

- Com alcalde et sents orgullós de tenir una Residència d’Avis, de la que, sortosament, gaudeix el poble...?

- Jo em sento orgullós de tenir una Residència d’aquestes característiques. Però potser, com tantes altres coses, m’hagués agradat més transparència al moment de fer aquests canvis estatutaris. Tal vegada i va mancar confiança per comunicar-nos el perquè de tot plegat. Crec que tots els veïns d’Alforja hem contribuït amb el nostre gra de sorra perquè aquesta Residència sigui una realitat i ens hem de sentir orgullosos col·lectivament. Pensa que al manteniment de la Residència, l’ajuntament hi té assignada una part molt important del Pla d’Acció Municipal de l’últim quatrieni per la consolidació d’aquest Casal. Tan sols demanem una capacitat de gestió eficaç.

- Donem un tomb a la conversa i passem a tocar temes més propers que, sens dubte, t’hauran afectat en la vessant personal i com alcalde. Què ha passat darrerament amb la brigada municipal en la que gairebé no hi queda cap dels seus components...?

- A la brigada municipal tenim una persona, l’Alfons, de baixa per llarga malaltia. Aquesta persona em va exposar a primers d’any de que l’havien d’operar i volia pre-jubilarse. Jo li vaig dir que s’esperés a finals d’any i ho podria fer amb el cent per cent de jubilació sense cap descompte del percentatge corresponent. Ho va acceptar des d’un principi. Li han fet l’operació i ara està de baixa mèdica. El cas de l’altre operari, és més problemàtic i de caire disciplinari. És un operari que s’ha negat reiteradament a fer feines que se li havien encomanat. Se li han obert dos expedients per incompliments greus, pels quals es podria arribar al final fins a provocar l’acomiadament sense cap dret a indemnització, però l’equip de govern, per no deixar-lo sense res, ha arribat a l’acord d’un “acomiadament improcedent”, negociant una certa quantitat econòmica. Aquesta mena de qüestions, t’ho confesso amb la mà al cor, t’afecten en l’aspecte personal. Et sap greu perquè els coneixes de tota la vida. Entendràs que això és diferent d’una empresa qualsevol on les relacions son més fredes. Però també crec que s’ha d’imposar un principi d’autoritat i que s’ha de respectar. Pots tenir el teu caràcter, et pots entendre més o menys amb les persones però mai contestar que “jo, això no ho faig” o “no em dona la gana de fer-ho”, sempre que la feina encomanada no sigui contra natura o diferent per la que has estat contractat. A més, si t’ho demanen amb respecte, has de respondre amb el mateix respecte. No pots fer-ho com diem aquí Alforja a “la xamberga”. A més s’han d’afegir altres problemes gens agradosos dels que prefereixo no entrar en detalls. Així estan les coses.

- Tinc apuntat un tema que, en realitat, és un problema no solament d’Alforja si no que s’ha escampat arreu. Es tracta de l’incivisme i, sobretot, de la gent normal que, un dia si i l’altre també, surt amb els seus gossos per que facin les seves necessitats biològiques. Quina és la teva opinió respecte aquesta qüestió...?

- És un tema en el que jo diria que cap d’aquestes persones que passegen el gos, els agradaria de trobar-se una cagarada dels animals al davant mateix de la porta de casa seva. Jo els demanaria la pràctica d’un civisme responsable. Si han de treure a passejar el gos, no els hi costa res de proveir-se d’una paper o d’una bossa de plàstic i recollir les defecacions dels animals i dipositar-les en una paperera o contenidor. Això és respectar a la resta dels teus veïns. El problema no és del gos –pobre animal -, és de l’amo del gos. Ja hauràs vist les circulars que hem pengat en tots els contenidors, fent una crida a la responsabilitat i al civisme. Ara tenim en projecte de col·locar unes papereres especials perquè la gent hi dipositi les defecacions dels gossos. Veurem si la mesura té l’efecte que esperem. Repeteixo: és una qüestió de civisme i faig una crida perquè es respecti i podem gaudir d’uns carrers nets.

