Democràcia

Sir Wiston Churchill, va dir que la democràcia és el pitjor sistema de govern, si excloem tots els altres. Estic personalment amb total acord amb aquestes paraules i amb el que volen expressar.

És un punt comú en tots els països occidentals democràtics que som hereus de la tradició democràtica Atenenca , considerada amb raó com el primer cas de la història.

Aquesta democràcia, avui no la podríem acceptar com a genuïna, ja que la Atenenca era una societat esclavista en la qual ni els esclaus ni les dones tenien dret de vot.

L’imperi Romà, durant el temps de la República va tenir una democràcia semblant a la grega i amb les mateixes limitacions, afegint-hi el que només el “pater families” tenia drets polítics. A partir dels emperadors, la democràcia va desaparèixer del sistema de govern, ja que els Prínceps tenien a les seves mans tots els poders de l’estat.

Durant tota l’edat mitjana i moderna s’accentua el poder dels reis, fins el punt de permetre al Rei Sol Lluis XIV , en el cim de l’absolutisme, dir “L’Etat c’est moi”.

Hem d’esperar fins a les revolucions americana i francesa per que les formes de govern democràtic tornin als països occidentals amb el sufragi , una constitució i la divisió de poders executiu ,legislatiu i judicial , a Espanya va tornar breument amb la constitució de 1812, aquestes revolucions van posar la nota en que la sobirania residia en la Nació, encara no residia en el poble. A efectes pràctics només una minoria tenien drets politics, a Espanya en el temps de la restauració Borbònica, les eleccions eren censatàries, és a dir que per poder votar s’havien de tenir unes rentes determinades, en algunes eleccions, el nombre d’electors a tot Espanya no arribaven a 300.000.

Durant tota l’edat moderna les lluites per part de les dones per aconseguir el dret de vot van ser èpiques i només es van fer efectives al segle XX.

Semblaria que amb aquests antecedents , la Constitució Espanyola de 1978, te totes les particularitats per a ser una constitució modèlica i en molts aspectes és així , però tot i fer concessions als diferents pobles que conviuen en aquest estat que es diu Espanya, mitjançant el dit Estat de les Autonomies, la realitat és que la sobirania, queda molt clara en la Constitució : resideix en el Poble Espanyol. És a dir qualsevol llei que implica un exercici de sobirania per part de qualsevol comunitat autònoma, és en certa manera una concessió de sobirania que fa el Poble Espanyol representat en les Corts Generals, per això tots els estatuts i demés lleis orgàniques s’han d’aprovar al parlament Espanyol. Des del punt de vista dels Catalans, hem d’acceptar que aconseguir sobirania com a poble diferenciat dins l’Estat és des del punt de vista jurídic impossible.

Volia arribar després d’aquesta llarga introducció , a la qüestió de l’Estatut i de la real possibilitat de que el Tribunal Constitucional retalli molt i deixi en la pràctica el text de l’Estatut en un no res. El nou Estatut de Catalunya, aprovat pel 89% del Parlament català i ratificat en un referèndum pel poble de Catalunya, no haurà servit de res, perquè ara el Tribunal Constitucional vol tornar a passar el “ribot” i aprimar-lo encara més, amb l’excusa que la Constitució Espanyola està per damunt de tot. Ara celebrem els trenta anys de la Constitució Espanyola, que ens te lligats de mans i peus com a poble català, perquè per a poder reformar aquesta Constitució es requereixen com a mínim 234 diputats espanyols favorables, noves eleccions, de nou 234 diputats favorables i referèndum a tot l’Estat. Per tant per aconseguir una reforma constitucional cal que els dos grans partits espanyolistes: PSOE i PP hi estiguin d’acord, no cal dir que si hem d’esperar que els dos partits espanyolistes es posin d’acord per fer alguna reforma no serà a favor nostre. I sense reformar la Constitució no podem anar gaire més lluny.

Voldria que tots els partits catalans que han estat dos anys fent agafar falses esperances a molta gent d’aquest país, expliquessin clarament que la sobirania està al parlament de Madrid, que els catalans només tenim sobirania com a membres del Pueblo Espanyol, que amb aquesta constitució no hi ha sortida , que és infantil pensar que un Estat que no permet que els pobles que en formen part puguin ni tant sols consultar als seus conciutadans sobre el seu futur, pugui en un futur reconèixer drets polítics sobirans a Catalunya.

Voldria que expliquessin també que Europa no és la solució, és clar que a Europa són els estats els que tenen estatus jurídic, i en aquests moments Europa no està per la unitat política , ni per les nacions sense estat ni amb les llengües minoritàries,fora d’una mica de folklore, la millor prova: el Maltés amb tres-cents mil parlants, te molta mes entitat que el Català amb més de deu milions.

Per tot això la pregunta inicial, Democràcia?, com la Atenenca , la Romana, les decimonòniques, que no permetien votar els esclaus ni les dones , ni els que no tenien rentes adients, avui estem exclosos de la DEMOCRÀCIA en majúscules els pobles sense drets, com nosaltres.

Benet Sadurní