::Portada >Núm. 64: Gener - Març >Les dues cares del vent

Les dues cares del vent

 

La cara objectiva: Després d’una tardor amb una activitat meteorològica important vàrem entrar a l’hivern 2008-09 amb un tipus de temps que col·loquialment podem qualificar de revoltat. Estadísticament quan es dona aquest fet acostuma a ser com a conseqüència d’una corrent de vents molt forts a la capa alta de la Troposfera ( uns 10.000 m. d’altitud ) que pot arribar als 400 km. per hora i que de vegades es pot ondular de forma capriciosa. Aquesta circumstància es va donar el dia 24 de gener d’aquest any, en que una borrasca molt profunda va circular a gran velocitat des d’el Cantàbric passant per França encaixonada entre dos centres d’altes pressions amb les isòbares molts juntes provocant un temporal de vent a bona part de la península Ibèrica i especialment a Catalunya. Les conseqüències d’aquest vent huracanat varen ser extraordinàriament destructives fent caure una gran quantitat d’arbres, pins i oliveres principalment, com també antenes de televisió, fumeres i algunes construccions.

 

Les bufades més fortes segons l’estació meteorològica de que disposo, instal·lada a la finca Les Pinedes, es va donar entre les 13 i les 16 hores, sobrepassant els 120 km. per hora, amb una màxima de 128’52. Cal dir que després d’observar les destrosses, es pot deduir sense equivocar-se que en llocs més oberts del terme alguns d’aquests cops de vent podien haver arribat perfectament als 150 km. per hora. Finalment remarcar que segons l’escala BEAUFORD es considera vent huracanat a partir dels 117 km. per hora.

 

La cara subjectiva: El dissabte 24 de gener es va despertar amb un cel clar, amb alguns boldrigots esqueixats baixant del N.O. amb una velocitat desfermada, mentre el vent anava guanyant embranzida i ja al migdia els seus xiulets destructius es deixaven sentir per tot el terme, com si el Deu EOLO s’anés enfurismant cada vegada més, ves a saber per a quins set sous... Pels vols del migdia va marxar la llum. Cap al tard mentre el cel s’enfosquia el vent huracanat seguia fent tota mena d’estralls al temps, al temps que la bona gent del poble s’anava arraulint a casa seva o sortia tímidament a comprar piles i espelmes per contrarestar la foscor. Per sort durant la fosca nit, el vent va anar minvant i a la matinada del diumenge s’havia convertit en una ventada normal amb un cel assolellat, que molts veïns aprofitaren per quantificar les destroces a la vegada que d’altres s’afanyaren en retirar arbres caiguts dins de la carretera que havia quedat tallada d’Alforja a Les Borges del Camp. No va ser fins el dilluns dia 26 després de les 9 del matí quan va tornar la llum al poble.

 

A la memòria de molts alforgencs va tornar el trist record dels aiguats del 10 d’octubre de 1994.

 

Després d’aquest fet cal reflexionar en quant a la capacitat de reacció de les persones tant a nivell de solidaritat, com de prevenció en l’aspecte personal i especialment de les autoritats responsables.

 

Confiem que en el futur el vent de la coherència solidària ens ajudi perquè sigui d’aquesta manera.

 


Miquel Taverna Balcells