Parlem-ne

Cap on va Alforja? (III)

Si donem un tomb pels nostres carrers i places veurem que van augmentant els cartells de cases en venda, alguns d’ells ja fa bastants mesos que hi son. També veurem que hi ha obres a mig fer i estan parades i d’altres que estan projectades i no se sap quan començaran. Això confirma que la crisi ja ha arribat al sector de la construcció d’Alforja..

En el sector agrícola, hem vist que la producció d’olives es manté estable, però sense que sigui cap negoci, només es manté en general per fer oli pel consum domèstic. En canvi la producció d’avellanes ha fet una baixada enorme, no és estrany si el preu de l’avellana ara està més baix que fa trenta anys. Què ens queda, canviar de cultiu? És molt difícil amb el terreny tant accidentat que tenim, hi ha massa serrets i rases i a més no tenim prou aigua per fer segons què. El sector ramader està sota mínims, si en l’agricultura no hi guanyem res, en les granges de porcs, portem més d’un any que cada mes s’hi ha d’afegir diners per poder subsistir.

El sector industrial d’Alforja no és molt extensiu, però té la seva importància relativa. Ara una de les empreses més importants no està en el seu millor moment. Aquí també ha arribat la crisi. Ja se que alguns diran que em faig pesat, perquè últimament repeteixo el mateix, però he d’insistir-hi, ara que s’està redactant un nou POUM, ha arribat l’hora que el nostre consistori posi en marxa un pla per poder tenir un nou polígon industrial, perquè si en el futur no hi ha sol disponible difícilment podran venir noves empreses a establir-se entre nosaltres. I un polígon no és fa en quatre dies, necessita alguns anys per arribar a consolidar-se.

En el nostre poble el sector comercial no acaba d’arrencar, en poc temps han plegat una floristeria, una peixateria, una peluqueria, una gasolinera i esperem que la llista no augmenti. Què ens passa? Uns diuen que estem massa a prop de Reus i això facilita que molts vilatans vagin a comprar-hi, també n’hi ha que diuen que hi ajuda que molta gent treballa a Reus i els hi ve de pas passar a comprar. Però si ho comparem amb altres pobles veïns per exemple Les Borges, veurem que te moltes més botigues que Alforja i és més a prop de Reus, per tant la distància no és problema, a Les Borges hi ha més gent que treballa a la capital de la comarca per tant això tampoc hauria de ser un impediment. Aleshores hem d’arribar a la conclusió que el problema que tenim ha de ser un altre. Que potser la gent te fòbia a les botigues locals ? no ho crec. Hem de buscar la resposta en una situació més complexa.

Alforja fa més de trenta anys era un poble en que dominava el sector agrícola i ramader. Aleshores començà una lenta però inexorable davallada d’aquest sector, els més inquiets van començar a estudiar i molt jovent va fer el salt del sector primari al terciari.

Però Alforja no tenia llocs de treball per acollir la gent que acabava la carrera, aquests trobaven feina lluny de casa i marxaven, i començà un èxode d’una part del jovent i això continuà any rere any, ara ens trobem que tenim molta gent d’Alforja, que està ben preparada però vivint a d’altres llocs, això ha provocat que un segment de la població que estaria més o menys entre els trenta i seixanta anys, estigui mig buit. Aquesta situació comporta que els que tindrien més poder adquisitiu i predisposats a invertir en un negoci, estan en un altre lloc. Pensem-ho bé, qui no té un germà, un fill o un parent que visqui a fora? La majoria son gent emprenedora i dinàmica. En el teixit social ara els trobem a faltar. Amb això no vull dir que els que hem quedat aquí no siguem capaços de fer coses, però hem de tenir en compte una cosa, el factor demogràfic, els que som d’Alforja de tota la vida, som pocs. El nostre poble últimament ha crescut, però no ens enganyem, la majoria tenen el nostre poble com a dormitori i res més.

Ens falta gent amb vocació empresarial com: el David Bonet, l’Adrià Riqué, el Joan Grifoll, Josep Lluís Lucena o l’Albert Joanpere. Hem de tenir en compte que perquè es creïn llocs de treball, hi ha d’haver empresaris.

Per tant si descartem el sector del comerç, el de l’agricultura, la ramaderia, la construcció, la indústria, que ens queda?

Alforja té un teixit associatiu molt ampli amb nombroses entitats de tota mena: culturals, esportives, etc. Si sobresortim en aquest aspecte és perquè tenim un sector amb inquietudsi en èpoques de crisi s’ha d’aprofitar tot i nosaltres hem d’aprofitar aquest factor humà que dona un aire cultural al nostre poble i el fa singular. A partir d’aquí crear unes infraestructures que puguin desenvolupar un atractiu que ens faci receptors d’una part del turisme massificat que tenim a només 20 km., a la costa. En primer lloc hem de trobar un logotip que tingui “ganxo”, que apropi Alforja als visitants i ens doni a conèixer amb una idea singular de les nostres possibilitats, el nostre reclam podria ser: ALFORJA, NATURA I CULTURA

Aquest estiu les festes de la fundació d’Alforja varen tenir un gran èxit de públic, es poden repetir de  diferent manera aprofitant d’altres ocasions i efemèrides. La Festa de l’Oli que organitza la Cooperativa Agrícola, cada vegada te un protagonisme més important, en nombre de visitants i de vendes. La Festa Castellera juntament amb la paella gegant donava a conèixer Alforja en un àmbit supra-comarcal i portava una gran afluència de gent.

Fa uns anys es van fer uns cursos magistrals de violí, que tingueren una gran ressonància cultural en tota la demarcació. També és podria crear un museu de la nostra història rural, que tingués el seu atractiu per fer venir visitants. Necessitem un revulsiu que incrementi el potencial humà per afavorir el nostre comerç local. Alforja no disposa de cap fonda o un petit hotel per poder passar una nit si venen forasters, això és un dèficit que hauríem de subsanar. El nostre entorn paisatgístic te grans possibilitats, que encara no estan aprofitades del tot. Es podria fer un camp de golf a Les Esplanes aprofitant l’aigua de la depuradora, que ara es perd.

En fi hi ha moltes coses que es podrien fer i ara aquí només hem volgut destacar-ne algunes. S’ha de tenir en compte que si el conreu va minvant, tal com succeeix actualment, dintre de pocs anys el bosc arribarà a prop del nucli urbà i això pot fer replantejar la situació actual i haurem de buscar vies alternatives.

Es qüestió d’anar buscant solucions perquè hi ha moltes coses pendents per fer, que podríem aprofitar.

Antoni Pujals