:: >Els grans mestres >MOZART

MOZART

MOZART I EL PIANO

Obres per piano sol
1. Divuit sonates per piano (més la transcripció d'una per violí i piano).
2. Disset sets de variacions.
3. Dos fantasies (do menor i re menor).
4. Unes 65 peses de diferent estil.
La majoria de la música per piano sol de Mozart es molt temptadora pels professors de piano: una línia melòdica atractiva, un abast de la ma factible pels infants, i es pot arribar a un resultat “satisfactori” sense una tasca massa fatigosa. Molt sovint aquestes obres son considerades erròniament “fàcils” i en molts casos, pateixen en mans d'estudiants inexperts. Es molt important tenir en compte el nivell de desenvolupament tècnic dels estudiants per asignar-lis aquestes obres. Però el seu valor didàctic, apart del musical, es molt important, i son obres que estan en els programes d'estudi de totes les escoles de piano del mon.

El piano en l’època de Mozart
En els seus viatges Mozart va tocar molts instruments diferents. En el Museu Mozart de Salzburg hi ha un piano construït per Anton Walter de Viena. Aquest piano te dos octaves menys que l'actual, el pedal es domina amb el genoll, i te una pera per “una corda” que controla la distancia entre els martells i les cordes.
El fortepiano de Mozart era molt més clar que el d'ara, més lleuger, i així més fàcil tocar ràpid. El so no s'aguantava tant com en el piano actual.
Las Sonates per piano
Mozart escriu sonates a partir dels 18 anys i duran tota la seva vida com compositor. L'última sonata, K.576, l'escriu el 1789.
Totes aquestes sonates tenen tres moviments. El primer es en la forma sonata en totes, excepte per las K.331 en La major. En aquesta no utilitza la forma sonata en cap moviment.
       En la Sonata K.284 en Re major, per primera vegada s'utilitza un set de variacions per l'últim moviment d'una sonata. Aquí no hi ha models anteriors. S’expressa gran profunditat i varietat en les variacions. Els segons moviments son en tempo Andante, Adagio, Minuetto (una K.284). Els tercers son quasi sempre un rondo, excepte la K.284, que com s'ha mencionat anteriorment, es un set de variacions.
 La K.309 en Do major de 1777 la va dedicar a Rosina, filla del compositor Cannabich, compositor de la coneguda Escola de Mannheim. En aquesta es nota la influencia de les orquestres de Mannheim. Amb la Sonata K.310 i K.311 de 1777 i 78 respectivament demostra les capacitats dinàmiques i del sostenuto del piano. La Sonata en Do M K.545 coneguda com “fàcil” o “per principiants”, es més difícil de lo que aparenta. Es va publicar pòstuma. Es una de las més conegudes.

Idees de Mozart sobre la tècnica del piano
Les demandes tècniques que es troben en les sonates per piano, des de la primera a l'última, suggereixen que la tècnica prodigiosa de Mozart s’altera poc durant tota a seva vida. Les seves cartes donen punts de vista molt contundents al respecte. En una carta que escriu a la seva germana en 1783, recomana mans quietes, canells flexibles i deplora el pols inexacte. Sempre insisteix en tenir una atenció precisa a las dinàmiques i a mantenir el temps estricte en la ma esquerra, mentre la dreta tocava rubato en els temps lents.

Estil d'execució
Tradicionalment el rol de l’intèrpret es transmetre les intencions del compositor. En el S. XVIII es culmina la ”doctrina dels afectes”, expressió d'emocions humanes. Algunes tonalitats tenien certs significats en la música de Mozart.
La majoria de las composicions de Mozart incorporen indicacions de tempo simples com Andante, Adagio, Allegro o Allegretto sense terminologia addicional. Rares vegades inclou expressions com Largo o Prestissimo. Era meticulós en les seves anotacions de tempo. Adoptà tempi que permetia claredat d'articulació i criticava als que tocaven molt ràpid. El tempo, en general era uniforme, amb alguna flexibilitat per capturar el caràcter d'algunes frases, i fer rubato en ocasions.
S’utilitzaven varis tipes de rubato en l’època de Mozart, principalment en moviments lents, on se suposava que la ma esquerra mantenia el tempo, mentre la dreta variava el tempo com recurs de expressivitat. Altres formes de rubato eren accelerando o ritardando (sense indicar), accents desplaçats, alteració de la dinàmica.
Executava tres tipus d’articulacions, staccato, legato y “manera ordinària”. El pedal ho deixava al gust de l'executant. Tocava més staccato que legato. El frasegi anàleg a la puntuació o a la respiració al cantar.
El llegat pianístic de Mozart.
L'obra pianística de Mozart es sens dubte, una de les més importants en l'historia de la música. Les seves obres son part del repertori dels pianistes per la seva bellesa i tenen gran preferència del públic. La seva obra total va ser motiu d'estudi i d'inspiració per molts compositors contemporanis i posteriors, com Haydn, Beethoven, Chopin, per citar alguns i no ha perdut la seva vigència a través de més de dos segles d’existència.