::Portada >Núm. 65: Abril - Juny >La veu de la Parròquia

La veu de la Parròquia

Vicenç Ferrer, arrels i plenitud

Amb 16 anys és cridat a les files republicanes, durant la guerra del 36, a la Lleva del Biberó. Acabada la guerra, als anys 40 troba lloc per les seves inquietuds a través de l’Orde de la Companyia de Jesús. Orde creada per Sant Ignasi de Loiola, al segle XVI, en aquella situació històrica situada a la branca de la contrareforma catòlica destaca un èmfasi per l’espiritualitat de l’acció apostòlica. La imatge de la Companyia de Jesús anava com anell al dit al jove idealista, per la trajectòria d’aquest Orde d’heroisme, saviesa i grans ideals per un món millor. El 13 de febrer de 1952, Vicenç Ferrer arriba a Mumbai (India) com a missioner jesuïta. El contacte amb la gent i coneixent les seves necessitats va introduir un singular sistema de solidaritat anomenat “El miracle de donar”, consistent en petites ajudes econòmiques, assessorament tècnic per obtenir aigua pels cultius. Aquest activisme vers la dignificació de les capes de la població més pobre el va portar a una “revolució silenciosa” i també a experimentar la incomprensió per ésser estranger i per un context cultural centrat en les separacions de les castes, la situació dels intocables i la llei del karma. El seu activisme tan genuïnament arrelat a les arrels jueu cristianes en un món culturalment tan diferent com és l’indú feia créixer els anticossos que li va portar a l’expulsió de l’India l’any 1.968. Però tres mesos després d’abandonar l’India va rebre el permís gràcies al visat de la primera ministra Indira Gandhi que li va permetre tornar-hi. El 1.969 començarà la gran aventura fins a la seva mort a la regió més pobre: Anantapur, a l’Estat de Andhra Pradesh. Lloc on l’aigua com la sanitat i l’educació eren inexistents. Va ser aquí a “l’espera del miracle” que el va portar a la maduració i a la plenitud la seva personalitat. El 1970 deixa la Companyia de Jesús i contrau matrimoni amb Anne Perry, una periodista anglesa que havia estat al seu costat des del conflicte de la seva expulsió. En aquest context va néixer la Fundació Vicenç Ferrer a l’India, l’organització que sota el lideratge de Vicenç Ferrer contribueix al desenvolupament del districte d’Anantapur. Quan li van preguntar de quina religió era, Vicenç Ferrer va dir: de la religió de l’amor, sobre tot en un món tan dominat per la violència i la pobresa, només l’amor pot salvar-lo. La paràbola del bon samarità (Lc. 10,25-37) és universal i ben personal en cadascú de nosaltres. L’amor amb qui sembrem no quedarà infecund.

 

Mn. Evarist Gómez