A cau d'orella

Ens han "xafat" la nostra Festa Major

Els responsables de que aquest INFORMATIU arribi puntual a totes les llars del nostre poble ja hem iniciat la nostra davallada tardorenca particular. Això vol dir que tenim els anys suficients per haver viscut experiències i, per res del món, voldríem caure en nostàlgies de temps passats que, definitivament, ja no tornaran. Menys encara en la temptació de comparacions sempre difícils de pair, però després de viure la darrera Festa Major del nostre poble, permeteu-nos almenys el desfogament de proclamar als quatre vents que ens han xafat la “nostra” Festa Major. Lluny de la nostra intenció de donar consells a ningú - Déu ens guardi -, però si que voldríem exposar en aquestes ratlles les nostres reflexions lliures - faltaria més!- recordant els temps de la nostra adolescència i joventut i retre un sentit homenatge a aquelles “Comissions de Festes” que, amb la millor de les voluntats i manca de mitjans econòmics, organitzaven l’esdeveniment lúdic més important de l’any, amb la dèria de que, si més no, serveixin per esmenar errades de l’actual equip responsable, ja ens donaríem per satisfets.

En hem permès aquest preàmbul per dir-vos tot seguit de que creiem amb tota sinceritat que a les festes majors dels pobles, està tot inventat. Ens explicarem: S’han d’organitzar pensant amb la gent que encara les espera amb il·lusió i una certa nostàlgia. Hem de reconèixer de que les coses han canviat amb una celeritat de vertigen i ho hem d’acceptar, amb la resignació de les coses imposades per la modernitat. Els que ens quedem aquí, aferrats a les nostres tradicions, ens agrada el de sempre: una bona formació orquestral amb animadores, que ens ofereixin la tradicional ballada de sardanes a la plaça, un concert de tarda amb un repertori musical seleccionat per pair amb placidesa l’àpat de Festa Major i el lluïment espectacular del ball de nit. El concurs del “tir al plat” que al nostre poble i tenim bons afeccionats, el partit de futbol del segon dia i una altra orquestra pel ball de nit i acabar la festa el “dia del gos” amb una funció teatral d’un prestigi reconegut ja que avui en dia és impossible reeditar aquells “saraus” de la última nit de Festa Major amb la nostra inoblidable Orquestra Selecta. Quantes coses han canviat! Per millor…per pitjor..? Qui ho sap!

Val a dir que enguany hi havia una certa expectació prèvia pel programa que, un cop llegit, ens va decebre. Després d’uns quants anys, ens quedàvem sense el “pregoner de festes”. Per cert… a quines “autoritats” es va rebre...? Quins “alcaldes de la Vall d’Alforja” van trepitjar els nostres carrers...? Ningú ho sap. El concert tradicional, sempre tan esperat, va consistir amb l’actuació que ens van oferir els components del “Xavi Diaz Jazz Quintet” uns nois del Baix Penedès, amb un pavelló desoladament buit a on els pocs aplaudiments esclataren cortesos, distants, sense cap entusiasme. Perquè quina culpa tenien els cinc músics de trobar-se en un moment inadequat i en el lloc equivocat...? Per acabar d’arrodonir el dissabte - i fem nostres els comentaris “a cau d’orella” que hem sentit de molta gent- de que la “genuïna” “Salseta del Poble Sec”, ja es una formació orquestral a la que li ha passat el seu millor temps. La nostra Festa Major sempre ha gaudit del “glamour” de les grans orquestres gironines, amb espectacle i bona música. De l’acte de l’exhibició d’equitació i “Doma de Cavalls”, vàrem tenir la impressió de que més aviat es tractava d’un espectacle per un diumenge qualsevol, amb aquell “spiker” que semblava un locutor de Ràdio Tele-Taxi sortit de la factoria del Justo Molinero.

Resumint: A banda de la Mostra de Joves Intèrprets Alforgencs que es fa a l’Església parroquial, del correfoc i del cerca-vila dels gegants, que aconsegueixen treure molta gent al carrer el que és un motiu de joia, ha estat una Festa Major insípida, avorrida, descafeïnada, per oblidar. Llàstima de la supressió anys enrrera per una bretolada, de “la baixada de trastos” que ens feia passar un matí divertit de Festa Major. En la nostra opinió, lliure i sincera i de la que ens ha arribat de molts altres vilatans, la Festa Gran ha de tornar als orígens esplendorosos que l’havien enlairat per mèrits propis a una de les millors dels pobles de les rodalies. Estem convençuts de que tots hi sortiríem guanyant.

Gonçal Evole i Antoni Pujals