Gent nostra

Albert Juanpere Jassans, empresari

Enfilant la carretera C-242 en direcció al coll d’Alforja, en el segon revolt, hi trobem a la nostra esquerra, el polígon industrial “Les Sorts”, on s’aixeca la mola d’una nau d’un gris clarejat i que, en la part superior de la façana, es pot llegir l’anagrama “T & V” , que correspon a l’abreviatura lliure de l’empresa “Tecnologia & Vitamines” i que fa quatre anys i escaig era un projecte, potser el més acaronat per un dels seus promotors principals, l’Albert Juanpere Jassans. Motivats per això, cal recordar que en el número 11 de la segona època de l’INFORMATIU, varem inserir una conversa-reportatge en la que el nostre interlocutor ens manifestava, amb la parla calmosa en que ell acostuma a fer-ho, d’aquest projecte engrescador del que aleshores tan sols varem poder reproduir els plànols. D’aquella xerrada va sorgir el compromís ferm de tornar-hi a parlar abastament quan ja la fàbrica fos una realitat i funcionés a ple rendiment.

A l’entremig d’un dels seus nombrosos viatges per assumptes comercials, l’Albert ha pogut trobar una estona per tal de complimentar la promesa donada i fer petar una xerrada distesa en la sala de reunions d’una lluminositat sorprenent, ja dins de les noves instal·lacions de l’empresa. Sense gaires escarafalls, encetem la conversa.

-Albert ens coneixem de fa ja molts anys i he de confessar-te que sempre m’ha provocat una admiració especial de que el xiquet gran de la Pepeta Jassans i el Melcior Juanpere, començant pràcticament de zero, amb empenta i perseverança i, exhaurint el tòpic “fent-se a si mateix”, hagi assolit la creació d’aquest petit imperi. Explica’m els teus orígens professionals i com vas introduir-te en aquest món de la nutrició animal...

-La primera cosa que vull aclarir-te és que això que t’empatolles en qualificar com “petit imperi” no és ni molt menys així. Jo entenc que la nostra és una petita empresa del sector, creada i gestionada per un grup d’accionistes i col·laboradors. El que passa es que jo sóc el representant més visible. Pensa però que, al darrere meu, hi trobaràs tot un equip de persones qualificades que és el que reialment ha treballat de valent per fer possible la realitat d’aquesta fàbrica. Això voldria deixar-ho ben puntualitzat. La tasca portada a terme, sovint feixuga, és el resultat de l’esforç de tot aquest grup de gent que avui represento en la nostra conversa. T’ho repeteixo i voldria remarcar-ho, de que una persona sola no pot fer-ho. En canvi la coordinació de tot un equip és la que fa possible el bon funcionament d’una empresa. Fet aquest aclariment imprescindible, et diré que, un cop acabats els estudis, vaig entendre que al que em volia dedicar era a la qüestió de la veterinària en general. Aleshores vaig començar a treballar abans de marxar a la “mili” en una empresa que ja no existeix i crec recordar que s’anomenava “Avícola del Camp”, instal·lada a Reus i jo baixava i pujava cada dia amb la motocicleta del meu pare.

Albert Juanpere davant de T&V

Albert Juanpere davant de l’empresa T&V ( Ester Delgado)


En aquesta empresa vaig practicar les meves primeres experiències professionals. Al tornar de la “mili” encara vaig treballar en la mateixa empresa un parell d’anys més i ja començava a tenir les meves relacions particulars dins d’aquest món i em va sorgir l’oferta d’anar a treballar amb una altra empresa que tenien en projecte posar en funcionament un nou departament dedicat exclusivament a la investigació de la nutrició per animals. Aquesta empresa es deia “REDEX “ que desprès la va absorbir el grup “S P VETERINÀRIA” ubicada a Riudoms. Allà vaig rebre una formació molt profitosa en el tema de la nutrició animal de la qual cosa els hi estic molt agraït i dins d’aquesta empresa vaig anar evolucionant, fins arribar a la direcció comercial en el que respecta al departament de la meva especialitat. Fa uns nou anys que em vaig decidir a donar forma a un projecte que feia temps que em bullia pel cap i, junt amb altres companys que desprès vàrem ser socis, i que significava independitzar-nos i crear una empresa pròpia, el que avui és “Tecnologia & Vitamines”. Moltes vegades m’ha passat pel cap que potser aquest canvi radical ho hauria d’haver decidit abans, però les circumstàncies no eren del tot favorables i ho posàrem en marxa quan ja ho teníem molt més clar.

