::Portada >Núm. 62: Juliol - Setembre >Col·laboracions (2)

Col·laboracions (2)

"Ganagot", un vi nostre

 

A l’albada del diumenge 27 de juliol, els carrers del nostre poble van aparèixer guarnits de festa com si les agulles del rellotge de l’emblemàtic campanar haguessin iniciat un compte enrera embogit fins retrobar-se en un antic mercat medieval, per commemorar els 850 anys de la fundació de la vila. En una de les “paradetes” muntades per l’esdeveniment, es presentava en societat un vi conreat, elaborat i embotellat en les nostres contrades, amb el nom suggeridor de “Ganagot”. En l’anvers de l’etiquetatge es pot llegir: “Vi Ganagot. Tarragona. Denominació d’origen. Elaborat i embotellat a la propietat per Tomás Llauradó i Reverchon. Mas del Botó. Vall de Cortiella. Alforja. Tarragona. Spain. 14’5% vol.” En el revers una altra etiqueta amb la llegenda: “Ramon de Ganagot va ser el primer senyor d’Alforja, terme que va rebre a l’any 1158 de Ramon Berenguer IV, pels seus serveis en la conquesta de Siurana. Una de les seves primeres funcions va ser promoure la repoblació de la Vall de Cortiella amb camperols i els seus conreus, entre ells la vinya. D’aquelles explotacions es manté el Mas del Botó, on les vinyes s’esglaonen de 600 a 700 m. Sobre el nivell del mar a la part solana de la vall” En poques línies, una lliçó de història. La notícia , sorprenent, la teníem davant dels nostres nassos i, encuriosits, s’hi vam acostar per conèixer de prop als promotors de la iniciativa. Ens varen atendre amb una amabilitat exquisida i, tot seguit de les presentacions com a responsables de l’INFORMATIU, ens van convidar a visitar la propietat situada en un extrem de la Vall de Cortiella.
Josep Ma Llauradó

Pensat i fet. La primera setmana d’agost, aprofitant les vacances, enfilem la N-420 on havíem concertat de trobar-nos amb el Josep M. Llauradó a la sortida de Riudecols. Tot seguit ens desviem per la carretera vella de Falset i ens enfilem per un trencall que ens condueix a una pista forestal fins arribar al Coll dels Feixos on trenquem per endinsar-nos pel camí antic de Porrera molt malmès. A la nostra esquerra hi trobem el Mas d’en Mestre en fase de reconstrucció a on, en el seu petit cementiri, reposen eternament les despulles i els somnis de glòria del general carlí José Antonio Mestre i March. A mesura de que anem avançant, el paisatge es torna cada cop més feréstec, inhòspit. Les ruïnes de Santa Maria de Cortiella, el mas d’en Arce, mas del Vicari, mas d’en Bover, mas del Fum, tots ells en una solitud paorosa, enderrocats, fantasmagòrics que ens recorden llegendes de cristians càtars fugitius, refugiats en aquells paratges i convertits en camperols submisos a la voluntat del “senyor” d’aquelles terres, fins arribar al Mas d’en Botó, a on ensopeguem amb una sorpresa de tot punt inesperada. Adossada a l’antic mas, s’ha construït una edificació esplèndida, ferma, de nova planta que trenca amb la desolació feréstec del paisatge. Es la propietat dels germans Llauradó i Reverchon. El nostre amfitrió, en Josep M. Ens ha preparat una rebuda cordial. En una estança de la casa, endreçada per als visitants, ens té preparada una taula amb talls de coca amb recapte i per pair-la delerosament, un parells d’ampolles de “Ganagot”. Amb aquest ingredients i el vi lliscant entranyes avall, aviat improvisem una taula rodona que s’esdevé en una tertúlia sucosa i animada.

 

- Josep Maria, el primer que se’ns passa pel cap és la sorpresa de trobar-nos amb una persona tan jove. “Qué hace un chico como tú en un lugar como este...” Tindries cap inconvenient d’explicar-nos la vostra decisió de venir en aquest cul de món feréstec i solitari i res menys que muntar unes instal·lacions modernes i envejables...?

- Jo estic relacionat amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on soc professor d’enologia. Amb el meu germà Tomás, tenim aquesta finca del nostre pare i ja fa vint-i-cinc anys que se’ns va acudir el projecte i vàrem començar l’explotació i a conrear la vinya , ampliant plantacions. En realitat, el meu germà és l’agricultor i titular principal i jo soc l’enòleg assessor i l’ajudo en les qüestions tècniques i d’elaboració.

- Pel que ens dius, deduïm que el vostre tarannà és més aviat vocacional, res a veure amb l’urbanita fastiguejat de l’estrès de la ciutat, enyoradís de pau i solitud...

