Reflexions

Quan era molt jove, vagi tenir l’oportunitat de
visitar el Vaticà. La meravella de la Capella Sixti-
na em va impressionar de tal manera que ja mai
l’oblidaré. Té la seva història que arriba a l’ànima.
Aquesta visió, absolutament inoblidable, s’ha que-
dat per sempre com a companya inseparable en el
meu viatge per la vida.
Quan la mà de Déu, sempre amatent, està envers
de la mà de l’home quan aquest se li acosta, quina
meravella és sentir que Déu està amb nosaltres!
Tan sols cal acostar-li la nostra mà. Aquesta lliber-
tat d’estar o no estar amb Ell, amb la seva bondat
immensa, ho respecta, per què Ell, sempre està
aquí: observant la nostra acció, sense jutjar si es
bo o es dolent.
Allò que nosaltres creiem que és un error o una
desgràcia, Ell ens dona l’oportunitat de fer-nos
més grans. En el meu caminar existeix el dolor i
moltes equivocacions però, gràcies a Ell, soc mi-
llor persona. Entenc doncs, l’error dels altres, com
també de qui el pateix.
Quina meravella saber que puc acostar-me a tots
per un igual...! Quina meravella de sentir l’alegria
dels altres...! Voleu saber per què...? Per qué
aquesta mà dreta del nostre Déu, estarà sempre
eternament amb nosaltres. Gràcies!
Dedicat a tot l’univers i al poble d’Alforja.

Franxesca Jesús Gómez Guasp