-Tornem al tema professional. Pel que m’has dit dedueixo que no és una qüestió vocacional, que vas dedicar-te a la branca de la nutrició animal com podries haver escollit altres camins. Vols aclarir-m’ho?

-Jo en privat i en cercles d’amics com ara tu mateix, sempre he manifestat que la meva vocació frustrada era la de ser veterinari. Potser no vaig tenir la suficient capacitat -tot i que a casa meva m’haguessin ajudat- o no vaig voler...la qüestió és que no me’n vaig sortir, malgrat que tot el que tenia relació amb la ramaderia, ja era vocacional i com a resultat d’això vaig entrar a treballar a la primera empresa que ja hem esmentat. A més del tema ramader, també m’agrada molt la gestió comercial i el tracte amb la gent emocionalment enriquidor.

- En el tema tecnològic no hi tens cap intervenció i més aviat la teva missió és la d’administrador comercial com ara el de donar a conèixer l’empresa, d’aconseguir clientela... També t’impliques en la fabricació...?

-El càrrec d’administrador dins d’una empresa comporta tenir una visió general de tots els departaments però, bàsicament, les meves competències estan centrades en la gestió comercial que la desenvolupo exclusivament jo. De la part tècnica i de producció se n’encarreguen altres persones d’una eficàcia reconeguda. Es dona el cas de que com administrador, també tinc l’obligació de intervenir i prendre les decisions que consideri oportunes pel bon funcionament de tot plegat. Una altra qüestió i pensa que no vull donar-me’n cap importància ja que no és el meu tarannà, però son més de trenta anys introduït en aquest món de la nutrició animal i això vulguis o no, representa un bagatge i una experiència que ja pots imaginar-te que és força important.

- Explica’m on heu trobat la força, l’empenta, la valentia de tirar endavant, perquè l’empresari, de natural conservador, ha de tenir una certa precaució a l’hora d’expansionar-se amb el risc econòmic que això comporta, des de la decisió de crear la petita empresa del polígon del Francolí a l’ampliació d’aquesta fàbrica al polígon “Les Sorts” d’Alforja.

-Crec que t’ho he deixat molt clar abans. Al darrere dels socis fundadors, hem tingut la gran sort de comptar amb un equip de persones molt qualificades dins de la branca agropecuària: algun veterinari i gent que coneix molt bé aquest món. Amb això vull dir que no és una tasca exclusivament meva, ni de bon tros. Has de tenir en compte que nosaltres varem muntar una fàbrica petita al polígon del Francolí -això no significa que la d’Alforja sigui molt més gran- i és aquí on vàrem iniciar la nostra aventura empresarial. El perquè de la rapidesa d’aquesta evolució ...? Doncs no sabria com explicar-ho. De vegades tot és qüestió de sort, de seriositat, de compromís, amb la tasca que estàs desenvolupant. El cert és que el que jo, en cabòries personals, pensava que faríem en vuit o nou anys, ho varem fer en tres o quatre. Aquesta, repeteixo, va ser la nostra gran sort. Potser es varen donar un seguit de circumstàncies positives que ens van permetre anar endavant. Jo ho tinc molt clar: tot això és el resultat de tenir al darrera un equip que et dona suport, ben avingut i millor cohesionat

- Ets un alforgenc de soca-rel. Has nascut aquí, en aquest poble ha transcorregut la teva infantesa i joventut, has creat la teva llar i, pràcticament hi has viscut sempre. El fet d’arriscar-te -perquè això, no ho dubtis, és un risc- d’instal·lar la fàbrica al teu poble, ho has mesurat prou bé? Sovint penso que un empresari, sense voler i per circumstàncies mai previstes, es crea uns enemics, per dir-ho amb suavitat, de gent descontenta, que desprès parlen en contra i els llenguts viperins escampen l’ombra del dubte i acostumen a fer mal. Tu això vas meditar-ho i prescindint d’aquest risc, no més vas pensar que una nova fàbrica dins del terme era una cosa positiva d’aportació de feina i riquesa pel teu poble...?