.- Tal vegada una mica de tot plegat. Ja us he dit que és tracta d’una finca que tenia el meu pare i que ell la feia servir per venir de caça amb la gent de Porrera i el meu germà i jo vam decidir explotar-la i donar-li un altre ús, recuperant el conreu de la vinya.

- Doncs, en un primer cop d’ull, el projecte si més no arriscat, ha tingut la seva compensació-

- La primera collita, considerada com a tal, correspon a l’any 2005, ha sortit ara al mercat i encara no està elaborada aquí, ja que vam haver de llogar un celler i el nostre “bateig” oficial, parlant comercialment, va ser a Santiago de Compostela aprofitant la invitació que vàrem rebre del Departament d’Agricultura de la Xunta de Galicia, per mediació d’una societat anomenada “PRODECA” (Promoció de productes catalans). Després una fira de vins a Tarragona i fa unes setmanes al Mercat Medieval amb motiu dels 850 anys de la Fundació d’Alforja.

- “Ganagot” un nom per un vi i la “Denominació d’Origen Tarragona”...

- Vaig investigar l’origen medieval de la propietat de la Vall de Cortiella i estirant del fil de la història et trobes al primer “senyor” del terme d’Alforja, donació que havia rebut l’any 1158 de Ramon Berenguer IV. El nom de “Ganagot” des de un principi ens va semblar d’una sonoritat rotunda, agradosa, arrelat amb la història profunda de les terres on s’ha conreat. En quan a la “Denominació d’Origen Tarragona”, d’un vi que per la seva elaboració i graduació és un Priorat autèntic, ve donada per que la Vall de Cortiella s’escau just en el límit de la partió amb el terme de Porrera i ja no pertany al Priorat. Per això hem tingut d’acollir-nos a la “Denominació d’Origen Tarragona”.

A la nostra arribada, poc abans del refrigeri i la conversa de que hem gaudit al voltant de la taula, en Josep M. Llauradó ens ha convidat a un recorregut pausat per unes instal·lacions d’avantguarda en las que no hi manca cap detall per la elaboració silent i acurada d’un vi excel·lent. L’electricitat funciona amb generadors, la trepitjadora de la verema que penetra a través d’una rampa exterior, les sitjas enormes d’acer inoxidable, les botes de roure d’Allier , a on el vi reposa durant dotze mesos i sis mesos a l’ampolla. La propietat té una extensió de 50 Ha. de les quals solament 5 ha. estan conreades i que els germans Llauradó pensen ampliar segons les possibilitats i demanda del mercat Acabem el nostre recorregut en el “celleret” que han muntat a l’ombra acollidora de l’antic Mas del Botó, respectant l’estructura original amb les reformes imprescindibles per tal d’evitar l’enderrocament, la qual cosa entenem que li dona un toc inconfusible d’autenticitat.

 

En el decurs de la conversa un dels contertulians li etziba al Josep M. “Qualsevol persona que s’endinsi per aquestes solituds feréstecs i ensopegui amb aquesta explotació, de ben segur que pensarà que és obra d’un parell de “bojos”...

 

Un somriure displicent il·lumina el rostre del Josep M., entenen l’abast de la ironia, abans de donar-nos una resposta convincent:

- El nostre tarannà no és qüestió d’un esnobisme sobtat posat d’actualitat per reconegudes figures de la cançó i del món mediàtic. Nosaltres ho fem per vocació, per que sempre ens ha agradat la cultura del vi que és la nostra passió. A mi com a enòleg i al meu germà per que gaudeix del conreu de la vinya. Aquesta és una inversió a llarg termini que anem amortitzant poc a poc. Volem aconseguir un producte selectiu i una comercialització d’acord amb la seva qualitat. A Tarragona ho venen en un parell de botigues especialitzades. Estem en tractesamb botigues de Reus. A Cambrils ja tenim una botiga a on el venen. A Barcelona se’n farà càrrec un distribuïdor molt important. A Girona, un tal Grau, distribuïdor de bons vins, també ha acceptat de bon grat el nostre producte. En quan a l’exportació ja la tenim encarrilada i és distribueix a Bélgica, Alemanya, Suïssa... i volem fer el salt a l’altra banda de l’Atlàntic i distribuir-lo als Estats Units, un gran mercat en el que els nostre vins gaudeixen d’una respectable consideració.

Tan de bo aquests projectes es facin realitat i volem augurar-los als germans Llauradó un èxit esclatant, que compensi la realitat de la feina ben feta i que el nom de “Ganagot” i del nostre poble, s’escampin arreu del món, amb els lligams indissolubles d’un vi de qualitat reconeguda.


REDACCIO DE L’INFORMATIU

Transcripció de Gonçal Evole