::Inici >Selecció d'entremesos >Plou amb dolcesa

Plou amb dolcesa

Avui plou i se'm dissolen aspreses

Plou a la plaça, un matí tacat de negre. Plou amb aquella parsimònia de les pomes macades quan cauen de l’arbre, la mateixa lentitud de les ferides que no acaben mai de tancar-se. El gener desglaçat fosqueja i reneix per aconseguir anar més enllà dels xàfecs de llàgrimes i tinta que vindran a la primavera. Les veles dels arbres s’agiten cobertes de gotes suades. La humitat ve i se’n va i composa versos més fidels i exactes que els dels falsiosos esparvers que van cap a la feina. Mireu, mireu, els vidres enllorats que no deixen veure el fons dels seus ulls, entaforats tots ells dins d’un caragol de llauna. Parsimònia forçada. Desesper que s’arrossega per l’asfalt. I no hi ha res que els retingui, res que els digui com una veu profètica: aixequeu els ulls, que el gener plora per vosaltres! He sortit a la plaça i he trepitjat els bassals. Es pot dir que tornava a néixer, vivint les coses més petites i sense fixar-me en res. Mirava de reüll, evitant la seva mirada, com prenien el relleu totes les coses que aviat seran comiat. Com un barquer esparracat remant per sobre els til·lers. Tot això eren semblances. Plou amb dolcesa aquest matí damunt la meva casa.