::Portada >Núm. 28: Octubre - Desembre >Te'n recordes Fuster... (II)

Te'n recordes Fuster... (II)

El pròxim mes de gener farà trenta anys de la desaparició d’en Josep Fusté a la devesa d’Arbolí...

Te’n recordes Fusté de les vagades que a casa teva comentàvem els retalls del diari “Le Monde” que t’enviava l’Octavi Fullat, eren temps de foscor. De llavors em va venir el vici que tinc de llegir els diaris. Ara es necessita tenir molta addicció per seguir les notícies que aquests reprodueixen, amb la democràcia ens pensàvem que hauria arribat la llum clarificadora, però t’adones que hi ha moltes notícies manipulades per afavorir a qui sigui, sort que en aquells temps vam aprendre a llegir “entre línies”. Avui parlaré dels dos temes que més t’agradaven: la religió i la política.

La religió era un tema que a tu et preocupava moltíssim. Et consideraves un creient que intentava practicar el que deia l’Evangeli, no creies en les parafernàlies de la jerarquia, ni les sumptuositats clericals, sinó en una Església de base, senzilla i humil, ho expressaves visitant malalts que era una de les teves obres més entranyables, per la teva manera de viure et podria catalogar com : “l’últim càtar”. Perquè vegis que no ha canviat gaire, exposaré algunes anècdotes. Fa un temps que va venir el Sant Pare a València i deixà anar en el sermó, d’una manera dissimulada, i transmès en directe per ràdio i televisió, que s’hauria de fer el transvasament de les aigües de l’Ebre cap a les costes de llevant. N’hi ha per quedar astorat quan sents aquestes coses de caire terrenal per boca del màxim mandatari de l’Església. Però després en una altra notícia arribes a entendre el perquè de tot plegat, el que li va escriure el sermó és valencià.

El Concili Vaticà II va suprimir les misses en llatí i va aconsellar fer-les en la llengua pròpia de cada país, doncs ara tornen a deixar-les fer en llatí, segons les circumstàncies. Tornem a anar enrera. Ara en fet quasi 500 beats tots de la mateixa tendència en una sola “enfornada”. Abans havien de passar molts anys i moltes proves per fer-te sant, ara quan els hi convé et fan sant en un tres i no res. Els de l’Opus han demostrat ser molt eficients en aquesta matèria. Els de la Teologia de l’Alliberament se senten perseguits a dintre la mateixa Església, excomuniquen bisbes i teòlegs que defensen una església a favor dels pobres i en contra de l’ostentació de la riquesa i els privilegis.

Estem en uns moments de gran desencís, la gent està perdent la confiança en els polítics, les convocatòries electorals que son la base de la democràcia cada vegada hi participa menys gent. Ara només hi ha el deliri de la construcció, a la vora de la mar quasi bé ja no queda lloc i ara també està arribant a l’interior. I els partits siguin del color que siguin callen. Per cert que això dels colors està desapareixent, les dretes s’apoderen de idees i conceptes de les esquerres i les esquerres cada vegada volen semblar-se més a les dretes, el concepte de dreta i esquerra s’està acabant, la tendència és anar cap a una centralitat. Els exemples d’Alemanya i França i també Anglaterra en son una mostra. Aquí encara anem endarrerits en assimilar  aquests conceptes.

Avui en dia es dona molta importància als mitjans de comunicació, es vol controlar el poder mediàtic i t’adones que la televisió que és el més important està molt manipulat. Perquè vegis com van les coses, no fa pas gaire el periodista de La Vanguardia, Jordi Barbeta va publicar un article que a les altes instàncies no va agradar, el Sr. Bolaño ( secretari del President de la Generalitat de Catalunya Sr. José Montilla ) va fer una trucada a aquest periodista dient-li que si continuava així l’enfonsaria. Si aquest periodista te família o be encara paga la hipoteca, que ha de fer...? Ah! Al mencionat secretari no li ha passat res ni l’han fet dimitir.

N’hi ha que volen ser ecologistes de despatx, fan lleis i més lleis que a l’hora de la veritat només venen fum i aquestes lleis a les grans multinacionals no hi arriben.

Les idees s’estan perdent. Volen que siguem com un vulgar ramat. Avui en dia hi ha molta informació, però ens manca criteri. La gent el que vol és que els trens funcionin, que no trobin cues a les carreteres, que en els hospitals no hi hagi aquestes llargues llistes d’espera, poder accedir a una bona educació, tenir un bon sou, etc...

Necessitem gent amb molta honestedat i coratge per a poder canviar les coses. A vegades també passa que els que es posen a treballar per canviar-ho en un sentit positiu, no son compresos ni ajudats en aquesta tasca.

Malgrat tot continuaré llegint el diari.

Xavier Pujals Rebull