- Voldria explicar-te una anècdota. López Rodó, va pronunciar una frase lapidària, que va passar a la història: “Sovint la política fa estranys companys de llit, no sempre d’acord amb les idees pròpies”. T’ho recordo perquè, davant de certs esdeveniments que s’han donat en el si del teu equip de govern, fins ventar-se abastament en aquest fòrum d’estilet esmolat amb molta cura, anomenat INTERNET, on s’ha penjat un escrit demolidor sobre una persona que avui ocupa una regidoria important i que manté un contenciós amb un company de consistori i altres fronts conflictius oberts. Quin final ha tingut aquest episodi lamentable si és que ja s’ha arribat a una solució...?

- Entenc perfectament de les persones de les que em parles.



Aquest és un tema exclusivament de relacions personals. Un problema de caràcters. Jo diria, això és indubtable, que dins de l’equip de govern s’hi troben dos grups polítics que son Esquerra Republicana i la coalició PSC- Progrés Municipal en el qual hi ha un repartiment de carteres. Al llarg d’aquests dos anys en el grup d’Esquerra Republicana s’ha esdevingut una renovació de càrrecs. El que ha succeït és que la relació personal entre dos dels regidors d’un grup i l’altre, no ha estat tot el correcte que caldria desitjar. És una qüestió d’antagonismes i de caràcters molt forts. Jo com àrbitre de la situació intento, millor dit, he intentat temperar les possibles discòrdies o sortides de to. Tinc molt clar quina és la meva funció com alcalde en aquesta qüestió gens agradosa. El motiu que va iniciar l’enfrontament i així els hi vaig transmetre en la meva reflexió, jo entenc que aquestes coses han de quedar a nivell de discussió interna de l’equip de govern i no traspassar els límits. Jo penso que l’error va ser formalitzar a través d’un mitjà de comunicació, aquestes desavinences amb uns comentaris molt “sui generis” i unes conclusions exclusivament particulars d’un tema determinant sobre la filiació política del regidor qüestionat. No és la primera vegada, ni serà l’última, que jo, o qualsevol altre membre de l’equip de govern, fem observacions o bé exposem opinions literalment contràries en una reunió o comissió. Aleshores, cal discutir-ho amb la força d’un diàleg constructiu i arribar a un consens. La llibertat d’opinions, sempre és profitosa. Tots hem de fer una reflexió en aquest sentit.

- En la introducció de l’entrevista he deixat clar que estem a l’equador d’aquesta legislatura i quan el pròxim INFORMATIU surti al carrer, ja tindrem a tocar la Festa Major. Podries fer un balanç del que han estat aquests dos anys de legislatura i un avançament del que serà la Festa Major...?

- Bé, estem ara a les acaballes de juliol i de la Festa Major no puc avançar-me als esdeveniments ja que molts actes es troben en el procés d’acabar-los d’arrodonir definitivament. Em consta que el regidor responsable està treballant-hi amb una dedicació especial per que la Festa sigui el més reeixida possible i poder gaudir-la a nivell de tot el veïnat, petits, joves i grans. Jo el que desitjaria és la participació de tothom. En quan al balanç d’aquests dos anys de legislatura i, concretament, de l’alcaldia, crec que el primer any va ser d’aprenentatge i ara, tot just a la meitat, crec sincerament que és positiu. No cal negar, - i mai ho faria- que han sorgit dificultats de tota mena. Altrament seria el pronòstic de com aniran els dos anys que ens resten, es a dir, consolidar els projectes iniciats i, sobretot, assolir el màxim d’objectius que ens vàrem fixar al començar la legislatura. Això ens donarà el nivell de solvència i el poble, quan sigui cridat a dipositar el seu vot, emetrà el judici inapel·lable, si hem complert amb les expectatives i les nostres promeses en la campanya electoral.

- Gràcies alcalde, per aquesta estona que has tingut la gentilesa de dedicar-me i a fi de bé del poble d’Alforja, et desitjo molta sort en la teva gestió.

Gonçal Evole