::Portada >Núm. 28: Octubre - Desembre >Col·laboracions

Col·laboracions

Amb el peu canviat

En el número anterior de l’INFORMATIU, us feia referència de les meves cabòries nostàlgiques de llunyanes festes majors en les que jo vaig tenir un cert protagonisme com a membre de la Junta que aleshores s’escollia democràticament per tenir cura dels actes programats: contractació d’orquestres, palcos (llotges), guarniments i altres maldecaps dels que d’uns anys ençà se’n fa càrrec l’Ajuntament que governa el poble. En aquest escrit voldria deixar les meves nostàlgies penjades del sostre, tot i que sempre son les companyes inseparables dels meus pensaments i records d’una joventut cada cop més llunyana.

Cal reconèixer que tot ha canviat molt i se li ha donat la volta com si es tractés d’uns mitjons.

Per raons de la vida moderna, no ens ha quedat altre remei que acceptar el canvi de dates tradicionals i això obliga a fer coincidir la nostra Festa Gran amb l’últim cap de setmana de setembre. Amb prou feines queden pagesos i el final de la collita de l’avellana ja fa molts anys que ha deixat de ser el referent de la celebració de la festa. Cal reconèixer que la majoria de gent treballa a fora vila i tot aquest vent de modernitat hem d’acceptar-ho amb el silenci dels fets consumats.

Per res del món em voldria convertir en un “buscaraons” vulgar al fer-vos arribar les meves reflexions de “gat vell”, a banda dels meus records d’antic organitzador d’aquest esdeveniment i que guardo en un bagul tancat amb set claus. Però crec sincerament que quan la diada de Sant Miquel, el jorn més gran de la nostra Festa Major coincideix amb l’últim dissabte o diumenge de setembre i, fins i tot el divendres, aquest dia s’haurien de concentrar els actes més importants de la Festa. Enguany és donava aquesta coincidència feliç que el nostre nou i flamant Ajuntament ha ignorat olímpicament.

Tant els hi suposava canviar l’ordre dels actes del divendres 28 que sempre havia estat “la vigília” i concentrar-los en el dissabte 29,  diada  de  Sant Miquel, amb la Missa Solemne, les sardanes a la plaça al migdia, el vermut tradicional, el concert de l’orquestra principal contractada, enguany del prestigi de “La Selvatana” i el ball de gala de nit amb la mateixa orquestra, per cert un espectacle magnífic?

Al meu lleial entendre, aquesta Festa Major tot ens semblava que anava amb “el peu canviat”. A la tarda de la diada de Sant Miquel, s’havia programat una “tarda lírica” a càrrec de la soprano Mercè Mestre Barberà a,...renoi ...la plaça de les Monges! A l’aire lliure, a on la voluntariosa soprano, dubto molt que hagués arribat a cap nota compromesa. Sortosament el temps, sovint és més intel·ligent que les persones i l’amenaça de pluja va obligar a celebrar la “tarda lírica” dins de l’església de Sant Miquel un lloc més adequat.

Anècdotes apart, la diada de Sant Miquel va transcórrer d’una forma insípida -correfoc apart, que aquesta es una altra història -, perquè l’orquestra VENUS contractada pel ball de nit no anava més enllà d’aquells “locos por el ritmo”, els famosos “RIDELS”.

Crec que vàrem perdre tots plegats l’ocasió de recuperar, encara que no més fos per un any aquell “glamour” de la diada de Sant Miquel. Des de la talaia dels meus anys, em permeto aconsellar en aquest Ajuntament i als que vindran, que quan es presentin ocasions de coincidències com la d’aquest any, ho sàpiguen aprofitar. .

Permeteu-me acabar aquestes ratlles amb una anècdota personal i us demano anticipadament perdó amb tota humilitat per aquesta digressió. Durant tota aquesta Festa Major esbojarrada se’m feia tant palès que anàvem amb el “peu canviat” que ja no sabia si el meu Sant ho tenia de celebrar el divendres 28 o bé quan tocava el dissabte 29.

De ben segur que ja son coses de l’edat. Es una llàstima tenir d’envellir per veure segons quines coses.

Miquel Serra