::Portada >Núm. 65: Abril - Juny >Valors i tradicions

Valors i tradicions

Alguns experts afirmen que allò que realment ens defineix com a societat son els nostres ORÍGENS adaptats de forma adequada als temps actuals basant-se com a principis fonamentals els nostres criteris en relació directa al temps i al lloc que ens ha tocat viure. Tot això ha d’estar cohesionat amb els valors tan físics com morals o socials.

Com a alforgenc crec que en el nostre poble ens podem sentir força orgullosos d’alguns d’aquests VALORS físics que hem assumit com a propis, com el nostre campanar, les muntanyes, les ermites o d’altres valors morals o socials, tals com el nostre peculiar caràcter extravertit o les nombroses activitats o inquietuds artístiques, etc...

Un d’aquests valors del nostre poble, perquè no? Podria ser perfectament l’ermita de Sant Antoni que tots coneixem i que físicament podem dir que està situada a poc menys d’un kilòmetre del poble al costat de la riera en un racó força acollidor, rodejat d’esponerosa vegetació amb una font d’aigua d’excel·lent qualitat.

Podem recordar els actes lúdics que es feien en el recinte de l’ermita amb aquelles bitlles de fusta d’alzina que l’ermità o ermitana de torn ens deixaven per passar agradables estones de lleure competitiu. Els valors socials també hi tenen cabuda en aquesta ermita destacant els multitudinaris aplecs de sardanes en els anys 60 com a portadors dels primers aires de llibertat i catalanisme en l’època franquista. Qui no recorda també les espectaculars carreres de cavalls, mules i rucs, el dia de la Benedicció dels animals, per Sant Antoni Abad, que alguns qualificaven humorísticament el 17 de gener com a sant Antoni dels rucs. Qui no recorda la costum de portar un ciri a sant Antoni, per donar les gràcies d’alguna petició concedida en aspectes tan variats com potser: una bona collita, una curació en el tema de la salut personal o simplement portar el ciri per demanar un nuvi o un bon casament. Podríem seguir recordant altres aspectes d’aquesta ermita, com el passar a beure aigua fresca de la font tot baixant de Puigcerver el dia de la festa o els plàcids passejos fins a l’ermita amb amics per gaudir d’una bona conversa en un espai encantador i beure l’aigua amb aquelles begudes com l’anís, la menta o granulats com el sidral, perquè la font juntament amb l’ermita i el seu entorn feréstec es el que li dona aquest racó un encant preciós o amb la mainada anar-hi a jugar a pilota on després preníem els clàssics anissos amb l’aigua fresca de la font. Records, costums o tradicions amb regust nostàlgic. D’uns temps que ja no tornaran, però que son agradables de recordar, perquè en la nostra manera de veure les coses, els que ho poguérem viure foren temps feliços.

Hem de mirar de no perdre aquests valors, ara sembla ser que tenim la sort que en la nostra ermita de Sant Antoni, hi ha entrat una ermitana nova, una persona que amb una bona dosi d’empenta està potenciant aquesta tasca de recuperar algunes d’aquestes costums, tradicions o valors que ens poden ajudar a conservar els nostres orígens. Crec que el nostre poble i la nostra gent s’ho mereixen.

Bona sort, Moni.

Miquel Taverna Balcells