:: >Temporada 2010/2011 >EL PIANO DE MOZART

EL PIANO DE MOZART

Orquestra Camera Musicae

 

L’Orquestra Camera Musicae (OCM) del Camp de Tarragona, fundada l’any 2006, neix en el marc de la companyia d’òpera que porta el mateix nom, per participar en les representacions operístiques. A partir del març de l’any 2007, l’OMC col·labora en dos projectes simfònico-corals i, seguint amb l’evolució natural de l’orquestra, el setembre de 2007 es presenta al públic en solitari. A més a més, des del desembre de 2009, l’OMC és l’orquestra resident de l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals d’El Vendrell, un nou auditori amb tots els avenços tecnològics.

Després de treballar durant dos anys per produccions, l’OMC organitza la seva pròpia temporada de concerts estable des del curs 2008-09, intentant compaginar el repertori clàssic amb la descoberta de noves obres i nous compositors.

L’OMC ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic català, i ja ha estat seleccionada per participar al Festival Internacional de Sabadell, al Festival Internacional de Cambrils, al Museo-Festival de Vilaseca, al Festival Felip Pedrell de Tortosa i al Festival del Baix Penedès de Segur de Calafell. A més a més ha tocat en sales de concert com el Palau de la Música Catalana, l’Auditori AXA de Barcelona, el Teatre Fortuny de Reus, l’Auditori Pau Casals d’El Vendrell, l’Auditori Josep Carreras de Vilaseca i al Teatre Auditori de Salou.

Des de l’inici de l’orquestra el director musical és Tomàs Grau, amb qui l’OMC està realitzant la integral dels Concerts de Brandenburg, de J,S. Bach i dels Divertiments de Salzburg de Mozart.

Des de la temporada de concerts 2008-09, el pianista i compositor Albert Guinovart és l’artista resident de l’OCM.

 Salvatore Spanò

 Nascut a Marsala, Sicília, el 1965, finalitza la carrera de piano al conservatori Vicenzo Bellini de Palermo, sota el mestratge d’Antonio Fortunato, perfeccionant-se després amb Luigi Mostacci, Maria Curdo, Aldo Ciccolini i Boris Petrushansky.

Ha guanyat diferents concursos nacionals i internacionals entre els que destaquen el Concurs Maria Canals de Barcelona, Città di Catanzaro, Città di Senigalia, Vicenzo Bellini, i el Concurs Internacional de Pretòria a Sud-àfrica.

Ha actuat com a solista amb diferents orquestres a la majoria de ciutats italianes, i ha realitzat gires pel Japó, Estats Units, Austràlia, Sud-àfrica, Rússia, França, Grècia, Bulgària, Regne Unit, Holanda, Alemanya, Israel, Croàcia i Espanya, aconseguint sempre una gran acceptació tant per part del públic com de la crítica.

Ha enregistrat concerts en directe per la RAI, RTVE, BBC, Radio Zagabria, Radio Capodistria i ha enregistrat discs per la Empire Master Sound de Brussel·les i la Sipario Dichi de Milan. Regularment dóna Màster classes de piano a l’Estat Espanyol, Grècia i Croàcia i és també membre de diferents jurats d’importants concursos internacionals a Estats Units, Madrid, Ankara, Darmstad, Andorra i Lamezia entre d’altres. És també el director artístic del concurs pianístic internacional Città di Marsala i de la selecció internacional per a cantants lírics Mario del Mónaco.

 Tomás Grau, director titular i artístic

 Nascut a Barcelona l’any 1979, realitza els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat, on obté el títol de Professor Superior en Direcció de Cors, guardonat amb el Premi d’Honor, l’any 2003. Prossegueix els seus estudis de direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on obté el Títol Superior de Direcció de l’Orquestra, assolint les màximes qualificacions, l’any 2007. Complementa la seva formació en els Wiener Meisterkurse 2006 i 2007, e l’especialitat de Direcció d’Orquestra. Ha estudiat direcció amb professors de reconegut prestigi internacional com Salvador Mas, Jordi Mora, Pierre Cao, Gary Graden Jose Rafael Pascual Vilaplana, Carles Comalada, Montserrat Rios i Lluís Vila.

Ha dirigit, entre d’altres, solistes de talla nacional i internacional com Salvatore Spanò, Albert Guinovart, Manel Camp, Marta Mathéu, Josep Colomé, i Kiev Portella, i ha estat convidat a dirigir l’Orquestra de Cambra de Vilaseca i l’Orquestra de Cambra de Cervera, com també la Coral Sant Jordi.

Actualment és el director titular i artístic de l’Orquestra Camera Musicae i de la companyia d’òpera que porta el mateix nom, i el director titular de l’Orquestra Ciutat de Sant Boi i de l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili.

També treballa en el camp de les arts escèniques, on ha dirigit les òperes Alba Eterna, d’Albert Guinovart, La Flor, de Ricard Lamote de Grignon, i Bastià i Bastiana, de Wolfgang Amadeus Mozart, i el muntatge interdisciplinari El mort, del Centre d’Arts Escèniques de Reus.  

