::Portada >Núm. 63: Octubre - Desembre >En Jordi, veí de carrer

En Jordi, veí de carrer

Aquest passat mes d’octubre hem celebrat i commemorat a la nostra vila l’efemèride del quarantè aniversari de la fundació de la “Coral Floc”. No és molt freqüent que una entitat, o associació local, assoleixi els quaranta anys d’existència i d’activitat ininterrompuda,i per això valia la pena, no sols de recordar, sinó també de ressaltar el més dignament possible aquest esdeveniment.

Dels cantaires actuals de la coral, són pocs els que hi pertanyen des de la seva fundació. Es lògic que hi hagi hagut el relleu generacional,i que alguns dels fundadors no continuessin per diverses causes humanes, com succeeix en totes les empreses formades per persones. El fet que l’entitat hagi durat tant de temps i continuï encara amb nous projectes i il·lusions, vol dir que, al davant de la mateixa, hi ha persones constants,que senten aquest ideal i, malgrat les dificultats i contratemps-- que n’hi ha en totes les coses humanes-- perseveren en el treball i saben aglutinar els esforços i les persones per a tirar endavant el projecte iniciat. I si aquesta persona és el director, o el responsable de l’entitat, es pot dir que l’èxit està assegurat Així s’ha esdevingut en la “Coral Floc”: el treball, la il·lusió, la paciència i la constància del seu director, en Jordi Olivé, ha fet possible aquesta continuïtat i que la coral aconseguís un nivell d’interpretació molt elevat, no freqüent en entitats de pobles rurals, com el nostre.

Ben segur que, en aquest “Informatiu”, altres glossaran diversos aspectes d’aqueixa commemoració i de l’homenatge que la coral i el poble han fet al Jordi, jo només em vull circumscriure a l’aspecte del veïnatge. El Jordi és un veí del corraló de sant Antoni. Jo hi vaig néixer i hi vaig viure fins a l’edat dels quinze anys. Aleshores el Jordi no hi vivia; ell era veí del carrer Escala del cor; però la família de la Maria, la seva esposa, n’eren també veïns de tota la vida. Després d’haver-nos traslladat la nostra família a un altre carrer i de seixanta anys d’absència per part meva ,ara jo torno a viure al corraló de sant Antoni, del que en tinc tan bons records. Essent el nostre un carrer estret,no gaire llarg i sense sortida, fa que la relació entre els veïns sigui mes sovintejada, més sincera i cordial, i així ho era en el temps de la meva infantesa. Hi havia una relació quasi com de família. Ens ajudàvem uns als altres; de bon matí els homes guarnien al carrer els animals per anar cap al tros, uns al costat dels altres; les dones anaven juntes a la font o a comprar, sortien les tardes d’estiu a cosir al carrer, i a la fresca després de sopar,mantenint una conversa animada, que feia agradable la convivència; els infants podíem jugar al carrer amb tota tranquil·litat, ja que no hi transitava gairebé ningú, llevat de nosaltres.

Aleshores totes les cases del carrer estaven habitades i algunes famílies de les mateixes amb força membres,cosa que feia que el corraló fos un carrer animat i amb molta vida. Avui hi ha algunes cases tancades,no hi ha tants veïns,ni la vida d’abans. La gent està més reclosa a casa, tanmateix hi ha una bona relació de veïnatge; amb el Jordi mantenim una relació de confiança i amistat, no sovintejada,però sincera. Quan tenim més ocasió de relacionar-nos i parlar més llargament, i normalment de temes seriosos, és els diumenges i festes, en sortint de missa, quan, després de la tertúlia amb els amics a la placeta, retornem tots dos cap a casa nostra; .ens apreciem i hi ha confiança entre nosaltres dos i Déu vulgui que aquesta amistat i confiança de bon veïnatge duri força temps. Aquestes lletres volen ser una petita contribució al reconeixement del Jordi, no sols com a bon director de la coral, sinó també per les seves qualitats com a persona i amic.

Isidre Saludes, pvre.