-Jo diria que tot això ni tan sols m’ho vaig arribar a plantejar. Nosaltres havien de marxar de la fàbrica del polígon del Francolí perquè se’ns havia quedat petita i no ens tocava altre remei que buscar una nova ubicació. Llavors no varem filar massa prim. En el terme del nostre poble hi havia uns terrenys adequats, a l’empresa ja hi treballava gent d’Alforja i el cert és que mai se’ns va passar pel cap mesurar cap risc i menys del que tu has fet referència. Pensa que per l’empresari sempre que contacta amb una persona nova, al principi tot son “flors i violes” quan les coses son positives i mútuament s’entenen bé, tothom content. Però quan per qualsevol malentès i deixes de confiar, tot son cares llargues. Però això es així, sense que hagi de tenir cap influència la procedència de la persona contractada. Jo sempre penso en positiu i amb ganes de fer les coses el millor possible i la d’Alforja, crec que era una bona ubicació per la nostra fàbrica, amb un bon ambient climàtic, lluny d’humitats perjudicials pels nostres productes. S’ha contractat a gent del poble i sense donar-li gaires més voltes, varem decidir instal·lar-nos al polígon de “Les Sorts”.

- Jo et plantejava aquesta qüestió perquè en un poble petit, on sovint la rumorología, el “m’han dit”, les mitges paraules, son un corcó lamentable...això és el que he volgut remarcar-te. Que algú, per un incident mínim dins de l’àmbit de l’empresa, se’n recordi pejorativament de la teva mare -la qual cosa, afortunadament, no la he sentida mai- i que algú pugui dubtar de la teva ben guanyada reputació.

- Rotundament no és un tema que em preocupi gens ni mica. Depèn de la persona que ho digui. Llavors hauràs d’equilibrar la balança. Si això ho diu una persona que no em coneix, que pensi com vulgui. Ara bé si les paraules venen d’un individu que em coneix, aleshores ha de mesurar-lo ell mateix o la persona que se l’escolta. Moltes vegades, dissortadament, com empresari has de prendre decisions que no t’agraden i que requereixen actuar amb fermesa. Fins i tot m’ho aplicaria a mi mateix. Si l’empresa continua en un ritme de creixement sostingut que pugui desbordar les meves capacitats per ocupar el seient de la direcció, ho deixaria sense dubtar-ho un moment.

- Quina visió tens del futur mercat en general de la nutrició animal i concretament el de la vostra empresa. El veus consolidat o bé d’una competència sostinguda en la que no si val adormir-se.

- El mercat en el que nosaltres intervenim que son les empreses de pinsos que fabriquen productes per l’avicultura, per porcs i per la ramaderia en general, en bona lògica està molt canviant, com gairebé tot. Les coses ara van amb una rapidesa marejant. Els productes que abans tenien una vigència al mercat de l’ordre de vuit o deu anys, ara no aguanten més enllà d’un parell o tres. Sempre sorgeixen novetats que desplacen els productes anteriors. Concretament el mercat espanyol, amb aquest aspecte, està molt apretat i es viu amb una tensió especial i es fa molt difícil d’introduir-se. Cal afegir-hi que aquest mercat ha entrat en un procés de reorganització i cada cop i trobem menys grups de compra però amb un gran poder de maniobrar. Si tens la sort de penetrar dins d’un d’aquests grups i pots subministrar-li el teu producte, pots dir que has aconseguit una bona operació.

Vista del magatzem T&V

Vista parcial del magatzem de T&V ( foto Ester Delgado )


- Amb això em vols dir que en el vostre mercat també existeix el que genèricament s’anomenen “grups de compra”...

- Veritablement n’hi ha alguns d’aquests “grups” però de moment son pocs. Nosaltres en aquests “grups” no ens hi adrecem i la nostra preferència és anar directament a la fàbrica de pinsos i al ramader individual. El que jo voldria fer-te referència és que la nostra clientela habitual és més reduïda i els “grups” que dominen el mercat cada vegada es fan més forts i si tens la gran sort de comptar amb clients dels anomenats “grossos” fora d’aquest cercle, aleshores l’operació resulta perfecta. Això comporta un mercat d’una competència ferotge perquè quan més fort és el “grup de compra”, lògicament més t’estrenyen amb la qüestió de condicions de pagament, preus, exclusivitat, etcètera. El mercat està així i ells defensen els seus interessos.

-Teniu previstes algunes sortides...?

- Doncs no es podem quedar amb els braços creuats asseguts en el llindar de la porta i per trobar-hi una solució, des de fa un parell d’anys, vàrem contactar amb una persona ben relacionada i que tingués cura d’introduir els nostres productes en el mercat internacional. Des d’aleshores, hem iniciat un seguit de contactes amb altres països per aconseguir la millor manera de treballar i exportar, la qual cosa seria sens dubte, la solució del nostre futur i la consolidació gairebé definitiva de l’empresa. Aquesta expansió, afortunadament està en marxa i treballem de valent en aquest sentit. Això comporta que jo hagi de viatjar constantment per altres països, fins i tot a l’altra banda de l’Atlàntic. S’ha de fer i punt.

