:: >Els grans mestres >CHOPIN

CHOPIN

Chopin, Frédéric François

Va nàixer com Fryderyk Franciszek Chopin (Frédéric François Chopin, en francès) en Zelazowa Wola, una població del centre de Polònia, de pare francès i mare polonesa. El pare havia immigrat des de França en la seva joventut, i donava classes de francès en diverses institucions. Ben aviat Chopin va mostrar les seves dots musicals, per la qual cosa els seus pares li van posar un professor de piano. Als vuit anys Chopin ja tocava aquest instrument amb mestria i va compondre les seves primeres poloneses. Adquirí aviat la fama de xiquet prodigi i convertint-se en un virtuós del piano. Als setze anys va iniciar els estudis de música, primer amb Joseph Elsner i a partir de 1826 en el conservatori de Varsòvia.
Després d'alguns viatges de concerts a Viena i a Berlín, l’any 1830 es va traslladar a París, on va viure la resta de la seva vida. Allí es va viure inicialment donant classes de piano i més tard oferint concerts per a la societat. Va establir bona amistat amb Franz Liszt i amb Vincenzo Bellini.
Durant deu anys Chopin va viure amb l'escriptora George Sand una relació intensa però tempestuosa; l'escriptora finalment el va abandonar quan s’agreujà la tuberculosi. Chopin morí d'aqueixa malaltia a París, als 39 anys d'edat. És molt interessant l'obra de George Sand Un hivern a Mallorca, on relata les seves vivències amb el compositor durant un temps en Valldemossa, (Mallorca). Estudis mèdics recents de la història clínica i antecedents familiars fan pensar en que Chopin va patir una malaltia genètica, Fibrosis Quística, de simptomatologia semblant a la tuberculosis, que li hauria produït la mort a el i la seva germana més jove.
Estil
L'estil de Chopin te l’origen en diverses fonts: de l'obra de pianistes preromàntics, però també dels clàssics (sobretot, Mozart i Beethoven), i també en part de l'òpera italiana, encara que va concedir un paper molt important al folklore polonès. Va aconseguir molt aviat una definició del seu estil propi i en la seva primera etapa va cultivar sobretot formes clàssiques (rondós, variacions, sonates, concerts i trios, fins a 1830), sempre basades en la interpretació pianística. En el seu segon període (1830-39) van aconseguir el seu auge l'element nacional polonès i el romàntic. Va desenvolupar la balada i el "scherzo" i els va donar un aire dramàtic i molt expressiu. Les seves Masurques, d'aquesta època, es declaren a favor de les formes simples i lliures, en un sol moviment. En el seu últim període creatiu va tornar a les Sonates, en les que va evolucionar decisivament cap a les formes romàntiques. Algunes de les seves obres ofereixen fins i tot estructures polifòniques.
El gènere dels nocturns va ser bressat per l’irlandès Jhon Field, molt abans de que Chopin el fes seu. Pot ser son les millors interpretacions evocadores de la nit. Aquesta atmosfera, cercant la soledat, en la perfecta conjunció dels sentiments fa transcriure al melòman més enllà de lo que podem imaginar com una sola obra d’art. Es més que això, es passió, es amor d’home, desconsol i sofriment. En aquest gènere Chopin fa cantar el piano de la manera més elegant, subtil i, per que no dir-ho, amb una feminitat d’home que pocs compositors saben emprendre. 
Depèn de l’intèrpret poden ser més dramàtics o més solemnes. Metafísics, reflexius, poètics però intensament romàntics. Intensament trists els pòstums. El seu estil es inseparable de la seva execució. La gran sensibilitat i emotivitat de la seva música està caracteritzada per l'expressivitat i el predomini del "cantabile" i una dinàmica matisada que concedeix a la interpretació aires d'improvisació.