Parlem-ne

Cap a on va Alforja? (II)

En aquests moments estem atravessant una crisi econòmica mundial a causa de la fallida de les hipoteques nord-americanes, agreujat per l’augment del petroli, de les primeres matèries i dels aliments. I a nivell estatal la davallada immobiliària.

A casa nostra el problema és més complicat, perquè ara s’ha d’establir una nova normativa del finançament català, això és molt important perquè en depèn el pressupost de la Generalitat de Catalunya i de retruc també dels municipis catalans.

Per fi s’ha aconseguit que es fessin públiques les balances fiscals – el que Catalunya paga amb els seus impostos a Madrid i el que rep – el que ara s’ha fet públic correspon a l’any 2005 i ha quedat clar que Catalunya després de les Balears és la comunitat autònoma amb més dèficit fiscal, al voltant del 9% del PIB català ( producte interior brut ), aquest dèficit és la quantitat de diners que se’n van a Madrid i no tornen, són uns 14,000 milions d’euros a l’any que van cap a Madrid en “pla de solidaritat forçosa”. Després diuen que no hi ha diners, però “ haberlas ailas” que diuen els gallecs, el que passa és que només n’hi ha segons per a què i segons per a qui.

Es parla molt de l’espoli autonòmic, però a nivell municipal com estem? com se sostenen els ajuntaments?, d’aquest assumpte se’n parla molt poc, però ja fa anys que estem esperant una nova llei que pugui arreglar-ho. Per això fins ara molts ajuntaments, sobretot els de la costa i els propers a nuclis més grans, podien “fer bullir l’olla” gràcies als impostos i llicències d’obres, principalment sobre les noves edificacions i les vendes de sòl requalificat. La construcció ha estat la gran font d’ingressos de molts municipis. Aquests últims anys s’ha construït més a Espanya, que França, Anglaterra i Alemanya junts. Ara això s’ha acabat, amb la davallada de la construcció la cosa s’ha complicat, si aquesta crisi s’allarga molts municipis tindran seriosos problemes. En general l’administració municipal econòmicament està pitjor que l’autonòmica.

Alforja ha estat un cas diferent, fins fa pocs anys ha estat un poble que ha viscut de l’agricultura, no tenim grans empreses que paguin els seus impostos aquí al poble, ni hem tingut un gran creixement urbanístic al voltant del nucli històric, com d’altres pobles; el que sí hem tingut és el fenomen de les urbanitzacions, que varen començar en l’època franquista, d’una manera rudimentària i després a poc a poc han anat posant-se al dia.

Aquí hem pogut fer millores i obres de gran envergadura, perquè l’anterior alcalde Josep Mariné, sabia on havia d’anar a trucar per aconseguir subvencions, aquesta ha estat la realitat, a Alforja s’han fet moltes obres públiques com: la plaça del Castell, la de Les Monges, el carrer 11 de setembre ( amb el passatge subterrani pels cotxes ), la Casa de Cultura, un dipòsit d’aigua de 1000 m3, la millora del paviment de diversos carrers, el Polisportiu, el parc infantil i les dependències esportives del Parc, piscines, pistes de tenis, etc., sense haver d’incrementar la base recaptatòria gràcies als diners vinguts de fora.

Ara ens trobem en un moment crucial, s’està ultimant el procés de la redacció del nou POUM ( Pla d’ordenació urbanístic municipal ) això té una importància transcendental pel nostre poble. Segons com quedi establert, Alforja en el futur creixerà d’una manera o d’una altra, perquè no és el mateix dedicar l’espai per fomentar que es facin blocs de pisos o fer cases adossades o unifamiliars aïllades, fer el creixement cap a l’est o cap a l’oest. En la redacció del POUM ens estem jugant el futur d’Alforja, la nostra vila pot quedar com un poble amb el seu encant o convertir-se en un petit suburbi de Reus, en que només serem un poble dormitori.

En aquest nou POUM s’han de posar les bases pel futur del nostre poble, tenint molt present les necessitats en serveis públics – el més urgent incrementar la portada d’aigua - i preservant terrenys per poder fer els serveis bàsics del futur i sobretot poder fer un nou polígon industrial propiciant la vinguda de noves empreses que puguin instal·lar-se en el nostre municipi creant riquesa i llocs de treball. És important conservar la nostra personalitat de poble i al mateix temps que Alforja tingui vida. És molt significatiu que últimament estem perden part de la minsa xarxa comercial que ens queda, perquè pleguen les botigues?

S’acosten temps difícils i cal trobar solucions als problemes que tenim. Les grans decisions si el que es vol és que perdurin en el temps, s’han de pactar i fer-les per consens, és la millor manera de superar els moments de crisi. El que governa ha de marcar el camí mostrant la seva generositat i l’oposició el seu patriotisme. Fer les coses per unanimitat és difícil però no impossible i pot ajudar a donar una vitalitat que difícilment s’aconseguiria d’una altra manera.

Antoni Pujals