- En l’estona que portem de conversa m’has parlat d’un mercat espanyol a on cada cop és més difícil de penetrar i ara esteu capficats en la recerca aferrissada d’un mercat internacional.

Nosaltres fins ara, pràcticament hem treballat majoritàriament el mercat espanyol i europeu. Hem venut els nostres productes a Itàlia i França. També hem fet alguna exportació esporàdica a Sud-amèrica i actualment estem a la recerca d’un parell o tres països per consolidar una exportació continuada. A baix en el departament d’entrega, hi podràs veure una expedició preparada per Taiwan. De moment és una prova.

- Crec haver entès que també heu exportat a Sud-amèrica. Donada la situació política tan canviant d’aquests països, aquest mercat no et fa por...?

- Naturalment que em fan por, segons quins països i molta! Però si ensopegues i saps trobar bons contactes, conèixen les formes d’actuar i la manera de comportar-se de les persones amb una trajectòria correcta de fa molts anys, aleshores això et dona una certa tranquil·litat. De totes maneres si has d’anar per aquests mons de Déu a “pit descobert”,com un passerell, t’agafen tota mena d’esgarrifances. No solament al mercat sud-americà, gairebé tots.

-Parlem ara del vostre sistema de fabricació. Esteu a l’espera de comandes concretes o bé aneu fabricant i emmagatzemant els vostres productes. Quina dinàmica segueix el procés...

-Aprofito la pregunta per a convidar-te a fer un tomb per la fàbrica. Així farem un estirament de cames i una mica d’exercici i entendràs millor les meves explicacions.

Dit i fet. Deixem la comoditat de la sala de reunions on fins ara hem desenvolupat la conversa i ens endinsem per les diferents dependències espaioses: planificació, laboratori, maquinària moderna i sofisticada, tremuges, contenidors, classificació, tot amb la finalitat d’acabar el procés en un gran espai de emmagatzematge i distribució. He de confessar la meva sorpresa i admiració en contemplar unes instal·lacions modèliques i tot seguit la reflexió de que l’empresa TECNOVIT s’ha abocat en unes inversions considerables. Una altra cosa que crida l’atenció és la netedat i pulcritud en que es conserven les dependències...

- Doncs bé, contestant a la qüestió que em plantejaves. Aquí hi convergeixen ambdues parts. La nostra empresa fabrica una sèrie de productes “estàndards” i d’aquests hem de procurar tenir sempre una mica d’estoc per poder servir la comanda amb rapidesa. Llavors tenim l’altre apartat dedicat a fàbriques de pinsos que tenen l’exclusivitat d’uns productes especials. Amb tota lògica aquests productes, fins que no ens arriba la comanda confirmada, no entren en el procés de fabricació. No obstant això, la fàbrica està preparada per qualsevol contingència d’una comanda imprevista i que te la demanen amb segell d’urgència i poder-la atendre el més ràpid possible. Resumint, combinem els imprevistos, els estocs normals i les comandes especials i, fins ara, ens en sortim prou bé.

Albert Juanpere dins de la fàbrica

 

 

 

 

 

Albert Juanpere mostrant un dels productes de T&V ( Ester Delgado)


-Els vostres productes, el que anomeneu “vitamines” que són realment i quina influència tenen en la fabricació dels pinsos?.

-Faré els possibles per explicar-ho d’una manera entenedora. El 90% dels pinsos són cereals, proteïnes i d’altres. Amb el nostres productes s’afegeixen els suplements o els complements, pots dir-ho com vulguis, del que en teoria li manquen als pinsos. Nosaltres amb els productes que subministrem a les fàbriques els proporcionem les vitamines necessàries. Cal tenir en compte que la ramaderia en general està en un procés d’engreix intensiu i que el bestiar necessita un complement vitamínic del que pot prescindir l’animal desenvolupat a l’aire lliure que ja les troba per ell mateix en el seu entorn natural. El tema de la nutrició animal ha canviat molt i el que si et puc garantir és que ara mengem molt més sà que deu o quinze anys endarrere. A conseqüència de fracassos evidents s’han eliminat factors de creixement com els antibiòtics que es posaven per un engreix artificial. Tot això s’ha eliminat i estan prohibits radicalment. Repeteixo que l’alimentació animal segueix unes normes molt estrictes de controls exhaustius i estic en condicions d’assegurar-te que les coses es fan prou bé.

