:: >Haiku 俳句 >Una breu història

Una breu història

Abans de que fossin escrits els poemes, al Japó la gent anomenava Tanka als déus i als monarques en el poder. El Tanka (també anomenat Waka) és un antecessor del Haiku, constava de 5-7-5-7-7 síl·labes i va arribar a ser la forma poètica més preuada de la cort imperial japonesa. A finals del segle VIII la cort imperial començà a consolidar les formes culturals, socials i polítiques. Els funcionaris menors i escribes guanyaren reconeixement com a subministradors de poemes i especialistes en paraules, degut a la seva habilitat per compondre.

Es realitzaren competicions entre els poetes que feren reviure una antiga forma xinesa de vincular poemes que al final es convertien en novel·la. Un poeta escrivia la meitat d’un poema, és a dir 5-7-5 síl·labes, i un altre l’acabava amb 7-7 síl·labes. Després un tercer poeta escrivia un altre poema de 7-5-7 síl·labes per respondre a l’anterior i un quart un altre de 7-7 síl·labes. Aquesta forma va rebre el nom de Renga (vincles elegants). Aquests Renga arribaren a tenir de vegades de mil a deu mil vincles.

La primera poesia japonesa, el Manyoshu (759 dC.) consta de poemes narratius, dramàtics i lírics que probablement formaven part de rituals prebudistes o shintoistes. És una antologia de cants i oracions anònimes per a celebrar i pacificar als déus, per a assegurar els viatges o per a honorar a l’emperador, rituals de festeig, casoris, sembra i collita.

Al segle XIV es posà de moda un joc intel·lectual en que una persona escrivia la primera meitat d’un poema similar al Waka i una segona persona el completava, afegint dues estrofes de set síl·labes. Podien participar com a màxim quatre persones. Aquest joc va evolucionar cap a una forma poètica seriosa amb regles complicades per a assegurar la dicció elegant de la cort i els ideals estètics.

No obstant, durant les reunions socials on els participants s’embriagaven, es començà a escriure versos còmics i eròtics, ignorant moltes de les regles. Aquests poemes reberen el nom de Haikai.

Matsunaga Teitoku, un mestre haikai, intentà depurar i popularitzar aquesta forma poètica. L'ensenyà al seu deixeble Matsuo Bashô (1644-1694). Bashô va escriure els seus poemes durant els seus freqüents viatges per tot el Japó i es va convertir en un dels més cèlebres poetes japonesos. A la seva mort, Bashô havia tingut més de 2000 deixebles.

Matsuo Bashô
El seu nom real era Matsuo Kinsaku, el qual es va canviar al mudar-se a una cabana a la vora d’un plataner (Bashô = Plataner). Va néixer a la província d’Iga, prop d’Ueno. Fou considerat mestre del haikai pels seus deixebles i àdhuc durant la restauració del Haikai al segle XVIII.

Haikai s’anomena a una forma de poesia rítmica, originalment de 5-7-5 o 7-7 síl·labes, molts cops de diversos autors. El nom de Haiku prové de “Haikai no ku” que significa “Una frase de Haikai”. Bashô barrejava a vegades prosa i haikai i va compondre haiku independents que no formaven part d’un Haikai més llarg.