Parlem-ne

Cap on va Alforja?

Últimament el diari Avui a anat publicant amb diferents personatges una sèrie titulada :”Cap on va Catalunya?. Alguns d’ells han contestat que amb un president gris, mediocre i sense lideratge, no podem anar enlloc. D’altres han dit que el país anirà cap on vulguin anar els seus habitants. Voldria fer la mateixa pregunta però relacionada al nostre poble, cap on va Alforja?

En primer lloc d’on venim...? El poble d’Alforja que ara estem a punt de celebrar els 850 anys i podríem dir que hem passat vuit segles dedicats majoritàriament a l’agricultura.

Ara fa uns cinquanta anys es tancaren les mines de coure i, després de la crisi de les granges avícoles, començà la davallada de l’agricultura de secà. Com deien els experts de “l’Extensió Agrària” en aquell moment: Alforja amb el terme massa muntanyós i amb poca aigua no tenia futur. L’agricultura moderna havia d’estar localitzada en terrenys plans ( per poder mecanitzar la feina ) i amb aigua abundant ( per no haver de dependre de la climatologia ). A Alforja per desgràcia no teníem ni una cosa ni l’altra. Uns anys més tard arribà la greu davallada dels preus de la fruita seca i l’agricultura del nostre poble quedà sentenciada. Aquesta crisi s’allargà masses anys i ja no hi hagué solució. El nostre poble començà a perdre població i quedàrem uns mil habitants. En aquells moments no tothom tenia cotxe i si un pare de família trobava una feina a fora de la vila, tota la família marxava. De fora no venia ningú perquè aquí les possibilitats de trobar feina eren escasses. Una part del jovent en veure el futur que l’esperava es dedicà a estudiar i durant uns anys el nostre poble tingué una taxa d’estudiants molt alta en comparació amb els pobles veïns. Aquesta generació d’estudiants trobà feina, però la majoria lluny del poble i Alforja perdé una part molt important de la seva població que era jove i preparada.

Durant molts anys no es feren cases noves. El poble es mantenia estancat. Uns quants encara volien viure de l’agricultura, però aquesta anava minvant i Alforja deixà de ser un poble agrícola, una part depenien de les dues fàbriques que hi havia : IAMSA i BONDRIÀ, i alguns començaven a tenir cotxe propi que els permetia anar a treballar a Reus o el seu entorn. El cotxe va salvar Alforja i va permetre anar a treballar a fora, sense deixar el poble. El cotxe i el “boom immobiliari” que va venir més tard, va provocar un fenomen que ningú havia pronosticat: l’èxode del camp cap a la ciutat es va invertir i provocà una allau de gent de les ciutats cap els pobles. Moltes cases velles i buides s’ompliren de nous residents. Això activà la construcció i s’arreglaren cases velles que estaven deshabitades i a més es construïren noves edificacions. Tot això donà un nou impuls a l’activitat local. La gent que tenia dues cases en podia vendre una o llogar-la, les botigues i els bars tenien més clients. Es creà un Polígon Industrial a Les Sorts, amb la instal·lació d’un taller mecànic i altres indústries, entre elles la més important TECNOVIT, però avui en dia els terrenys ja estan tots venuts.

Polígon les Sorts


Actualment es podria dir que té més importància la producció de les olives que les avellanes ( producte que durant tot el segle XX fou predominant al nostre terme ), la principal activitat local avui en dia es pot dir que és la indústria ( amb un centenar de llocs de treball, repartits entre vàries indústries ) i la construcció que, en aquests moments encara conserva una activitat que aguanta bé. Però la majoria de la gent del poble en edat laboral, podríem dir que treballen a Reus i el seu entorn. Fa cinquanta anys la immensa majoria de la gent feia de pagès i sortien al matí amb el ruquet o la mula cap al tros. Ara surten al matí amb el seu cotxe cap a fora vila i tornen al vespre.

L’agricultura sembla que està condemnada a quedar com un sector secundari. En aquests moments la majoria d’activitats agrícoles les fan persones jubilades o persones a temps parcial. Treballen en un altre lloc i dediquen algunes hores lliures a la setmana a l’activitat pagesa. Farien falta grans inversions per poder fer les terres rendibles, aplanar els terrenys, mecanitzar la feina, noves plantacions, nous dipòsits d’aigua, instal·lar el rec del gota a gota...etc. En aquests moments ni tan sols s’aprofita l’aigua de la depuradora. Però el més greu de tot és que no hi ha un relleu generacional, no hi han pagesos joves.

