::Portada >Núm. 62: Juliol - Setembre >Col·laboracions

Col·laboracions

Migracions

Hi ha diferents maneres d’enfocar el fenomen migratori, la majoria de les quals responen a una correcció política, que és la que s’escau en aquest moment, sobretot tenint en compte la gran tolerància de la gent del nostre país, i les prèdiques del nostre president a Madrid, amb la seva gran aportació al mon: l’aliança de civil·litzacions.Migracions

Vull deixar clar des del primer moment que la meva voluntat és clarificar algunes opinions que estan molt difoses en els medis de comunicació, en que se’ns explica els grans avantatges que comporta l’inmigració,com força de treball i de rejoveniment de la societat, compensant la nostra baixa natalitat.

Algunes situacions històriques justifiquen els moviments migratoris, casos de guerres, epidèmies, grans desastres naturals, etc. l’immigrant és una persona, això no ho podem perdre de vista en cap circumstància.

En la majoria dels casos, l’immigració és sobre tot un problema, principalment pel que es veu obligat a emigrar. Però també és un mal per a la societat que rep l’emigrant, tant un com l’altre pateixen un xoc cultural, cosa que per a països com Catalunya que la cohesió d’altres migracions anterior encara no és complerta, és un risc afegit.

Se’ns ha dit, que necessitem l’emigració per ocupar els llocs de treball que no volen fer els autòctons, segurament haurien d’afegir que aquests treballs, que els autòctons no volen fer, no els volen fer al preu que els volen pagar, amb la qual cosa arribem al moll de l’os de la qüestió. L’emigració tant la legal com la il·legal només beneficia realment als capitalistes i empresaris que han triat un model de desenvolupament intensiu en ma d’obra barata i poc qualificada, en una oferta basada en preus baixos i productivitat encara mes baixa.

Els últims anys una entrada massiva d’immigrants ha fet que el producte interior brut espanyol hagi estat creixent per sobre del 3 %, pràcticament el doble que els altres països de la U.E., però això és enganyós, per que la productivitat està estancada, amb la conseqüència de que el creixement només ha beneficiat a la classe empresarial i encara no tota, mentre que als treballadors, com menys qualificats pitjor, l’afluència massiva de ma d’obra barata ha estirat els salaris cap avall. El país és més ric, però la majoria de la gent és més pobre, la part del pastis ha crescut per al capital i ha minvat pels assalariats.

Amb absència d’immigració, el model hauria estat intensiu amb capital i amb millores importants de la productivitat i tindríem una balança de pagaments equilibrada, no com ara que és espantosament deficitària.

Amb l’estructura política que tenim avui a Espanya,les comunitats autònomes no tenen cap competència en immigració,i a més hi ha un problema afegit, ja que l’Estat legisla , però la majoria de les competències, són de les comunitats i al no tenir en compte l’augment de la població, les transferències de l’estat arruïnen les comunitats autònomes, sobre tot Catalunya en que les mancances en sanitat i infraestructures són escandaloses.

El govern d’España està molt content amb el superàvit de la seguretat social, el superàvit, és en part responsabilitat de l’immigració, ja que han augmentat el nombre de cotitzants,però el salari mig cotitzat, és molt inferior al promig de les cotitzacions anteriors, i això es una bomba de rellotgeria, sobre tot quan comencin seriosament els reagrupaments familiars.

Tenim a la vista una crisi que sembla que serà llarga i fonda, i no tenim recanvi per al model productiu que hem triat, canviar-lo és un treball que no es pot fer avui per demà.

La conseqüència serà que l’atur es dispararà i serà més acusat en els llocs de baixa qualificació, que són els que majoritàriament ocupen els emigrants.

La lluita pels pocs llocs de treball poc qualificat, pot desencadenar racisme i xenofòbia, que és el pitjor escenari que podem imaginar.

Els polítics que tinguin possibilitat de fer alguna cosa, haurien de posar fil a l’agulla, abans que sigui massa tard, prendre decisions i abandonar de totes totes el “buenismo” al que tant ens tenen acostumats.

Benet Sadurní