 

Mozart

Poc es pot afegir a lo molt que s‘ha escrit sobre Mozart (1756-1791). Autor d’un corpus increïble per la qualitat i quantitat, més encara si recordem que va morir als 35 anys, les seves dades esborronen : 626 obres en catàleg, 41 simfonies, 32 concerts, 22 òperes, adagis, serenates, misses…. Tot d’una gran qualitat quant no obres mestres. Aquest concert, i concretament el segon moviment, andante, es e lo millor que ha sorgit de la ment d’un músic.

Concert per a piano núm. 21

El Concert per a piano núm. 21, en do major, K 467. Va ser acabat el 9 de març de 1785 i executat l'endemà al Teatre de la Cort de Viena amb el mateix autor com a solista, quatre setmanes més tard que l'anterior concert.

 L'11 de febrer de 1785, Leopold Mozart arriba a Viena i té ocasió de veure com viu un músic, el seu fill, que, al contrari del que és habitual a l'època, no està al servei de cap amo. Precisament en els mesos de febrer i març estrenarà Mozart dos concerts de piano, els números 20 i 21 (K 466 i 467).

El 21 és conegut sobretot pel seu moviment lent, èxtasi que es prolonga en una llarga melodia amb la corda en sordina, emmarcat per una brillant marxa i per un final de caràcter jocós. És un dels concerts més feliços i positius de tots els que va compondre Mozart, encara que en el seu elegíac i famosíssim errant central, utilitzat freqüentment en el cinema i que Messiaen considerava com un «dels més bells fragments de la història de la música», l'obra cobra aires més dramàtics, que desapareixen en l'animat i rialler allegro vivace assai que tan brillantment tanca aquest concert. Te una durada de 29 minuts.

Simfonia n º 25 en Sol menor, K 183

L’alliberació del geni mozartià s'inicia sota la influència de la corrent artística del moviment "Sturm und Drang" (Tempesta i Passió), que va fer la música de Mozart bastant més turbulenta i plena de tensió. Un ejemplo de ello son la sinfonía nº 25, K 183 y elconcierto para piano y orquesta nº 9, K 271. Un exemple d'això són la simfonia n º 25, K 183 i el concert per a piano i orquestra n º 9, K 271. Estas obras podríanconsiderarse como las primeras obras románticas que se hayan escrito,con un gran poder emotivo distribuido en un amplio espectro deemociones y gran libertad musical, además de una enjundia lírica quediferenciaría la música Mozartiana con la de cualquier otro compositorhasta nuestros días. Aquestes obres podrien considerar-se com les primeres obres romàntiques que s'hagin escrit, amb un gran poder emotiu distribuït en un ampli espectre de emocions i gran llibertat musical, a més d'una substància lírica que diferenciaria la música Mozartiana de la de qualsevol altre compositor fins els nostres dies.


La sinfonía nº 25, en sol menor, K183/173dB, fue compuesta por Wolfgang Amadeus Mozart tras el exitosoestreno de su ópera seria 'Lucio Silla'. La simfonia n º 25, en sol menor, K183/173dB, va ser composta per Wolfgang Amadeus Mozart després del exitós estrena de la seva òpera seriosa 'Lucio Silla'. Al regresar a Salzburgo delviaje a París, Mozart compuso la sinfonía nº 24 en Si bemol (terminadael 3 de octubre de 1773) y tan solo dos días después anotó que habíaterminado la nº 25 (5 de octubre). En tornar a Salzburg del viatge a París, Mozart va compondre la simfonia número 24 en Si bemoll (acabada el 3 d’octubre de 1773) i tan sols dos dies després va anotar que havia acabat la n º 25 (5 d'octubre). Hay quie pone en duda que este hechosea cierto, y que Mozart escribiera dos sinfonías completas en la mismasemana, pero la veracidad o falsedad de lo expuesto no se ha podidoaclarar. Hi ha qui posa en dubte que aquest fet sigui cert, i que Mozart escrivís dues simfonies completes en la mateixa setmana, però la veracitat o falsedat del que s'ha exposat no s'ha pogut demostrar. La sinfonía está estructurada bajo los cánones del período clásico. La simfonia està estructurada sota els cànons del període clàssic.

  

Orquestra Camera Musicae

Salvatore Spanò, piano solista

Tomàs Grau, director

  

Simfonia núm. 6, Le matin          Joseph Hydn

Adagio - Allegro

Adagio - Andante - Adagio

Minuetto

Finale: Allegro

 

Concert per a piano i orquestra núm. 21, KV 467      Wolfgang A. Mozart

    Allegro maestoso

Andante
Allegro vivace assai

 

Simfonia núm 25, KV 183    Wolfgang A. Mozart

 Allegro con brio       Allegro con brio

2.     Andante        Andante

3.     Minuetto Minuetto

4.     Allegro Allegro