Un cas peculiar son les bodegues que hi ha a la vall de Cortiella al nord-oest del nostre terme. Allí s’està embotellant el vi, producte de les vinyes de la finca del Mas d’en Botó de la mateixa vall. Un vi d’una gran qualitat i fet al terme d’Alforja. Caldria no oblidar que fins a finals del segle XIX, abans de la desgraciada plaga de la fil·loxera, Alforja era un terme en que el cultiu predominant era la vinya. Si el nostre terme és veí del Priorat no ha de ser estrany fer-hi un vi de gran qualitat.

Alguns diuen que el nostre futur hauria de passar pel turisme rural que, com a molt, ens portaria una dotzena de llocs de treball a llarg plaç i amb això no en tenim prou. Només cal veure el que està passant al Parc Natural del Montsant. Amb uns quants anys l’única inversió han estat uns cartells d’anuncis. La veritat és que la Generalitat disposa d’uns pressupostos esquifits per invertir en tots els parcs naturals de Catalunya. S’han fet molts parcs i les inversions no arriben pel que caldria. Tot això és fer volar coloms i, en aquests moments de crisi, es necessiten polítiques més pragmàtiques.

Tenim l’escola plena de criatures. Això significa que dintre de pocs anys tindrem molts joves en edat de treballar i si ara no es posa fil a l’agulla, després serà massa tard i hauran d’anar a buscar feina fora del poble. El govern tripartit d’Alforja ara ha complert un any. En tot aquest temps, les úniques noves inversions que s’han vist son quatre miralls i uns quants pilonets escampats pels carrers. No es veuen grans projectes per transformar Alforja de cara el futur. Les despeses més importants han estat en “festes i festetes” que segons alguns components de l’equip de govern, això abans era criticable.

Una solució podria ser la indústria. Ara que s’està gestionant la reforma del POUM ( Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ), per part de l’Ajuntament d’Alforja, seria el moment adequat de planificar la construcció d’un nou polígon industrial. Això no seria res d’estrany. Hi ha molts pobles de la nostra capacitat demogràfica que tenen dos polígons industrials per poder ubicar-hi petites empreses diversificades. Si volem que Alforja deixi de ser un poble dormitori, s’hauria de poder aconseguir, com a mínim, una cinquantena més de llocs de treball i això s’hauria de començar ara, perquè no és fàcil. S’ha de fer un projecte i presentar-lo a l’INCASOL perquè la Generalitat ho aprovi i construeixi el polígon, i després quan estigui fet des de l’Ajuntament buscar empresaris que vulguin invertir-hi. Procurant que els nostres preus siguin més accessibles comparats amb les grans ciutats veïnes. La millor solució seria no dependre només d’una gran empresa que, quan va malament, perjudica a tothom i que es pogués afavorir la vinguda de petites empreses de diferents activitats. Diversificar els llocs de treball que poguessin permetre de trobar feina al mateix poble a una quantitat important de gent sense haver de desplaçar-se, ja que tal com s’estan posant els preus dels carburants, a final de mes és una quantitat que val la pena tenir-la en compte. A més a més els impostos d’aquestes empreses seria una bona font d’ingressos per les arques municipals. Catalunya és un gran país industrial, a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les zones dels Vallès i d’altres comarques centrals ja no hi caben. Arribarà el moment que s’haurà de reordenar el territori i equilibrar la demografia. No pot ser que tot es faci a Barcelona i el seu entorn, allí ja no hi ha lloc, tot està col·lapsat. Els falta terreny per edificar, els i manca aigua, les carreteres no donen l’abast en les hores punta. Catalunya està deformada. Té un cap sobredimensionat ( Barcelona ) i un cos petit (la resta del territori ). Estem en un moment en que s’ha de propiciar descongestionar l’àrea de Barcelona i afavorir la implantació de noves empreses en el territori desequilibrat de Catalunya. La solució no és portar aigua a Barcelona, sinó portar empreses d’allà cap aquí. Ja sabem que això és difícil, però amb avantatges fiscals i incentius de tota mena podria ser possible. Catalunya té molta indústria i hem d’aprofitar-ho, encara que només siguin les escorrialles. Al nostre terme unes quantes petites indústries no li farien cap mal i solucionarien el futur del nostre poble.

Des de la Casa de la Vila, esperem que siguin conscients dels reptes que tenim davant i siguin conseqüents.

Antoni Pujals Rebull