::Portada >Núm. 63: Octubre - Desembre >La veu de la Parròquia

La veu de la Parròquia

Enguany hem celebrat un punt de referència molt important per als alforgencs és el 850 aniversari de la carta de població. Cal reconèixer que tenim uns orígens, una pàtria, un passat... Ennobleix als pobles conèixer, viure i celebrar el seu passat perquè sense passat no hi ha futur. Només els irracionals estan desproveïts de pàtria i passat. Els animals no tenen la perspectiva del passat ni del futur tan sols instint de supervivència. Un home o una dona poden, en canvi, heretar les formes de vida, de pensament i d’experiència que van conquistar amb esforç tots els seus avantpassats i, així equipats, llançar-se a noves conquistes i aventures. Sense passat ferm no hi ha futur. Menjar, vestir-se, tenir llar i família, això és immediat; ningú no ho dubta. Celebrar l’aniversari dels nostres orígens ha d’omplir-nos de contingut i no quedar-nos en foc d’artifici. És descoratjador experimentar com es banalitza la cultura que hem heretat de generacions passades i d’arrels mil·lenàries. Dóna la impressió com si fos “el malestar de la cultura” de Freud que s’instal·la cada cert temps com a períodes d’adolescència que només són superats amb la maduresa d’una reconciliació, millora i acceptació del nostre passat. A Alforja som el que s’ha anat construint des de fa 4.000 anys a través de Jerusalem, Atenes i Roma. Això vol dir Bíblia, filosofia grega i dret romà. No tenir present aquesta civilització per a construir el nostre futur ens pot portar al desequilibri espiritual a no entendre la situació actual i a construir torres de Babel amb fonaments de fang. L’home occidental no és el de la civilització precolombina o xinesa. No pot renunciar a construir sobre la roca dels seus orígens, tot l’altre no passa de ser una quimera de moviments pendulars, de modes i matisos de “retro” o de “progre”de filies o fòbies. Davant de la perplexitat de la crisi econòmica actual es fa ressò de que s’ha de consumir perquè l’atur no augmenti com si l’home només fos un objecte de produir i consumir. Però quina resposta es pot donar quan es viu en la immediatesa?, es desconeixen les arrels del passat, s’han suprimit camins i espais per a la metafísica i a la plaça pública impera el “políticament correcte”. Cal conservar les riqueses antigues i afegir les novetats de les riqueses modernes, “el que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del tresor coses noves i coses velles” Mt.13,52.


Evarist Gómez, pvre.