- Els que no entenem res en la matèria, quan pensem en els pinsos per animals ho relacionem amb la gla i els productes que remenen els porcs a les deveses extremenyes i andaluses, el famós “cerdo ibérico”. Aquesta cabana selecta també mengen el pinso reforçat amb les vostres vitamines o bé és un món en el que vosaltres no hi teniu res a veure...

- Ves per on hi treballem força. Més del que puguis imaginar-te. Has de tenir en compte que l’anomenat “pernil ibèric” s’ha d’aconseguir a través de la gla i també del pinso. Resulta que la gla, com totes les collites, uns anys són abundants i d’altres molt minses, amb la conseqüència de que no arriba per alimentar a tota la cabana. D’altra banda el porc no pot menjar exclusivament la gla. Ha de consumir una part de pinso i una altra de gla. Pinsos tal vegada més fluixos, d’una intensitat suau. Qui coneix el sector sap que això és una realitat inqüestionable i no cal fer-ne un gra massa ja que la qualitat de la carn no se’n ressenteix.

- Tots aquests avenços en la nutrició animal eliminen definitivament la perillosa malaltia de la triquinosi...?

- Això ja es una altra qüestió. Aquesta és una malaltia que la pot agafar qualsevol porc. Ara bé, els controls sanitaris estrictes que s’apliquen actualment, pràcticament han aconseguit erradicar-la. Es més fàcil que l’agafi el porc senglar que l’animal controlat a les granges.

- Els productes TECNOVIT només tenen com a destinació les granges porcines o també arriben a d’altres tipus de bestiar...

- Podríem dir que la nostra producció abasteix un ampli ventall d’animals. Potser estem més centrats en el sector porcí però també fabriquem productes per les aus, ovelles, vaques i tota mena de bestiar.

El recorregut per totes les dependències de la fàbrica, arriba a la seva fi. Hem pujat i baixat escales, seguint tot el procés de fabricació. Conversar amb l’Albert Juanpere, amistat a banda, es un autèntic plaer. Coneix el terreny que trepitja i es de bon explicar després de més de trenta anys d’experiències enriquidores. En un moment distès de la conversa i en un excés de confiança, no puc aguantar-me d’etzibar-li:

- En un poble petit com el nostre, una persona que ha arribat a un diem-ne “status” d’empresari com tu, de ben segur que li pujarien els fums al cap. Tanmateix l’Albert Juanpere continua sent el mateix de sempre. En la meva opinió no has canviat gens, amic dels teus amics, un alforgenc més, amb la normalitat més absoluta. No voldria que t’ho prenguis com un “aixecament de la camisa”. Res més lluny de la meva intenció.

- Les coses amic Gonçal, son molt senzilles i qui les fem complicades som nosaltres mateixos. Jo per això no he de canviar. Si el que hem aconseguit fos una obra exclusivament meva...que vols que et digui! Potser si que em donaria per treure pit, la qual cosa dubto. Però em permetràs que tornem al principi de la trobada. Aquesta empresa és una qüestió d’equip, d’unes persones que vàrem creure i apostar per un projecte. Sempre tinc molt present que ara, doncs potser si que sóc el cap visible de l’empresa i que demà no ho puc ser. Ja ho he explicat abastament que el dia que entengui que el càrrec em desborda, no m’ho pensaré ni un minut per deixar-ho. A TECNOVIT tots som necessaris però ningú és imprescindible. Aquesta empresa és la culminació de tot un equip sense cap afany d’individualisme.

- Fa quatre anys quan iniciaves el projecte d’aquesta aventura, recordo que em vas transmetre les teves cabòries de que l’empresa s’havia embolicat en un esforç econòmic molt gran i que tenies un cert neguit i recança en que les coses anessin mitjanament bé. Com està funcionant tot plegat?

- L’empenta inicial va ser gegantina, sobretot la construcció i muntatge de la nova fàbrica d’Alforja. Pel que representem nosaltres dins del sector, l’esforç econòmic va ser considerable. Millor no pensar-hi... Vols que et faci una última confidència?

- Endavant...

- Ara ja estic molt més relaxat i puc dir que fins i tot me’n vaig a dormir cada dia amb una tranquil·litat gairebé beatífica.

Gonçal Evole