::Portada >Núm. 28: Octubre - Desembre >La veu de la Parròquia

La veu de la Parròquia

Per Nadal tenim una visita

Ara que s’apropa el Nadal tindrem una visita que no està relacionada amb les ofertes de consum , ni amb la loteria de Nadal. És una visita que ens portarà una gran alegria, serà tota una novetat per a la nostra vida sovint plena de males notícies que ens carreguem de pors i ansietats. No serà una visita com la de Joan Batista que dóna “canya”, Lc.3,7: ”...Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta?”. La visita és més serena, no crida ni alça la veu, no trenca la canya esquerdada, no apaga el ble que vacil·la. El visitant no té presses no va amb la destral si no amb la llavor.

La seva estada ens deixarà una llavor que si l’acollim donarà llum en nosaltres, ja no serà igual el d’ara amb el d’abans. El seu pas farà possible que visquem l’experiència de Déu que és la compassió, la qual trenca les barreres, les distàncies i les ferides de l’odi. Ens ajudarà a ser compassius vers els altres, disminuirà la nostra supèrbia i augmentarà la nostra autoestima.

La visita que ens arriba ens omplirà d’esperança davant de moltes preocupacions: portarà la pau al nostre cor sovint tan dividit i desorientat, ens ajudarà a unir tot allò que hi ha dispers en nosaltres: entre l’ésser i el fer, entre el passat i el futur. En ell es compleix tot allò que fa possible que arribem a homes i dones nous. La visita ens donarà més llum i esperança que no pas els diners, això farà que ens reconciliem els uns amb els altres, que veiem en cada persona a un germà i no a un enemic o un competidor.

Et preguntaràs qui ens visita?, la veritat és que el visitant és tan humà que passa desapercebut, el tenim tan a prop i és tan present que gairebé no ens n’acabem d’assabentar.

Evarist Gómez, pvre.