A Josep Fusté

Amb motiu de la declaració de Josep Fusté com a Fill Il·lustre d’Alforja, des de les pàgines de l’Informatiu, també volem retre-li el nostre petit homenatge amb la publicació d’una de les nombroses poesies que ell va fer en el transcurs de la seva vida.

Des de la vessant de l’humanisme cristià d’en Josep Fusté, volem oferir aquesta obra seva que ve a ser com el seu particular cant espiritual.

Al bon Jesús

És que viure en Vós, aquí a la terra,
és ja de l’altra vida la naixença?
Per què puc corre des del pla a la serra
portant dintre el meu cor, pobre desferra,
a Vós que no cabeu en la grandesa immensa?
És que per mi el cel ja ha començat?
Per què, Jesús, sóc ara tan feliç?
És que hi baixeu l’oreig tot perfumat
d’aquell bell mar de dalt la immensitat,
o és que hi deixeu l’encís del Paradís?
És que és ja l’assaig d’aquell bell viure?
Potser el festeig d’aquell enllaç ha de ser etern?
Per què, Jesús, sóc tan feliç i sóc tan lliure,
i us tinc a Vós i puc amb Vós jugar i somriure
pelegrinant captiu per aquest trist hivern?
és que és hivern tan sols pel qui de Vós s’oblida
i va passant els anys en eix oblit.
Sou Vós, Jesús, qui em deu la vida
posant al nostre cor bella florida,
que en fa una primavera d’eixa nit.
Tant se val, eixa nit clara o gebrada
veniu a mi portant l’escalf del vostre estiu
i un jorn en vostre cel, més lluny que l’estelada,
podré jo contemplar amb faç desembenada
el trenc d’aquella albada del jorn definitiu.
Llavors, Jesús, les nostres dos mirades
reflexaran sense vels i fit a fit,
i els batecs dels nostres cors, com flames entrenades
adreçaran un càntic amb ses veus afinades
que eternament onejarà per l’infinit.

Josep Fusté