::Portada >Núm. 63: Octubre - Desembre >La trilogia amb canvi

La trilogia amb canvi

Postguerra, expansió, transformació; avis, pares, fills; calderer, cavaller, mendicant

 

El que ha canviat

Quan Barcelona era la capital comercial i dinàmica, a Madrid podies beure aigua d’un canti amb un burret pels carrers a 50 cèntims el servei. En aquell temps fa més de 50 anys Catalunya tenia les millors infraestructures de l’època, en canvi ara compareu Barcelona amb Madrid!. A Reus hi havia molts exportadors de fruïts secs avui en dia ja veieu el que hi ha. Abans la il·lusió de molta gent era tenir un camp propi i aconseguir la independència social, avui en dia només es pensa en viure del “xollo” d’alguna subvenció o treballar de funcionari pel govern.

 

El que no canvia

Quan un govern arriba al poder a Espanya tenim quatre anys d’alegria, quatre anys de mentides i quatre anys de veritats. Per cert, a ningú li agraden els últims anys.

 

El que no canvia mai

El folklore andalús. El bon seny de Catalunya. A València no volen dependre del seu cosí català, prefereixen anar cap a Madrid. Les catedrals de Castella i Lleó, s’han convertit en fàbriques d’oci turístic.

Galícia, continua siguent un món apart.

 

Paraules que han canviat el sentit

Comare, abans alcavota i ara una caixa forta.

Cutre, abans una persona gasiva, miserable, roí i ara un lloc passat de moda i brut.

Bòdrio, abans menjar pels pobres fet de les sobres i ara una persona mal feta.

Pasta gansa, diners difícils de manejar i ara l’utilitzen els joves.

 

Canvis naturals

Els canvis generacionals durant segles han estat com l’esquena d’una serralada ondulada, amb la nostra generació s’ha trencat bruscament i no dic que sigui canvi el que poso com exemple. Abans s’havia de prometre molt si volies guanyar unes eleccions, avui sense prometre res ho pots aconseguir com la Chacón a Barcelona, fent la papallona va aconseguir la majoria, però això és solsament una volta per aconseguir el mateix. Canvi és fer camí com ho fa l’Estat de Benestar que implanta l’estalvi de tots cap a la seguretat social reemplaçant els fills en el deure d’autoprotegir als seus progenitors.

 

Coses que perduren

Quan plou el preu dels paraigües puja. Moviment, el que els germans Marx varen fer en la cabina del tren.

Si un negoci no és respectable deu ser un bon negoci. L’església va imposar el celibat per allà a l’any mil, d’aquesta manera cap hereder podia reclamar i l’herència anava a l’església. Els globalitzadors son aquells que se’n van a comprar al supermercat i no els agrada la tenda del poble. El poder està en mans de cinc o sis mil figures, els demés son figurants. El vent que tanca una porta, n’obra una altra.

 

David Bonet